Resultats de la cerca

Inicià estudis a Cervera, i l’any 1839 es graduà en dret a la Universitat de València En aquesta ciutat es despertà el seu interès per la música i participà en diversos concerts del Liceo Valenciano El 1840 es traslladà a Madrid, amb l’ànim d’iniciar-se com a advocat, però abandonà aquesta pretensió per millorar la seva formació com a cantant El 1842 es presentà al Liceo Artístico de Madrid, on cantà com a tenor en diverses òperes L’any següent retornà a Esparreguera i, segons les cròniques, exercí com a polític, si bé per un curt període, ja que el 1845 marxà a París, on conegué el baríton…

Fundat el 1856, reuní les classes més benestants de Barcelona promovent activitats culturals i esportives El seu primer president fou Jaume Pla, en aquella època màxim dirigent del Cercle del Liceu Durant els primers anys es dedicà exclusivament a l’hípica, tot i que posteriorment amplià la seva secció esportiva a especialitats com el golf i la gimnàstica També organitzà activitats per als seus associats, com campionats de golf, torneigs de dominó, mus i bridge, tertúlies culturals, conferències i seminaris També organitzà altres activitats lúdiques com concerts o viatges Un dels seus membres…

Usualment és de forma ternària, amb seccions de vuit compassos, i de vegades té una breu introducció i una coda Apareguda durant la tercera dècada del segle XIX, s’estengué ràpidament pels salons de ball de totes les capitals europees i dels Estats Units amb un èxit extraordinari El nom, que segons l’historiador A Waldau deriva del mot txec que designa la ’meitat’ —amb relació al seu pas característic—, podria provenir també del terme txec polska , que significa ’noia polonesa' Diverses danses populars de Bohèmia del final del segle XVIII i principi del XIX presentaven trets…

Alumne de les acadèmies Martínez i Altés i Joan Baixas, estudià també a l’escola d’Art Galí Se n'anà a París 1911, amb Francesc Vayreda, Domènec Carles i Esteve Monegal Sojornà allí uns quants anys, fins que se sentí atret per una pintura sensible i vitalista Regí, a Barcelona, una acadèmia privada de Belles Arts 1916-17, hereva, en certa manera de l’acadèmia Galí Dotat per a interpretar el paisatge, s’installà a Olot, i fou un dels màxims representants de la nova escola olotina Pintor naturalista, donà ambients amables i sensuals als seus quadres Membre de Les Arts i els Artistes, exposà als…

Filla d’un rus i d’una persa Formada a l’escola de Belles Arts de Tbilisi, feu estada a Múnic 1910 i a París 1911, on exposà als Salons d’Automne, des Tuilleries i des Indépendants fou influïda pel cubisme i sobretot per Henri Rousseau El 1915 s’establí a Mallorca, d’on passà, l’any següent, a Tossa i a Barcelona Formà part del grup d’avantguardistes estrangers fugitius de la Primera Guerra Mundial Exposà individualment a Múnic, Florència, Roma, París i Barcelona, on el 1953 se celebrà una important exposició antològica de la seva obra Participà en exposicions collectives a…

Conegut per J Fin Nebot de P Ruiz Picasso Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1932 ja participà en una exposició collectiva a Barcelona El 1934 residí a Maó, on pintà una sèrie d’obres que exposà a Barcelona Una bona part de la seva obra primerenca fou destruïda en un bombardeig el 1937 Mobilitzat, anà al front, i el 1939 passà a França Retornà el 1940 i tractà molt M Hugué El 1943 exposà a Barcelona Galeries Reig amb el seu germà Xavier, A Fabra i R Rogent, en una mostra considerada com el primer revulsiu artístic de la postguerra a Barcelona Becat pel govern…

El corró es fa girar, generalment, per mitjà d’una maneta o per un mecanisme de rellotgeria, i les seves clavilles entren en contacte amb un sistema mecànic de lleves que comanda l’obertura de les ventalloles del secret que permeten l’arribada d’aire als tubs El mateix moviment giratori acciona, gràcies a uns engranatges, una o més manxes que subministren aquest aire Certes formes primitives d’orgues mecànics foren descrites per Arquimedes al segle II aC, i pels germans Banū Mūṣà de Bagdad al segle IX de l’era cristiana No fou fins al Renaixement, però, que aquests instruments esdevingueren…

Representa, en realitat, una continuació del trofeu militar clàssic, i fou emprat àmpliament en la pintura i la decoració al fresc dels s XVII i XVIII i també durant el període neoclàssic

Es formà en l’àmbit religiós a Vitòria i a Salvatierra El 1833 marxà a Madrid a estudiar composició, i aviat fou conegut en els ambients de la cort, per la qual cosa renuncià a la seva plaça d’organista i sagristà a Salvatierra Des del 1839 fou professor de solfeig i cant al Real Conservatorio de Madrid, mentre participava activament en la vida musical i associacionista de la ciutat Considerat un liberal a qui agradava la bona vida, freqüentava els salons de la burgesia i l’aristocràcia madrilenya, per a la qual compongué un gran nombre de peces de saló, sobretot cançons i valsos…