Resultats de la cerca

Fill del ciutadà honrat Francesc Taverner i Rubí, conseller en cap de la ciutat, i germà d’Oleguer, noble i erudit Estudià al Collegi de Cordelles i fou canonge i tresorer de la catedral de Barcelona Fou nomenat jutge del Breu apostòlic per delegació del seu oncle, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, bisbe de Girona i fins el 1702 canceller reial a Catalunya Fou un dels membres fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats vg Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , que es reunia des del 1700 En una de les sessions hi llegí una defensa de la primacia de la seu de Tarragona A diferència de la…

Situació i presentació Limita amb els termes de Bigues i Riells del Fai N, l’Ametlla del Vallès E, Canovelles SE, Lliçà d’Amunt S i Caldes de Montbui W S’enfila pel NW vers la serra del Castell de Montbui fins als 350 m, on li fa de límit l’antic camí ral de Caldes de Montbui a Bigues Un ample sector és cobert de boscos de pins, alzines i garrigar El terme es caracteritza per una marcada desestructuració urbana, originada per la proliferació anàrquica d’urbanitzacions malgrat aquest fet, podem identificar una sèrie de nuclis tradicionals que han adquirit el caràcter de barris és el cas del…

Pertanyent a la matèria de Bretanya i al cicle del Greal , els seus personatges més famosos, en mans del seu creador Chrétien de Troyes , com Perceval, Lancelot, Ivain, etc, es distingiren individualment per les seves aventures a la recerca d’uns ideals tant profans com espirituals

Fou un centre musical notable durant l’Edat Mitjana i fins a la introducció de la Reforma, especialment durant el segle XVI El 1603, quan la cort es desplaçà a Londres, decaigué l’activitat musical i el desvetllament no es produí fins al final del XVII, període durant el qual es troben documentats els primers concerts Durant el segle XVIII la ciutat visqué una gran efervescència a la primeria de la centúria nasqué l’Edinburgh Musical Society 1728-98, que reunia músics professionals i aficionats, i el 1762, per tal d’acollir els concerts de la societat, es construí el Saint…

A partir de mitjan s XIV aquest terme tendí a substituir el de procurador, fins al punt de suplantar-lo del tot A Aragó fou anomenat regent l’ofici de la general governació , i al Principat, als regnes de València i de Mallorca i a Sardenya, portantveus de general governador, governador general o simplement governador Aquest càrrec fou instituït, sembla, a Sardenya el 1323 per l’infant Alfons, i s’anà generalitzant als altres estats de la corona a partir del 1344, que foren creats governadors a les governacions de Saragossa, Serrania, Osca, Barcelona, Lleida, Girona, comtats de…

Ha agrupat al seu voltant una petita caseria

El terme és accidentat pels relleus del Montsec d’Estall puig de Sant Salvador, 878 m alt contraforts de la Cogulla, 956 m Castell de Llaguarres, 1056 m La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i és drenada pel riu Guard el sector d’Aler, però, pertany a la conca de l’Éssera El 42% de la superfície del municipi és ocupada per brolles, el 13% per boscs de carrasques i roures, el 10% per boscs de resines i el 38% per conreus Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris 87% i per parcers La major part dels terrenys de conreu…

Vida i obra Nascut al barri de la Ribera, era fill d’un adornista i envelador, i continuà el negoci familiar durant tota la seva vida Malgrat haver cursat només estudis primaris, fou un gran lector de narrativa, especialment de la francesa contemporània Assistent assidu a tertúlies literàries, especialment a la del Cafè Nou de la Rambla, que reunia escriptors d’origen menestral, de marcat republicanisme polític i contraris a l’historicisme del moviment de la Renaixença A través d’ells i amb les mateixes actituds, inicià, el 1868, les seves collaboracions literàries als setmanaris satírics La…

És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de Resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…