Resultats de la cerca

Fou el primer pilot de l’Estat que participà en el ralli París-Dakar 1982, amb una motocicleta Ossa 310 Pionner Fins el 1997 hi participà un total de dotze vegades dues en motocicleta i deu en cotxe, amb Rossend Touriñan de copilot Participà quatre vegades a les 24 Hores motociclistes de Montjuïc, en diferents Campionats d’Espanya de motociclisme i diversos raids africans Posteriorment disputà regates en solitari pel Mediterrani i l’Atlàntic Periodista de formació, fou juntament amb Jaume Alguersuari un dels creadors de la revista Solo Moto , que anys després acabà generant el grup Alesport,…

Feu estudis universitaris a Anglaterra, i retornà a Barcelona per dirigir l’empresa familiar Manuel de Arquer e Hijos SL fins al seu tancament, a mitjan dècada de 1970 Monàrquic, durant la Guerra Civil el comte de Barcelona el designà director del Diario Vasco, que s’editava a Sant Sebastià, on s’havia refugiat arran de la guerra i des d’on realitzava tasques polítiques i de tipus humanitari, ajudant a l’evacuació cap a la França lliure Al final del 1938, a causa dels constants enfrontaments interns amb el sector falangista del diari, cessà del càrrec Fou president del Club Nàutic d’Arenys de…

Fundat al maig del 1968, el primer president fou Josep Fresneda Practica vela lleugera, vela de creuer i pesca L’any 1971 organitzà la primera regata internacional de classe 470, així com la segona regata de classe snipe Organitzà els Campionats d’Espanya de classe finn 1973, de classe estel 2004 i de classe europa 2006 El 2007 es feu càrrec del Campionat d’Europa de classe europa També organitzà el Campionat de Catalunya de classe snipe 1969, 1973, el de classe finn 2006 i el de vela de radiocontrol 2006 A l’abril del 1981 es traslladà al port la Clota Des del 1996 és reconegut per la…

Membre del Club Tiro al Pichón de Barcelona, s’inicià en la pràctica del tir al plat l’any 1960 Guanyà la Copa d’Espanya de tir al plat en fossat olímpic 1962, 1963, 1966, 1969 i el Campionat Internacional d’Espanya de tir al plat 1968 També guanyà el Campionat de Catalunya i de Barcelona en diverses ocasions Disputà la prova de tir al plat als Jocs Olímpics de Mèxic 1968 S’inicià en la vela el 1972, i competí amb el RCN Barcelona i CN El Masnou Ha estat durant quatre dècades armador de diversos velers anomenats Bribón , amb els quals ha participat com a tripulant en nombroses proves de…

Vinculat primer al Reial Club Marítim de Barcelona i més tard al Reial Club Nàutic de Barcelona, heretà del seu pare, Joan Guiu Salvadó, la passió per la navegació Feu la primera regata en solitari Mare Nostrum a 17 anys i la primera travessa de l’Atlàntic a 18 anys, amb el seu pare Participà en la volta al món Whitbread 1981-82, essent el tripulant més jove, amb el Licor 43, i en l’edició 1985-86 de la mateixa regata fou el patró més jove amb 23 anys i l’embarcació Fortuna Lights assolí la sisena posició Guanyà cinc cops la regata Mare Nostrum que completà nou vegades, participà en les 200…

Fou el veler ianqui America que donà el nom a la competició en guanyar l’any 1851 la prova de l’illa de Wight sud d’Anglaterra, organitzada per la Royal Yacht Squadron El trofeu es troba al New York Yacht Club i resta en possessió del iot guanyador quatre vegades consecutives

Un dels vestigis de l’hàbitat que ens han pervingut, en el qual hom, a causa de les regates, ha vist una relació amb l’elaboració del vi F Baltà No ens podem estar de fer referència a uns enterraments, estudiats per l’equip d’arqueologia del CECL d’Igualada, ben propers a la sepultura del Grauet, anteriorment descrita Es tracta de dos conjunts medievals interessantíssims Com en el cas abans ressenyat, el treball d’investigació roman inèdit Jordi Enrich ens facilita els detalls que estem exposant El primer conjunt és indicatiu d’un hàbitat ben disposat on els excavadors fins i tot hi…

Fou declarada olímpica a Hèlsinki el 1952 Fa 4,5 m d’eslora, pesa 105 kg i té una superfície de vela de 10 m 2 A causa de la manca del floc, hom ha d’aconseguir l’equilibri i la capacitat d’evolució de l’embarcació per translació del pes mòbil de bord el pes del seu únic tripulant

Modalitat olímpica des del 1936, és practicada en piragües d’una, dues o quatre places dites K-1 5,20 m de longitud per 51 cm d’amplada i 12 kg de pes per a un sol tripulant, K-2 6,50 m de longitud, 55 cm d’amplada i 18 kg de pes per a dos tripulants i K-4 11 m de longitud, 60 cm d’amplada i 30 kg de pes per a quatre tripulants o en canoes d’una o dues places C-1 5,20 m de longitud, 75 cm d’amplada i 16 kg de pes per a un sol tripulant i C-2 6,50 m de longitud, 75 cm d’amplada i 20 kg de pes per a dos tripulants que remen agenollats La principal dificultat per a la pràctica del piragüisme és…