Resultats de la cerca

Periodista a Berlín, fou conegut com a dramaturg abans de la Primera Guerra Mundial, amb obres com Die Ehre ‘L’honor’, 1889, Heimat ‘Pàtria’, 1893, etc Les seves novelles ofereixen un retrat de la terra nadiua, com, per exemple, Frau Sorge 1887 També són remarcables les seves narracions Litauische Geschichten ‘Històries lituanes’, 1917

Director de l’observatori de Hèlsinki 1832 i de la Universitat de Bonn 1837 Estudià el moviment propi dels estels i, basant-se en William Herschel, el moviment del sistema solar vers l’àpex Publicà Uranometria Nova 1843, descripció dels estels visibles sense telescopi en l’hemisferi nord, i la seva obra cabdal Bonner Durchmusterung 1859-63, atles i catàleg celeste

Estudià composició amb R Wagner-Régeny a la Musikhochschule del Berlín Est 1952-58 i a continuació entrà a l’Akademie der Künste, on es perfeccionà amb H Eisler 1958-60 El 1964 ingressà a la Komische Oper, on pogué unir les seves aficions teatrals i musicals El seu estil s’organitzà sempre al voltant d’un eficaç sentit del dramatisme escènic Sensibilitat i delicadesa coexisteixen amb explosions de paroxisme dins d’una volguda imprecisió harmònica que fa de l’atonalisme un element dramàtic més A partir dels anys seixanta es decantà cap a un compromís més accentuat envers les tècniques…

Vida Passà la infantesa i primera joventut a Königsberg, on inicià els estudis musicals i pictòrics, i més tard anà a la universitat per a estudiar dret En acabar la carrera s’installà algun temps a Berlín, on estudià composició amb JF Reichardt i entrà en contacte amb l’escriptor Jean-Paul Richter i altres figures artístiques del moment d’aquesta època data la seva primera composició ambiciosa, el singspiel en tres actes Die Maske 'La màscara' A l’inici del segle XIX fou designat jutge assistent a Poznan, on continuà la seva tasca compositiva si l’estada berlinesa l’havia convençut de la…

Conseller de Frederic Guillem IV i de la seva política, ocupà un escó de dretes en el parlament de Frankfurt 1848 i la cartera d’afers estrangers setembre del 1850, la qual dimití novembre del 1850, no havent pogut imposar la seva política respecte a Àustria, política que fou seguida després amb l’anomenada retirada d’Olmütz

Comte de Roon Escriví diferents tractats militars 1832-37 Des del ministeri de la guerra 1859-73 i de la marina 1861-71 reformà l’exèrcit i el servei militar El 1873 substituí Bismarck en el càrrec de president del consell

Deixeble de Kant, fou professor d’història a l’acadèmia militar de Berlín 1792 i educà el futur Guillem IV 1806 D’antuvi fou liberal, sobretot després del període que seguí la guerra d’alliberació prussiana 1813-15, però aviat adoptà posicions conservadores Seguidor de la política austríaca, l’esperit de la Santa Aliança inspirà la seva acció governamental com a ministre d’afers exteriors 1832

Entrà en guerra 1454-66 amb l’orde teutònic en acceptar la proposició de Prússia i Pomerània d’incorporar-se a Polònia Vencedor en la decisiva batalla de Puck 1462, signà la pau a Toruń Thorn el 1466, per la qual rebé la Prússia occidental Prússia oriental continuà sota el gran mestre de l’orde, però sota el vassallatge de Polònia Confirmà els drets de la noblesa a Nieszawa 1454 i aconseguí de la Santa Seu el dret de nomenament dels bisbes

Sota el comandament del gran mestre Hermann von Salza, els cavallers teutònics foren cridats pel rei hongarès Andreu II, que lluitava contra els invasors cumans 1221 Després, cridats pel duc polonès Conrad de Masòvia, sota el comandament de Hermann Balk i amb un exèrcit de voluntaris laics reclutats sobretot a la Germània central, conqueriren Prússia 1233-83 L’orde donà un terç del territori conquerit a l’Església, garantí un grau molt ampli d’autonomia a les noves ciutats que es desenvoluparen dins el territori prussià, construí castells, que serviren de residència als cavallers…

Els seus membres foren burggravis de Donin actualment Dohna des del 1156 fins al 1402, que en foren expulsats pels marcgravis de Mísnia El 1525 adquiriren la senyoria de Schlobitten, i el 1548 foren reconeguts per l’emperador com a burggravis i comtes del Sacre Imperi El 1900 foren creats prínceps de Dohna-Schlobitten pel rei de Prússia Cal destacar-ne el burggravi Friedrich Alexander von Dohna-Schlobitten mort el 1831, que fou ministre de l’interior de Prússia 1802-12, i el burggravi Karl Emil von Dohna-Schlobitten mort el 1859, mariscal de camp prussià, que fou un dels caps de…