Resultats de la cerca

Filla de Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Fou casada amb el seu oncle el rei Ferran VII d’Espanya 1829, vidu sense fills, al qual inclinà a poc a poc cap a un cert liberalisme en oposició al partit apostòlic Actuà, amb el títol de reina governadora, com a regent de la seva filla la reina Isabel II del 1833 al 1840, que fou obligada a renunciar-hi Durant la seva regència tingué el suport dels polítics liberals i del sector de l’exèrcit que defensà el tron d’Isabel II contra els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre primera guerra Carlina Promulgà l’…

Filla de Ferran II de Catalunya-Aragó i d' Isabel I de Castella tingué com a preceptors Antonio i Alessandro Giraldini El 1502 es casà amb Artur, príncep de Galles, que morí el mateix any, i el 1509, amb el germà d’Artur, Enric VIII d’Anglaterra Fou molt religiosa tendí a envoltar-se de servidors castellans i protegí humanistes, com Lluís Vives, que li dedicà el seu tractat De institutione feminae christianae 1523 i a qui encarregà d’escriure un pla d’estudis per al preceptor de la seva filla Maria després, reina Maria Tudor De ratione studii puerilis 1523 També Erasme li dedicà el tractat…

Vida i obra Filla d’Alfons III de Catalunya-Aragó, el Benigne , fou promesa el 1325 a Jaume III de Mallorca en un intent de solució del conflicte amb el regne mallorquí el matrimoni se celebrà el 1336 Fou retinguda des del 1342 pel seu germà Pere III de Catalunya-Aragó a Barcelona i després a Girona i a Montblanc Se li atribueix una delicada i correcta dansa inspirada per l’enyorament del marit absent coneguda per Cançó de la reina de Mallorques , Eu am tal que és bo e bel , i conservada al↑ Cançoner Vega-Aguiló Biblioteca de Catalunya, ms 7 Aquesta composició obtingué molta difusió, de…

Fou casada primerament amb Manuel I de Portugal 1518 i, ja vídua, i arran de la pau de Cambrai, amb Francesc I de França 1530 Fins a la mort d’aquest visqué retirada a la cort francesa Després del 1547 residí un quant temps als Països Baixos, i finalment passà a Castella

Quarta muller del rei Pere III de Catalunya-Aragó, filla de Berenguer de Fortià i de Francesca de Vilamarí, de la petita noblesa empordanesa El 1371 es casà amb Artal de Foces, un noble aragonès, i amb ell s’incorporà a la cort de la reina Elionor de Sicília, tercera muller del Cerimoniós Morta aquesta el 1375 i mort també Artal de Foces, Sibilla esdevingué, a la darreria d’aquest any, l’amistançada del rei, de qui tingué una filla, Isabel, el 1376 Aquest lligam, que evitava un nou matrimoni de llur pare, no desplagué als infants Joan i Martí, però llur actitud canvià quan Sibilla aconseguí…

Tercera muller del rei Khilperic I de Nèustria i Soissons Conspirà contra Audovera i Galsvinta, primera i segona muller, respectivament, d’aquest, i es casà amb ell 567 La seva vida fou un seguit d’assassinats i de guerres contra la reina Bruniquilda, muller del seu cunyat, el rei Sigebert I d’Austràsia, i germana de Galsvinta, que finalment fou derrotada

Filla d’Ernest August IV de Hannover, duc regnant de Brunsvic i de Lüneburg, i de Victòria Lluïsa de Prússia, filla de l’emperador alemany Guillem II Es casà el 1938 amb el príncep Pau després rei Pau I de Grècia El 1967 hagué d’exiliar-se, juntament amb el seu fill, Constantí II de Grècia  Era mare de  Sofia , reina d’Espanya

Filla del príncep Heinrich von Battenberg i de la princesa Beatriu d’Anglaterra, filla petita de la reina Victòria I, el seu nom de fonts era Ena, i la seva padrina fou l’emperadriu de França Eugènia Es casà el 1906 amb el rei Alfons XIII d’Espanya Maldà per no immiscir-se en política, i hagué d’exiliar-se el 1931, quan tingué lloc la proclamació de la Segona República Tornà a Espanya, uns quants dies, el 1968, per a ésser padrina del seu besnet l’infant Felip El 1985 les seves despulles foren dipositades al monestir d’El Escorial

Filla de Gonzalo Mora y Fernández, quart marquès de Casa Riera, es casà el 1960 amb el rei Balduí I de Bèlgica i no tingué descendència En morir Balduí 1993, tot i que la corona passà a Albert, germà d’aquest, conservà el títol de reina

Filla pòstuma de Jaume V i de Maria de Guisa Educada a França com a promesa del delfí Francesc Francesc II, s’hi casà el 1558 Després de la mort del seu marit, tornà a Escòcia 1561, quan hi triomfava la revolta nobiliària i presbiteriana Sostingué els catòlics i proclamà els seus drets a la corona anglesa El 1565 es casà amb el seu cosí Enric Stuart , lord Darnley, cap del partit catòlic, el qual l’any següent participà en la conjura contra la reina i el seu secretari Rizzio El matrimoni tingué un fill, el futur Jaume VI d’Escòcia i I d’Anglaterra Darnley fou…