Resultats de la cerca
Es mostren 2164 resultats
llengua criolla
Lingüística i sociolingüística
Llengua nova, sorgida del contacte entre grups lingüístics sense cap llengua comuna, que ha adquirit parlants natius i ha passat a funcionar com a primera llengua d’una comunitat.
La principal diferència que mostra respecte a un pidgin és, doncs, l’adquisició de parlants natius, així com l’expansió i organització interna de la llengua reorganització de la gramàtica, creació de regles fonològiques, augment del lèxic, ampliació de les possibilitats estilístiques, etc Tanmateix, un pidgin pot experimentar també un procés d’expansió sense adquirir parlants natius Per això s’ha suggerit que la principal diferència no depèn de la nativització, sinó de l’associació a algun tipus d’etnicitat
modificació curricular
Educació
Conjunt de canvis, de caràcter individual o de centre, introduïts en els elements prescriptius del currículum per a cadascuna de les etapes educatives.
Les modificacions curriculars pretenen afavorir el màxim assoliment de les capacitats establertes per a part de l’alumnat Poden afectar tant els continguts que s’han d’ensenyar i avaluar establerts per al conjunt d’una etapa educativa, com la durada dels cicles educatius, i han d’ésser autoritzades pel departament d’ensenyament La decisió de modificar elements prescriptius del currículum només s’ha de prendre quan s’han exhaurit les possibilitats d’adaptació que ofereixen els principis d’organització i desplegament curricular
Josef Albers
Pintura
Pintor alemany.
Començà pintant sobre vidre alhora que feia gravat xilogràfic, linòleum, aiguafort i fotografia Al Bauhaus inicià les seves experiències de pintura planimètrica També estudià la imbricació de perspectives i l’estudi gestàltic Féu estudis sobre el color publicats en el llibre Interaction of color La seva pintura en els Homenatges al quadrant té per constant de reproduir 304 quadrats inscrits uns en els altres i de desenvolupar sobre aquests les múltiples possibilitats dels colors en la seva interacció i visualització
Vinko Globokar
Música
Trombonista i compositor eslovè d’origen francès.
Estudià el trombó al conservatori de Ljubljana amb Karas, al de París amb Lafosse i Mason i composició amb LBerio i RLeibowitz i és professor de trombó des del 1968 a l’escola superior de música de Colònia Gran virtuós que ha portat la tècnica d’aquest instrument a les màximes possibilitats de la música d’avantguarda, ha compost Étude pour Folklora I 19 solistes, La Ronde Orquestra, Discours I-II-III trombó, 5 trombons, 5 oboès, i Voie narrador, cor i orquestra
James Gordon Bennett
Periodisme
Periodista nord-americà.
L’any 1835 fundà el diari “Morning Herald”, després intitulat “New York Herald” Introduí en la premsa un estil agressiu, consistent a ampliar determinats sectors borsa, esports, modes i notes de societat i a explotar les possibilitats del periodisme gràfic i les notícies relacionades amb el sexe o el crim Per tal d’aconseguir la màxima actualitat en les notícies, utilitzà en exclusiva noves línies de telègraf El seu nom va unit a les primeres competicions d’automobilisme copa Gordon Bennett
August Stramm
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Profund renovador del llenguatge, portà la tècnica expressionista al màxim de les seves possibilitats al marge de la lògica i de les regles gramaticals, acostant-se ja al dadaisme Publicà els seus poemes en la revista Der Sturm , sobre els temes de l’amor i de la guerra Pòstumament aparegué el recull Dein Lächeln weint ‘El teu somriure plora’, 1956 De l’obra dramàtica cal destacar Sancta Susanna 1914, musicada per PHindemith el 1922, Kräfte ‘Forces’, 1915, Die Unfruchtbaren ‘Els estèrils’, 1916, etc
Theobald Böhm
Música
Flautista i constructor d’instruments alemany.
Fou un intèrpret molt reconegut en el seu moment, sobretot a Alemanya, França i Anglaterra Principalment, però, ha passat a la posteritat pel sistema de digitació per a la flauta que ideà sistema Böhm i que suposà una novetat pel que feia a la cura de l’afinació, de la qualitat tímbrica i de les possibilitats de flexibilitat interpretativa El 1828 creà la seva pròpia fàbrica a Munic Els seus instruments, fets de fusta o de metall, foren la base de la flauta travessera actual
quart de to
Música
Interval de la grandària de la meitat d’un semitò.
Divideix, per tant, l’octava en vint-i-quatre parts iguals en el cas d’un sistema d’afinació de temprament igual Entre totes les possibilitats d’utilització musical dels microtons, la dels quarts de to és probablement la més freqüent microtonalitat S’han ideat diversos signes per a la notació dels quarts de to Els més emprats són transformacions dels habituals signes de sostingut i bemoll, als quals s’afegeix una petita fletxa ascendent o descendent o dels quals s’elimina un dels traços verticals
analfabetisme digital
Sociologia
Escassa habilitat i manca de competència digital demostrada per certs individus en l’ús i l’apropiació de les eines tecnològiques de computació i els serveis d’internet.
L’analfabetisme digital afecta un important sector de la població, especialment aquells individus nascuts abans de la dècada de 1960, que desconeix el potencial de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació TIC Es considera analfabet digital un individu que no està gens familiaritzat amb l’ús de l’ordinador i d’internet i que ignora les possibilitats que li ofereixen les tecnologies El fet de ser analfabet digital pot limitar les oportunitats laborals, les relacions socials i l’accés a determinats continguts culturals
hidroavió
Transports
Avió apte a envolar-se o posar-se només sobre l’aigua, gràcies a la forma del seu buc (hidroavió de buc) o perquè va proveït d’uns flotadors en lloc del tren d’aterratge (hidroavió de flotadors).
El primer hidroavió d’utilització pràctica fou construït el 1911 per Glenn Curtis als EUA Durant la Primera Guerra Mundial els hidroavions foren emprats en operacions marítimes d’observació i salvament i de bombardeig, sobretot per l’exèrcit britànic El període d’entreguerres fou el de més fort desenvolupament tècnic dels hidroavions No obstant això, la dificultat de flotació dels grans aparells i el desenvolupament de portaavions relegà l’hidroavió a segon terme El darrers avenços en hidrodinàmica, però, li han obert noves possibilitats tècniques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina