Resultats de la cerca

Féu els primers estudis a l’escola de Sant Carles i anà a Madrid, on fou deixeble de Vicent López i pintor de cambra el 1846 Fou premiat als concursos de San Fernando i a les exposicions del 1856, el 1860 i el 1862 Gran colorista i dibuixant, féu, dins un cert neoclassicisme, retrats i decoracions, així com temes històrics o llegendaris i natures mortes i flors destinats normalment a la casa reial La seva obra es conserva a Madrid

A tretze anys treballà al laboratori de colors de L’Espanya Industrial Format a la Llotja de Barcelona i amb Carlos de Haes Fou director de la secció de dibuix de L’Espanya Industrial Concorregué des del 1871 a exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1874 guanyà medalla d’honor a l’Ateneu Barcelonès i el 1876 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid i a la Universal de Filadèlfia Residí uns quants anys a Buenos Aires Conreà eminentment el paisatge dins una estètica realista

Excellent tècnic, aconseguí un cert aire expressionista en les seves obres mitjançant efectes d’illuminació i angulacions emfàtiques L’any 1949 fou premiat en el Festival de Canes per The Third Man i el 1968 obtingué els Oscar al millor film i a la millor direcció per Oliver 1967 Altres films seus són Odd Man Out 1947, The Fallen Idol 1948, A Kid for Two Farthings 1955, The Agony and the Ecstasy 1965 i The Last Warrior 1971 Rebé el títol de Sir el 1952

D’una gran ductilitat interpretativa, fou premiat als festivals de Berlín i de Venècia 1956 i 1962 per Trapeze i per Birdman of Alcatraz El 1960 obtingué l’Oscar al millor actor per Elmer Gantry Altres films seus són The Killers 1946, Criss-Cross 1949, Apache 1953, Il Gattopardo 1963, The Swimmer 1965, The Professionals 1966, Gruppo di famiglia in un interno 1975, Novecento 1975, Atlantic City 1980, La pelle 1981, The Osterman Weekend 1983, Tough Guys 1986, Rocket Gibraltar 1988, Field of Dreams 1989, etc

Inconformista i d’un profund sentit social, cercà d’arribar fins a l’interior dels fets i dels personatges amb un llenguatge directe, incisiu i violent Alguns dels seus films són Paths of Glory 1958, Spartacus 1960, Lolita 1962, Dr Strangelove 1964, 2001, a Space Odissey 1965-67, A Clockwork Orange 1972, Barry Lyndon 1975, The Shining 1980, Full Metal Jacket 1987 i Eyes Wide Shut 1999, estrenada pòstumament L’any 1997 fou premiat en el festival de Venècia per la seva carrera com a director

Es formà a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori del Liceu Fou membre del Sextet Beethoven Dirigí alguns festivals dels cors de Clavé, i el 1900 es convertí en el primer director que tingué l’Orfeó de Sants També dirigí l’Orfeó Reusenc, des del 1918 fins que es retirà el 1957, i la banda del Centre de Lectura de Reus Compongué obres per a cors i arranjaments de cançons populars Fou premiat el 1917 en el concurs que convocà l’Orfeó Gracienc

Sorgit dels equips inferiors de l’Hispano Francès, fou campió de Catalunya i d’Espanya juvenil 1966, i fou premiat amb el trofeu Ángel de Plata al millor jugador de la seva categoria Ja al primer equip, aconseguí el doblet, Lliga i Copa del Rei 1967, 1968, fet que el portà a disputar diversos partits de la Copa d’Europa També guanyà el trofeu Federació i fou convocat per la selecció catalana i per l’espanyola, tant en categoria promeses com en l’absoluta

De jove visqué amb la família a Lima, des d’on anà a estudiar escultura a Itàlia i a París Aquí fou ajudant de Denis Puech i aviat s’hi installà definitivament fins al seu retorn a Mallorca ja malalt de mort De la seva obra, mal coneguda, sobresurten Cap al bon camí Llotja de Palma i Desolació , nu femení, molt comentat aleshores en ésser premiat a l’Exposición Nacional de Madrid del 1897, i que pot haver influït en importants obres posteriors de Josep Llimona

Amb un gran domini de la tècnica, ha realitzat films de la categoria d' Ulica Graniczna ‘El camí de frontera’, 1948 sobre la revolta del ghetto de Varsòvia, Piątka z ulicy Barskiej ‘Els cinc del carrer Barskiej’, 1954, premiat a Canes, Krzy×zacy ‘Croats’, 1960 i Pierwszy dzień wolności ‘El primer dia de llibertat’, 1963 Abandonà el seu país i treballà intermitentment a la RF d’Alemanya i als EUA Angeklagt nach, 218 ‘Acusat segons l’article 218’, 1966, The First Circle 1972, etc

Deixeble de JMassià, BKatone i YMenuhin Es presentà com a solista al Palau de la Música Catalana el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms Ha estat premiat en els concursos Carl Flesch 1972, JThibaud 1975 i Reina Elisabeth 1976 El 1972 interpretà amb Yehudi Menuhin el Doble concert de Bach en el Festival de Londres L’any 1989 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana, succeint Juan José Olives 1986-1988 i Joan Pàmies 1988