Resultats de la cerca

Inicià els estudis molt jove, i a catorze anys ja tenia un important repertori Fou deixebla de Lazare Lévy i d' O Messiaen , amb qui es casà, com també de M Ciampi, S Caussade, C Estyle i D Milhaud A les classes de Messiaen conegué bona part dels compositors francesos més importants del moment, i de manera especial P Boulez Desenvolupà una important tasca concertística, amb una atenció especial al repertori contemporani, i estrenà tota l’obra pianística de Messiaen, que li dedicà Visons de l’amén 1943 i Vingt régards de l’enfant Jesus Boulez escriví per a ella la Sonata núm 2…

Es donà a conèixer amb la novella d’anàlisi de tipus clàssic Une curieuse solitude 1959 L’any següent fou un dels fundadors de la revista Tel Quel  i es dedicà a la narrativa de l’experimentació més radical  Le parc 1961, Nombres 1968, Lois 1972, H 1973, Paradis 1981, Femmes 1983, Portrait du joueur 1985 i Le coeur absolu 1987 Publicà també les novelles Studio 1997, Passion gixe 2000 i L’étoile des amants 2002 Conreà l’assaig Éloge de l’Infini , 2001 Liberté du XVIIIème , 2002 i recollí les seves converses amb David Hayman en el llibre Vision à New York 1981 Entre d’altres fou guardonat amb…

Ingressà al Conservatori de Ginebra, on estudià orgue amb P Segond i piano amb N Magaloff El 1961, al llarg de deu recitals, interpretà tota l’obra per a orgue de JS Bach al Victoria Hall de Londres Aquest fou el punt de partida d’una intensa carrera concertística que l’ha portat per Europa, Amèrica, Austràlia, Sud-àfrica i el Japó És professor d’orgue i improvisació al Conservatori de Ginebra i ha impartit classes a la Royal Academy of Music de Londres Ofereix classes magistrals en diverses universitats europees, americanes i japoneses Ha rebut, entre altres guardons, el Prix de…

Des del 1952 estudià al Conservatori de Còrdova, on el seu pare era professor L’any 1964 es titulà en el de Madrid, després d’haver estat premiat al Concurs Internacional de Piano de Jaén La trobada amb Alexis Weissenberg a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i el primer premi aconseguit a la Gran Bretanya en el Concurs Internacional de Piano de Leeds, el 1966, marcaren decisivament la seva carrera A més, tingué el suport de Carlo Maria Giulini, que l’ajudà en la seva projecció internacional Rafael Orozco ha estat considerat un dels grans pianistes espanyols de la darreria del…

Inicià els estudis de piano a cinc anys, primer a la Haia amb Arie Verhaan i, des del 1947, els continuà a París amb Marguerite Long L’any 1949 aconseguí el segon premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano i el Grand Prix de la Ville de Paris i inicià la seva carrera professional L’any 1951, després de recuperar-se d’un greu accident d’aviació, estrenà al Festival de Besançon el Concert per a piano d’A Stallaert amb direcció de RJ Kubelík L’any 1953 tocà al Carnegie Hall en un concert dirigit per D Mitropoulos Feu gires arreu del món i composà diverses obres, entre les quals…

Fou alumne del Conservatori de París, on finalitzà els estudis amb tres primers premis de piano, clavicèmbal i teoria musical El 1949 tocà per a Radio France Actuà en recitals arreu del món formant un duo amb el flautista Jean-Pierre Rampal Tots dos feren també molts enregistraments discogràfics, guardonats en diferents ocasions amb el Grand Prix du Disque El seu repertori era format bàsicament per obres de música barroca i del Classicisme, encara que estrenaren també algunes obres contemporànies, com el Concertino per a flauta, piano i orquestra de cambra 1953, de la compositora…

És un dels representants més genuïns de l’escola pianística hongaresa del segle XX Estudià piano amb Béla Bartók i composició amb Zoltán Kodály El 1930 debutà a Budapest i set anys més tard ho feu al Wigmore Hall de Londres El 1939 oferí la seva primera actuació als Estats Units i s’establí a Nova York L’any 1946 estrenà el Concert número 3 , de Béla Bartók, amb l’Orquestra de Filadèlfia sota la direcció d’Eugene Ormandy En 1965-67 enregistrà la integral de l’obra per a piano de Béla Bartók, amb la qual aconseguí el Grand Prix du Disque del 1967 Aquest mateix any enregistrà l’…

Estudià piano i percussió i fou alumne de Cozy Cole Sid Cat lett i Max Roach influïren també sobre el seu estil Tocà amb diversos músics, però la seva carrera no esdevingué significativa fins que s’uní a Tadd Dameron el 1953 i a Miles Davis dos anys després Fou en el quintet d’aquest últim on Jones exercí tot el seu potencial, i durant tres anys realitzà una sèrie de gravacions que resten entre les més importants i influents de la història del jazz Del 1967 al 1972 visqué a Europa, i després tornà a Filadèlfia per a formar el grup de jazz-rock Le Grand Prix Al principi dels anys…

Membre del Tir Arc Olesa, té el títol de Mestre arquer en arc olímpic i una millor marca FITA de 1294 Guanyà un Campionat d’Espanya d’arc recorbat a l’aire lliure 1997, quatre en sala 1996-99 i un de tir de camp 2002 També fou campió d’Espanya d’arc recorbat per a equips en sala 1995, 1997, 1998, a l’aire lliure 2004 i campió d’Espanya de clubs amb el Tir Arc Olesa 1995, 1997 Guanyà sis campionats de Catalunya d’arc recorbat a l’aire lliure i tres en sala Fou setzè al Campionat del Món d’arc recorbat en sala 1997 i sisè en el Campionat d’Europa 1998, on aconseguí la medalla de bronze per…

Passà una part de la seva joventut en un reformatori —experiència reflectida en la novella Miracle de la rose 1945-46— i practicà la prostitució homosexual i el lladronici a Barcelona i en altres ciutats europees el Journal du voleur 1949 el revelà com un esteta i un capdavanter de l’absurd Empresonat 1942, escriví una sèrie de poemes, on manifestà la seva obsessió per la mort i el sexe masculí, la novella Notre-Dame des Fleurs 1944, sobre els marginats socials i Querelle de Brest 1944, portada al cinema per RWFassbinder Condemnat a reclusió perpètua 1947, li fou commutada la pena Amb Les…