Resultats de la cerca

Fidel, però, als principis del Renaixement, en les seves obres mantingué sempre visibles, malgrat l’ornamentació, les línies estructurals Projectà a Venècia, entre altres, l’airosa església de Santa Maria della Salute 1631 i l’escala del convent de San Giorgio Maggiore 1645, i acabà l’església de Santa Maria di Scalzi 1646 i els palaus Pesaro i Rezzonico començats ambdós vers el 1679

En l’edició del 2009 projectà prop de 125 pellícules El festival atorga un premi a la millor producció en aquest gènere i inclou també una secció especial dedicada a les pellícules d’animació infantil A més dels patrocinadors privats, rep suport institucional de l’Ajuntament de Lleida i de l’Institut Cultural d’Indústries Culturals El 2009 rebé el Premi Nacional de l’Audiovisual

Tingué l’esplendor màxima als s XII i XIII, bé que al s XIV hom també en troba mostres Els temes, diferentment dels del Mester de clerecía , són fets nacionals amb els quals els joglars assajaven de fer mites El metre característic és la tirada de versos irregulars assonantats L’aspecte líric del Mester de juglaría es projecta a tota la literatura popular castellana

És autor del teatre de Besançon 1778-84 i de les presons d’Ais de Provença 1786 Projectà 1773-79 les salines de Chaux a Arcet-Sernans Franc Comtat, ciutat industrial de pla circular on són pensades totes les dependències d’hàbitat i treball, antecedent de les ciutats industrials del s XX Féu també el conjunt dels pavellons d’arbitris del recinte de París 1784-87

Un dels creadors més originals del neoclassicisme, malgrat una ornamentació hellenística supèrflua, les seves obres mostren unes estructures simples i l’ús freqüent de la fosa en les cúpules Projectà diverses ampliacions, desaparegudes, del Bank of England 1792-1808, l’Art Gallery de Dulwich, l’església de Marylebone i la seva casa de Lincoln's Inn Fields, Londres 1813, convertida en museu John Soane

Treballà preferentment a Ferrara, on projectà el Palazzo dei Diamanti 1492, la seva obra cabdal, construí les esglésies de Santa Maria in Vado 1494-96 i de San Francesco 1494-1515, i traçà l’eixamplament de la ciutat anomenat addizione erculea 1498, Biblioteca Estense, Mòdena, exemple modèlic d’anàlisi de la realitat urbana, on es conjuminen les exigències del present amb la salvaguarda del passat històric

Conegut per Vicentó Autor de la Presentació al temple de la catedral de Tarragona , féu diverses obres per a la seu i altres esglésies tarragonines Arquitecte de l’Acadèmia de Sant Carles de València, projectà el Teatre Principal de Tarragona 1820 Diversos dibuixos seus de la guerra del Francès es conserven al Museu Arqueològic de Tarragona, a la fundació del qual ell contribuí decisivament

Format a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914 Les seves primeres obres a València fins cap al 1920, possiblement les més coherents, palesen una marcada influència del Modernisme barceloní Més tard, ja consagrat, adoptà un llenguatge retòric i ampullós que ignorava els avenços del racionalisme Projectà molts edificis del nou centre de la ciutat, dels quals destaca la plaça de Castelar 1931

Membre d’una nombrosa família de fusters, era fill de Jaume Escarabatxeres Contractà els retaules de Sant Francesc de Sales, d’Esparreguera 1693, de Sant Joan, a l’Hospital de Pobres de Martorell 1698, i el d’Abrera És autor de la decoració de l’església de Sant Sever de Barcelona 1701 hi executà el frontispici i projectà les magnífiques tribunes i l’esgrafiat de la volta

Estudià arquitectura i enginyeria industrial i, gràcies al premi de fi de carrera en enginyeria 1944, anà als Estats Units com a delegat de l’Instituto Nacional de Industria INI i amplià estudis a Harvard i al Massachusetts Institute of Technology MIT, on obtingué un màster en administració d’empreses i enginyeria, i assistí a les classes magistrals d’Alvar Aalto, Walter Gropius i Le Corbusier De tornada a Catalunya 1947, acabà els estudis d’arquitectura i es doctorà Fou fundador, amb Josep Poal, de l’Institut d’Estudis Nord-americans 1951, del qual projectà la seu a Barcelona També fou…