Resultats de la cerca

Doctor en dret, s’especialitzà en legislació sobre teatre i cinema Collaborà en ABC , Pueblo , Gaceta Ilustrada i altres periòdics Per al teatre escriví La senda iluminada 1949, El baile de los muñecos 1950, El escultor de sus sueños premi València 1953, Las luciérnagas 1963 i altres moltes obres En el camp del cinema publicà Derecho cinematográfico español 1952 i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español 1966 És també autor de diverses narracions i reportatges La España de la postguerra, Niñas, al salón, De camisa vieja a “chaqueta nueva" 1976, Al tercer año…

Installat a Catllà de Conflent amb la família a tres anys A divuit entrà al cos de camins i ponts, del qual el seu pare era capatàs, càrrec que ell mateix exercí a Còrsega, Tolosa, Bordeus i París Fou deixeble de Lalanne i de Drouyer, exposà per primer cop al Salon del 1868 Fou cridat a declarar com a tècnic contra Dreyfus, cosa que li valgué una certa marginació Gravà obres de Géricault, Hobbema, ThRousseau, J-BCorot, JPLaurens, etc, i féu recerques tècniques importants Com a gravador original retratà Pius X a Roma, féu paisatges a Bordeus i illustrà llibres com els Records del…

Format amb el seu pare, que era marbrista, i a París amb JAJFalguière i AMercier Fou Prix de Rome el 1900 i viatjà, becat, per Espanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda Fou membre del Salon des Artistes Français, on exposà des del 1894, i cavaller i oficial de la Legió d’Honor Típic representant de l’academicisme anecdotista aplicat sobretot a monuments públics, és autor de Muntanyes regalades i l' Àliga esclafada ambdós a Perpinyà, el Mausoleu Zacaries Astruc cementiri de Montparnasse, a París, la Victòria o monument als morts del Voló, el monument als morts d’Illa, etc També conreà…

Començà el 1930, a l’estudi que tenia amb Grau i Sala El 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic Es presentà als Salons de Montjuïc i de Primavera i, individualment, a Madrid per primer cop el 1948 —on fou seleccionat per al Salón de los Once—, a Barcelona, a les Galeries Laietanes 1949, 1953 i 1957 i a la Sala Parés 1981, 1983, 1986, a Bilbao i a Santander, i en exposicions collectives del Carnegie Institute de Pittsburgh i de la Primera i la Tercera Bienal Hispanoamericana Evolucionà des d’un estricte realisme cap a una representació simbolista que oscilla entre la vaporositat i una…

José de Madrazo Agudo Santander 1781 — Madrid 1859 fou deixeble de Ferro i Acuña a Madrid, de JL David a París i d’A Canova a Roma Fou pintor de cambra de Carles IV, Ferran VII i Isabel II i director de l’Academia de San Fernando 1838 i del Museo del Prado 1839, el qual reorganitzà Pintor neoclàssic, conreà el tema històric La mort de Viriat Museo de Arte Moderno, Madrid El seu fill Federico de Madrazo Kuntz Roma 1815 — Madrid 1894 fou deixeble seu a Madrid, de JAD Ingres a París i de JF Overbeck a Roma Fou pintor de cambra de la reina 1834 i cofundador d’ El Artista En el Salon…

Un viatge juvenil a Itàlia el posà en contacte amb l’ambient artístic romà i llombard, i adquirí un gran coneixement de l’art de MMda Caravaggio De retorn a la península Ibèrica, professà a l’orde dominicà a Toledo 1613 Vers el 1620 fou professor de dibuix del futur Felip IV Participà en les decoracions del Salón de Reinos del palau del Buen Retiro amb la Reconquesta de la badia del Brasil avui al Museo del Prado, Madrid El Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú té una bona representació del seu art se'n destaca L’adoració dels pastors En el seu estil hom pot trobar unes certes semblances…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Exposà a l’Institut Britànic de Barcelona 1950, ciutat on tornà a fer-ho els anys 1952, 1973 i 1974 Illustrà traduccions catalanes de Joyce, Virginia Wolf, Katherine Mansfield, Cocteau, etc El 1950 participà al Salon International, de París, i guanyà a Barcelona el primer premi Rosa Vera que es concedia Becada per l’Institut Francès, anà a París 1953 Participà en diverses exposicions collectives i individualment exposà a Inca 1973 i 1974, Figueres i Vilanova i la Geltrú 1976 Més preocupada per la línia que pel color, conreà el…

De família vigatana Fou alumne de Gustau Violet, a Perpinyà, i deixeble de Maillol Professor de l’École Nationale des Beaux-Arts de Bourges 1950-68 i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París el 1969 A partir del 1936 entrà en contacte amb Pressman, R Delaunay, Saint-Maur, el grup Abstraction-Création, Zadkine, J Cassou, F Léger i R Dufy Fou un dels fundadors del Salon de Mai Exposà a París, Rio de Janeiro, Venècia, Tòquio, Brusselles, Viena, Salzburg, Milà, Zuric, l’Havana, etc La seva pintura evoca sovint monstres i expressa un sentiment tràgic de la vida Entre les…

El 1955 obtingué el premi Kraft de novella per Rosaura a las diez , considerada per la crítica com la seva obra més encertada El seu conte Ceremonia secreta obtingué el premi Life 1960 i li donà la fama Escriví diverses obres de teatre Los expedientes 1957, El emperador de la China 1959 i El cuarto de la noche 1962 llibres miscellanis Falsificaciones 1966 i Parque de diversiones 1971 i novelles, com ara Los asesinos de los días de fiesta 1972 També practicà el periodisme polític D’entre les seves darreres obres destaquen Salón de lectura 1974, Enciclopedia secreta de una familia argentina…

La versió presentada al Salon de la Société Nationale de París del 1909 li valgué el títol de sociétaire d’aquell saló Amb la variant del 1910 en guix, al Museu Clarà de Barcelona, i al Museu dels Agostins, de Tolosa, Llenguadoc en marbre, de 1914-15, al Museo de Arte Moderno de Madrid aconseguí primeres medalles a Madrid i a Brusselles 1910, un homenatge popular a Barcelona 1911 i medalla d’or a Amsterdam 1912 Significà la concreció del classicisme de l’artista La reinterpretació que en féu el 1928, que es caracteritza per una major depuració formal, fou collocada, en marbre, a…