Resultats de la cerca

Escriví una Crónica 1721 sobre la província del seu orde a Mallorca, que romangué inèdita Hi aprofità les cròniques d’Andreu Noguera i Joan Serra i hi inclogué una descripció minuciosa de l’illa

Professà a l’orde l’any 1558, després de canviar el seu nom de Lancellotto Avellino i d’abandonar l’advocacia, que fins aleshores havia exercit a Nàpols Reformà el convent femení de Sant'Arcangelo a Baiano Campània Fou amic de Sant Carles, arquebisbe de Milà, que li demanà la fundació d’un convent de teatins predicà pels pobles de la Llombardia Fou canonitzat per l’Església catòlica el 1712 La seva festa se celebra el 10 de novembre

Ocupà a Barcelona el càrrec de general de l’orde el 1262 i en publicà, deu anys després, les primeres constitucions, per les quals aquest orde es regí fins a la introducció dels mestres generals sacerdots Conseller de Jaume I, fou enviat com a ambaixador a Castella i a Portugal

Format en contacte amb els cofundadors de la congregació, hi exercí diversos càrrecs i, finalment, el de superior general el 1906, reelegit el 1912 Teballà en la difusió de la congregació a Colòmbia, Cuba, els EUA, Gran Bretanya, Àustria i París Es preocupà de la difusió del pensament cristià, i reorganitzà la Llibreria Religiosa de Barcelona El 1920 fundà a Roma la revista especialitzada “Commentarium pro religiosis”

Fill de Miquel Gord, secretari de Felip II de Castella Es doctorà en dret civil i el 1601 professà a la cartoixa d’Escaladei, d’on fou arxiver i sagristà Fou prior de la Vall de la Misericòrdia Lisboa i Scala Coeli Évora, on morí És autor d’obres històriques sobre la cartoixa a Espanya Dues d’elles foren impreses i quatre restaren manuscrites, entre les quals Historia de la Cartuja en España i un Catálogo de fundaciones

Estudià a València i a Salamanca i fou professor de filosofia i teologia a València i qualificador del Sant Ofici És autor d’una Suma moral para examen de curas y confesores , que ha tingut diverses edicions, i d’altres obres en llatí sobre teologia i el pensament de Tomàs d’Aquino

Fou prior del convent de San Esteban de Salamanca, i durant divuit anys fou professor d’estudis tomistes al Collegi de Minerva de Roma Era un bon hebraista i escripturista escriví importants obres sobre patrística i comentaris a la teologia de Tomàs d’Aquino Tractatus theologicus Salamanca 1675-1690 i Tractatus de vertutibus theologicis Roma 1669

Biografia Després de cursar filosofia a la Universitat, demanà entrar a l’Escola Pia Vestí la sotana a Moià el 19 de febrer de 1797 i hi professà l’11 de juny de 1798 Estudià teologia i fou destinat tot seguit a l’ensenyament Es distingí com a director d’interns a Igualada, Mataró i al collegi Sant Antoni de Barcelona Quan s’inicià la guerra del Francès es trobava a Igualada, i el 1809, en formar-se les companyies que havien de resistir les tropes franceses, en fou nomenat capellà d’una d’elles Després es refugià a Palma Mallorca, on juntament amb dos escolapis més —Jaume Torrents i Jacint…

El seu nom era Esteve Blanch i Busquets Caputxí des del 1902, fou definidor provincial, custodi al capítol general i guardià dels convents de Pompeia, Sarrià i l’Ajuda, en ocasions diverses Professor de teologia moral i mentor de l’aristocràcia espiritual i intellectual catalana, fou director del tercer orde franciscà i dels portaveus Catalunya Franciscana i Apostolado Franciscano , publicà innombrables articles d’espiritualitat, que compendià en Normes de vida cristiana en el seu Manual devocionari del Terç Orde 1932 Collaborà a la revista Estudis Franciscans i al periòdic El Matí

Ingressà a l’orde dominicà 1520 i fou mestre en teologia 1542, prior del convent de Barcelona 1546 i provincial de l’orde 1555 Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg del bisbe de Girona Bisbe d’Elna des del 1569 Fou un impulsor entusiasta de les directrius tridentines per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars en la llengua del país Publicà dues obres en català llargament reeditades, la Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians Barcelona 1561 i el Directorium curatorum Barcelona 1566, adreçat a la formació dels rectors Deixà inèdit un…