Resultats de la cerca

Vinculat als grups del teatre independent com el TU de Múrcia, Cátaro, Tábano Ditirambo o El Búho, amb els quals estrena les seves obres Destaquen la corrosiva farsa El adiós del mariscal 1968, la sátira Post mortem 1969 o els Ejercicios para equilibristas , estrenada al Centro Dramático Nacional el 1980 amb escenografia d’Ops i direcció de Juan Margallo Assajà la creació collectiva a El Fernando 1972, escrita amb set autors més, o Como reses , en collaboració amb Jerónimo López Mozo premi Carlos Arniches 1979 Després s’ha dedicat al teatre infantil i a espectacles d’animació com La fiesta de…

S'inicià exercint la crítica cinematogràfica, i el 1961 publicà Visionen i svensk film ‘Visió del cinema suec’ Com a cineasta conreà la sàtira, el conflicte social i la història romàntica, amb films com Barnvagnen ‘El cotxet’, 1963, Kvarterek Korpen ‘El barri del corb’, 1964, Kärlek 65 ‘Amor 65’, 1965, Elvira Madigan 1967, Adalen 31 1969, premi del Festival de Canes, Joe Hill 1971, Mannen på taket ‘L’home de la teulada’, 1977, Victoria 1979, Mannen frän Mallorca ‘L’home de Mallorca’, 1984, Ormens väg på hälleberget ‘El camí de la serp’, 1987 i Med lust och fägring stor ‘Totes les…

Formà part del grup Sílex, i féu la primera exposició individual a Mataró, el 1961 Arribà a una posició declaradament contrària a la no-figuració i després de diverses provatures arribà, el 1964, al seu estil característic El 1965 guanyà la primera medalla Gimeno, a Tortosa Féu retrats imaginaris d’alts funcionaris i de burgesos, amb sàtira crua d’arrel grosziana i en la línia de l’equip Crònica valencià, amb el qual —i amb Artigau i Cardona-Torrandell— féu l’exposició Crònica de la Realitat, a Barcelona, el 1965 Formà part del grup italocatalà Intrarealisme Ha exposat…

Situat dins el catalanisme esquerrà, dirigí la revista gironina Ciutadania , per la qual cosa fou empresonat Publicà l’opuscle La locura de Álvarez de Castro 1910, conjuntament amb Dídac Ruiz, on s’acusà el general de paranoic Es traslladà a Barcelona 1912 i dirigí L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , les dues grans revistes de sàtira política de l’època Collaborà en El Poble Català , la Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya Té un gran valor autobiogràfic la seva trilogia Entre la terra i els núvols 1931-48, integrada per L’hereu 1931, El vagabund 1933 i L’…

Llicenciat en filologia catalana per la UAB i màster en literatura comparada per la universitat de Yale Des del 1998 ha treballat en diferents segells editorials del Grup 62 Es va donar a conèixer amb la novella epistolar D’unes dones 1990 Ha publicat també la sàtira Síndrome d’Estocolm 2001, una auca novellada sobre la fixació dels catalans pel premi Nobel Ha fet crítica literària des de les pàgines de cultura d’“El País” Ha editat el volum Pere Calders and his Contemporaries 1996 i l’antologia de poesia catalana contemporània Resonancias 2004 Ha traduït, entre d’altres, Chinua…

Fill d’un indiano de Mataró, de molt petit es traslladà a Barcelona a estudiar Es llicencià en dret administratiu 1863 i civil i canònic 1864 a la Universitat de Barcelona, i es doctorà el 1865 Dirigí el periòdic Las Antillas , a Barcelona, i tornà un quant temps a Puerto Rico, fins que el 1868 s’establí altra vegada a la Ciutat Comtal Milità dins el federalisme i participà en el moviment inicial del Sexenni Collaborà, entre altres periòdics, a El Federalista , L’aliança del poble , La Raó i La Flaca , on publicà articles de sàtira política i poemes dispersos Formà part de l’anomenat Taller…

Estudià a Connecticut i, de jove, fou lector de guions, oficinista del New Yorker i ballarí en un vaixell fluvial Assolí un èxit ressonant amb la seva primera novella Other Voices, Other Rooms 1948, on presentà un món adolescent situat entre la realitat i la fantasia Cal esmentar-ne també The Grass Harp 1951 i Breakfast at Tiffany's 1958, sobre l’existència de personatges marginals que per tal d’escapar d’una realitat hostil es construeixen mons imaginaris Amb In Cool Blood 1966, relat d’un assassinat múltiple, inicià la modalitat narrativa anomenada non-fiction , basada en la reconstrucció…

De família d’eclesiàstics anglicans, s’educà a Cambridge, destinat a l’església però, a causa d’una crisi personal religiosa, emigrà a Nova Zelanda El 1864 tornà a Londres i es dedicà a la pintura, a la música i a la biologia El 1872 publicà, anònima, la seva sàtira Erewhon , nom que dóna a un país fabulós concebut com a antítesi de la societat victoriana el 1901 publicà Erewhon Revisited una altra novella, The Way of All Flesh 1903, abunda en material autobiogràfic i té la mateixa intenció satírica Entre nombrosos assaigs, cal destacar The Authoress of the Odyssey 1897, on manté que l'…

Destacat humanista, fou preceptor del futur Enric VIII Fou proclamat per Erasme com l’"Homer britànic”, però en una visió retrospectiva hom pot dir que la seva obra sobresurt més aviat per la manca d’escriptors contemporanis seus Es mantingué dins les formes de la sàtira medieval, com en The Bowge of the Courte 1504, contra la vida cortesana, o bé contra els eclesiàstics a Colin Cloute 1522 o el cardenal Wolsey Why Come Not to the Court 1522 Però no aconseguí d’assimilar plenament les noves formes renaixentistes La possible influència de Catul i de PRonsard es pot apreciar a…

Educat en un ambient intellectual, es casà amb la cèlebre cantatriu Elisabeth Linley, cosa que el vinculà a la vida teatral i determinà la seva vocació d’autor dramàtic Dirigí el teatre Drury Lane i més tard ocupà un lloc en el Parlament Ja des de la seva primera obra, The Rivals 1775, donà a conèixer el seu talent en conrear l’ideal còmic, i , alhora, hi creava tots els elements per a una comèdia de personatges Cal destacar Saint Patrick's Day 1775, Trip to Scaraborou 1777 i sobretot The School for Scandal 1777, la seva obra cabdal The Critic 1779 fou una sàtira admirable de…