Resultats de la cerca
Es mostren 539 resultats
embrió
Botànica
Esporòfit de les plantes superiors en la primera fase de creixement, abans de la germinació.
Es forma per divisió del zigot produït per la unió de l’ovocèllula del sac embrionari amb un nucli espermàtic del tub pollínic Els teguments del primordi seminal es transformen en l'episperma, que embolcalla i protegeix l’embrió, el qual és acompanyat sovint d'endosperma L’embrió, un cop format del tot en la llavor, entra generalment en un període de letargia, que acaba en germinar la llavor Un embrió d’angiosperma desenvolupat comprèn la radícula, un o dos cotilèdons, l’hipocòtil, l’epicòtil i la plúmula
ovocèl·lula
Botànica
Cèl·lula del sac embrional que constitueix pròpiament el gàmeta femení.
màrfega
Sac gros, farcit generalment de palla, que serveix de matalàs.
costal
Sac gros fet de xarpellera teixida amb cànem o jute.
calanca
Oceanografia
Cala estreta, de parets escarpades, acabada en cul-de-sac.
Són típiques de la costa de Provença
vora
Indústria tèxtil
Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.
La vora foradada és una vora en la qual hom ha tret manualment uns quants fils consecutius fins a deixar un buit o calat que és reforçat amb un lleuger cosit Hom l’empra com a adornament en mocadors, llençols, roba de taula, etc Hom anomena vora morta l’espai que hom deixa entre la sanefa d’un dibuix i el voraviu d’un teixit, que sovint teixeix un lligat molt senzill, i vora viva , el voraviu La vora de sac és una mena de teixit en forma de doble tela, que hom sol usar en les tovalloles de ris
Consell Nacional d’Arxius
Òrgan consultiu de l’administració de Catalunya en matèria d’arxius.
La seva creació era prevista per la llei d’arxius i documents del 2001, però no es constituí fins el 17 de juliol de 2006 Els 27 membres que en formen part representen àmpliament la professió i la societat És adscrit al departament de cultura i mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya, i té com a atribucions principals la proposta d’actuacions i iniciatives en matèria d’arxius, emetre dictàmens sobre programes globals d’actuació arxivística, projectes de disposicions, normativa tècnica, incorporació de nous arxius al Sistema Arxivístic Català SAC i inclusió de…
flagel·lant
Cristianisme
Adepte als moviments religiosos o a les confraternitats que practicaven la flagel·lació com a mitjà de mortificació o de penitència; deixuplinant.
Hi hagué grups de flagellants a la baixa edat mitjana, sobretot entre els moviments joaquimistes o apocalíptics A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagellació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià L’Església condemnà els moviments de flagellants originats en la Pesta Negra del 1348 A la fi del s XIV encara hi hagué condemnes de flagellants a Aragó, a Turíngia i a la Baixa Saxònia Aquest costum es conservà en algunes processons de setmana santa fins a èpoques modernes
pogonòfors
Zoologia
Embrancament d’animals triploblàstics celomats deuterostomats de cos gran, en forma de cuc, d’una longitud entre 100 i 350 mm i sense tub digestiu.
El cos és divisible en un prosoma anterior que duu uns 200 tentacles grans i plens de cilis, un mesosoma situat darrere el prosoma, i un llarg tronc o metasoma , proveït de nombroses papilles Cada part té un sac celomàtic El sistema circulatori és tancat amb dos vasos a cada tentacle que recullen l’oxigen dissolt a l’aigua No tenen boca ni anus ni tub digestiu, llevat de quan són larves Això ha fet suposar que l’aliment és absorbit en forma de substància orgànica dissolta externament Són protegits per un tub quitinós, secretat pel mateix animal, i viuen enterrats parcialment en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina