Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
olivella
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les cneoràcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues, sèssils, enteres, coriàcies i lluents, de flors grogues, en petits ramells axil·lars, i de fruits drupacis amb tres cocs.
Espècie mediterrània occidental, es troba a les Illes Balears i als territoris de l’Empordà i el Rosselló, en màquies i matolls, sobre terreny calcari
rèvola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges dretes, quadrangulars, altes de 30 a 60 cm, de fulles sèssils, lanceolades i acuminades, de flors blanques, disposades en cimes laxes, i de fruits en càpsula.
És comuna en vorades de bosc, llocs herbosos, etc, a l’Europa humida
calicials
Micologia
Ordre de coniocàrpides
constituït per líquens, amb apotecis proveïts de mazedi, que comprèn tres famílies: les caliàcies, de tal·lus crustaci i apotecis estipitats; les cifeliàcies, de tal·lus crustaci i apotecis sèssils; i les esferoforàcies, de tal·lus fruticulós.
Les liquinals
Caràcters microscòpics principals de les liquinals Els dibuixos han estat basats en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Asc d’ Anema nummularium noteu la capa externa gelificada B Fases de la maduració i la dispersió de les espores noteu la capa externa gelificada i esfilagarsada fimbriada Biopunt, a partir d’originals de B Büdel i P P Moreno Comprenen líquens de tallus crustaceo-esquamulós, en forma d’arbret dens o de làmina diminuta, sovint peltat discoïdal, lobulat o no, i fixat al substrat per un punt central o filamentós capillar, amb cianofícies com a fotobiont, sovint…
Els ecosistemes bentònics
Consideracions generals Esquema bàsic dels principals compartiments i fluxos de matèria i energia al sistema bentònic marí Observeu que l’entrada d’energia es produeix per dues vies la dels fotosintetitzadors i la dels suspensívors Jordi Corbera, original dels autors Els organismes que viuen en la interfase entre l’aigua i el fons formen el bentos El substrat que constitueix aquest fons pot ser de diverses menes roca, pedres, sorra, fang, restes d’organismes, etc I en tots els casos i a totes les fondàries, fins i tot a les parts emergides immediates a l’aigua i afectades pels seus ruixims,…
sarga
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, de 2 a 6 m d’alçada, densament ramificat, de branques vimínies, vermelloses o groguenques, de fulles linears, amb el revers pelós i blanquinós, i d’aments petits i sèssils.
És freqüent en vores de torrents, a l’Europa central i meridional
monocotiledònies
Botànica
Classe d’angiospermes caracteritzada per l’embrió, d’un sol cotilèdon, l’arrel, fasciculada, la tija, amb feixos conductors tancats i dispersos, l’absència de creixement secundari, les fulles, quasi sempre sèssils i paral·lelinèrvies, i les flors, generalment trímeres.
Els principals ordres són ciperals, escitamínies, espadiciflores, farinoses, ginandres, glumiflores, helobials, liliïflores i pandanals
te de roca
Te de roca
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 10 a 45 cm d’alçada, recoberta de pèls glandulars, amb fulles lanceolades, alternes i sèssils, amb capítols de flòsculs grocs, i amb fruits en aqueni coronat per una doble fila de pèls.
Creix en escletxes de roques calcàries de terra baixa, als Països Catalans i en algunes contrades pròximes La seva infusió té excellents virtuts estomacals
castanya d’aigua
Botànica
Planta herbàcia aquàtica, de la família de les trapàcies, anual, d’arrels subjectes en el fang, amb fulles de dues menes (heterofíl·lia): les submergides, sèssils, linears, enteres, oposades, caduques; les flotants, peciolades, alternes, d’ample limbe dentat, pubescents pel revers i pel pecíol.
Flors hermafrodites, blanques, solitàries a les axilles de les fulles flotants Els fruits, que fan de 2,5 a 5 cm, són núcules proveïdes de 4 espines, i hom els consumeix, rostits, en determinades parts d’Àsia i Europa Viu en aigües riques en nutrients, però no gaire calcàries Als Països Catalans únicament ha estat citada en alguns estanys de l’Empordà
coloma
Coloma
Luigi Rignanese calPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, glabra, glauca, de fulles enteres ovades, trinèrvies, sèssils, oposades o verticil·lades en grups de tres, i de flors grogues amb l’esperó violaci, disposades en raïm.
Creix als camps de blat mediterranis, sobretot a Mallorca