Resultats de la cerca
Es mostren 518 resultats
Ohio
Riu
Riu dels EUA, l’afluent més important del Mississipí per l’esquerra (1 550 km de longitud i 520 000 km2 de conca).
Format a Pittsburgh per la confluència de l’Allegheny i del Monongahela, corre en direcció W-SW i assenyala el límit entre els estats d’Ohio, Indiana i Illinois, al N, Virgínia a l’W i Kentucky al SLa seva conca recull una gran part de les aigües que s’escolen a l’W de l’altiplà apalatxià A la primavera el cabal mitjà a la desembocadura, superior al del Mississipí, és de 8 500 m 3 /s Una adequada xarxa de canals facilita la navegació en tot el trajecte, la qual cosa el…
Varradòs

Paisatge muntanyòs de la Vall de Varradós amb l’Aneto al fons (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Vall
Vall de la Vall d’Aran, estesa entre el Montlude i les serres de Guarbes, Sescorjada, la pica Palomèra, el coll d’Ansa de Caudèra, el tuc d’Es Armeròs i la collada de Varradòs
(2 040 m alt.).
Aquesta comunica la vall amb la de l’Unhòla, al N, i la serra d’Arenho, el coll de Vilac, els tucs Nere i de Samont, el pic de coma d’Auran, el tuc de Guilhem i Es Desèrts d’Arròs, al S La capçalera d’aquesta vall és compresa dins el terme de Viella des del pla de Mont, la vall constitueix la part més extensa de l’antic terme d’Arròs i Vila A mitja vall, al vessant meridional de la serra de Guarbes, hi ha el grup de bordes d’Era l’Artiga de Varradòs , i més avall, el santuari i les bordes de Sant Joan d’Arròs La vall és drenada pel riu de Varradòs , emissari dels estanys d’Era Pincèla, que s’…
Mamadou Dia
Política
Polític senegalès.
Mestre de professió, del 1948 al 1959 representà el Senegal al senat i a l’assemblea nacional de França Ocupà la vicepresidència i la presidència del govern autònom del Senegal 1957-59 i la vicepresidència de la Federació Malí 1959-60, en dissoldre'sla qual fou designat novament cap del govern del Senegal, ara independent Pel desembre del 1962, per la seva oposició al president de la república Léopold Sedar Senghor , fou acusat de temptativa de cop d’estat, detingut i, poc temps després,…
serra de l’Obac

Serra de l’Obac, des de Sant Llorenç del Munt
© Fototeca.cat
Serra
Unitat orogràfica que amb la de Sant Llorenç del Munt
forma una massa de conglomerats eocènics de la Depressió Central Catalana, adossada a la Serralada Prelitoral.
Són separades pel coll d’Estenalles i la riera de les Arenes, que hi neix Consta d’uns quants nuclis poc diferenciats la serra de la Mata 921 m alt, al NE el de Mura 722 m a la coma del Puig, al NW la Pola 930 m al turó de les Tres Creus i Castellsapera 932 m, al centre la serra del Pou de Glaç 944 m, al SE i la serra de les Pedritxes 786 m a la Moleta, al S La carena resta parallela a la riera de les Arenes i separa els municipis de Vacarisses i de Matadepera i, en part, el de Mura Bages Molt minada per l’erosió que ha originat el relleu càrstic, hom hi ha localitzat 75 avencs i coves…
Maine
Regió de França, que constituí antigament el comtat del Maine, limitada al N per Normandia, a l’W per Bretanya, al S per l’Anjou i la Turena i a l’E per l’Orleanès i compresa actualment en els departaments de Mayenne i Sarthe.
Comprèn dues regions naturals, l’alt Maine i el baix Maine La primera constitueix la part oriental del Maine i pertany al conjunt de terrenys secundaris de la conca de París, que inclouen el massís del bosc de Perseigne, nucli aïllat dels terrenys antics del massís Armoricà El baix Maine és un altiplà ondulat, on predominen les roques granítiques amb intrusions de roques eruptives La ciutat principal, Le Mans, és situada en un encreuament de vies de comunicació i a la confluència dels rius Sarthe i Huisne L’agricultura és variada al N hi ha farratge amb una important explotació…
Benue
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, afluent del Níger per l’esquerra (1 400 km).
El règim és pluviotropical Neix al massís d’Adamaua, al Camerun, flueix vers el nord fins a Garoua, on pren la direcció oest cap a Nigèria, i, a partir de Yola, corre per una gran depressió, fins a la desembocadura Per la vora dreta rep el Gongola a Numan, i per la vora esquerra, el Donga, i desguassa al Níger a Lokoja, on, amb aigües altes, porta de 12 000 a 15 000 m 3 /sLa navegació és important, però condicionada pel nivell de les aigües d’agost a setembre és navegable fins a Garoua El Benue serveix com a via d’…
William Child
Música
Compositor i organista anglès.
Fou iniciat en el món de la música per Elway Bevin, organista de la catedral de Bristol El 1632 ocupà la plaça d’organista de la capella de Saint George de Windsor, càrrec que perdé el 1643 en dissoldre’sla capella, si bé recuperà arran de la seva restauració, al mateix temps que esdevenia gentleman de la capella reial i músic privat de Carles II El 1663 es doctorà en música a la Universitat d’Oxford La producció vocal religiosa de Child inclou diversos anthems i…
Rafael Palau i March
Música
Organista i compositor català.
A deu anys ingressà en l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Jacint Boada i Benet Brell N’hagué de sortir l’any següent en dissoldre’sla institució durant el Trienni Constitucional i hi retornà quan es reprengué l’activitat el 1824 Monjo des del 1826, al febrer del 1835 fou nomenat mestre de l’Escolania en substitució de Benet Brell Al cap de pocs mesos, dissolta la comunitat i tancat el monestir arran de la situació política, passà a França Obtingué, per oposició, el càrrec d’organista de la catedral de Montpeller, on…
Eusebi Dalmau i Mas
Música
Director català, fill del també director Joan Baptista Dalmau.
Inicià els seus estudis al Conservatori del Liceu el 1848, on fou deixeble de violí del seu pare, de J Barrau, amb qui estudià piano, i de Marià Obiols, que l’instruí en harmonia Amb només catorze anys aconseguí el premi extraordinari de violí, i aviat ingressà com a violinista auxiliar a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu Dirigí l’orquestra d’una companyia de sarsuela i òpera, en gira per Catalunya, amb la qual obtingué experiència i una ràpida anomenada En dissoldre’sla formació, retornà a Barcelona com a segon director de l’Orquestra del Teatre…
Pescara
Ciutat
Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia, situada a la desembocadura del riu homònim, a l’Adriàtica.
Ha estat formada per la unió de dos centres Castellammare Adriatico, a la vora N del riu, i Pescara, a la vora SLa ciutat moderna s’estén al llarg del litoral, amb els barris residencials de Zani al N i de Pineta al S Centre d’estiueig i de turisme, reuneix també una certa activitat industrial, com la indústria pesquera, elèctrica, mecànica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Anomenada Aternum a l’antigor, era famosa pel seu port Destruïda pels longobards, ressorgí a l’alta edat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina