Resultats de la cerca
Es mostren 537 resultats
Andrea del Sarto
Cap de nen , dibuix d’Andrea del Sarto
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Andrea d’Agnolo.
Fou deixeble de Piero di Cosimo Les seves primeres obres de qualitat són els frescs que representen la vida de sant Felip Benizzi 1509-10, l’església de l’Annunziata de Florència, així com també el Naixement de la Mare de Déu 1514, a la mateixa església, i les grisalles del claustre degli Scalzi , que començà l’any 1514 De l’any 1517 data una de les seves obres més representatives, la Madonna delle Arpie Galleria degli Uffizi, Florència i també el famós retrat d’una Dama llegint Petrarca Galleria degli Uffizi Passà el període de 1518-19 a França, on l’havia cridat Francesc I…
llaç
Indústria tèxtil
Cadascuna de les cordes representatives d’una passada que hom teixeix en l’aparell de llegir els dibuixos jacquard per traduir-los en dibuixos de cartons.
Calendari Català

El Calendari Català del 1865
Biblioteca de Catalunya
Publicacions periòdiques
Publicació anual (1864-81), fundada i dirigida per Francesc Pelagi Briz, una de les més reeixides i representatives de les inquietuds del moviment de la Renaixença.
Les seccions principals de què constava eren el santoral i la crònica Bons records , sobre la vida literària de l’any transcorregut La resta eren collaboracions literàries en vers i en prosa Hi collaboraren, entre altres, Jacint Verdaguer, Tomàs Aguiló, Teodor Llorente, Francesc Bartrina, Milà i Fontanals i Rubió i Ors
Josep Niebla
Pintura
Pintor.
D’ençà del 1962 residí a Catalunya El 1964 concorregué al VIII Saló de Maig Es donà a conèixer amb una pintura típicament expressionista i, sobretot, amb la representació gairebé en trompe-l’oeil , de celatges i núvols Atret pel conceptualisme, derivà vers una pintura que té com a únics motius lletres o noms emblemàtics El 1975 guanyà el gran premi de la Biennal Internacional de Barcelona En la seva producció posterior desenvolupà un expressionisme abstracte amb un pes important del color i les textures Vinculat a l’ambient artístic gironí, l’any 1982 feu una pintura de grans dimensions per…
Ambrosi Cotes
Música
Compositor valencià.
La seva trajectòria professional s’inicià com a beneficiat de l’església de Santiago de la seva població natal, on estigué actiu com a mestre de capella el 1576 L’any 1581 fou nomenat per a aquest càrrec a la Capilla Real de Granada succeint Rodrigo de Ceballos Després de veure’s obligat a abandonar Granada marxà a València, on el 1596 es feu càrrec del magisteri de la capella catedralícia que deixà vacant Joan Genís Peres Poc temps després, l’any 1600, ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sevilla en substitució de Francisco Guerrero Si bé la seva producció musical no és…
,
amalgama
Música
Tipus de metre irregular consistent en la barreja d’unitats heterogènies.
Aquestes unitats, que resulten d’agrupar-ne altres de nivell inferior en un nombre variable generalment 2, 3 o 4, poden ser tant compassos com temps, divisions de temps, etc Tradicionalment i en sentit més restrictiu, però, el terme sol aplicar-se només al compàs compassos d’amalgama Així, el compàs de 5/4, per exemple, es pot entendre com un compàs simple format per la suma amalgama de dos semicompassos semicompàs de diferent composició un de tres temps i un altre de dos l’ordre pot ser 3+2 o 2+3 Entès com a compàs compost, en canvi, estaria format per l’amalgama de dos temps un de tres…
Aleksandr Nikolajevic Cerepnin
Música
Compositor i pianista rus.
Fill del també compositor Nikolaj Nikolajevic Cerepnin, rebé la seva primera formació musical de mans de la seva mare i l’amplià a la universitat de la seva ciutat natal El 1921 es traslladà amb la seva família a París, on prosseguí els seus estudis de piano amb I Philipp i els de contrapunt amb C Vidal A partir del 1922 inicià una sèrie de gires arreu del món que el portaren fins a l’Orient d’aquesta manera entrà en contacte amb diverses cultures asiàtiques, que el fascinaren granment, fins al punt de deixar una empremta important en les seves obres A més, creà una casa editora a Tòquio per…
La Nova Cançó
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1976, Documental, 85 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Josep Anton Pérez Giner, Barcelona GUIÓ Àngel Casas, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Maricel Bautista SO Josep Nogueira ESTRENA Barcelona, 14061976, Madrid, 18111976 Sinopsi Reportatge sobre el moviment de la Nova Cançó, en què s’alternen les entrevistes realitzades per Àngel Casas, amb actuacions dels seus membres Entre les persones entrevistades figuren Jaume Perich, Manuel Vázquez Montalbán, Jordi Pujol, Joan de Sagarra, Josep Maria Espinàs, Joan Miró, Francesc Candel, Salvador Espriu, Joan Fuster, Carles Rexach…
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Edifici Sabatini del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía
© Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía / Joaquín Cortes
Museologia
Institució estatal espanyola destinada a centre d’art contemporani.
Gestionat per un organisme autònom, nasqué el 1984 seguint models d’altres països Ha sofert reorientacions constants en els seus objectius Té la seu a l’antic hospital de San Carlos de Madrid, en el qual hom ha efectuat reformes continuades i, de vegades, contradictòries d’acord amb els canvis de política de la institució Actualment, hom tendeix a convertir-lo en un gran museu d’art del segle XX, amb colleccions estables Per això hom hi ha aportat les colleccions del Museo Español de Arte Contemporáneo , representatives de l’art produït a l’Estat espanyol durant la primera meitat…
Fina Miralles i Nobell

Fina Miralles i Nobell
Art
Artista plàstica.
Biografia Al principi dels anys setanta es vinculà als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura representatives de les propostes de land art a Catalunya Destaquen treballs com ara Duna 1973 i Dona-arbre 1973 i exposicions com “Naturaleses naturals” 1973, a la Sala Vinçon de Barcelona, “Translacions” 1977, a la Sala Tres de Sabadell i “Terra” 1981, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Participà en la Biennal de París 1978 i a la Biennal de Venècia 1978 A patir dels anys vuitanta el seu treball se centrà en el dibuix i la pintura Farigola 1979 Fundació Míró,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina