Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
circuit integrat
Microprocessador amb més de tres mil circuits i les seves connexions exteriors (circuit integrat)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic consistent en un conjunt d’elements connectats permanentment formant un determinat circuit miniaturitzat, capaç de desenvolupar les mateixes funcions que en un circuit electrònic convencional.
En un circuit integrat, els components actius transistors, etc i els passius resistències, condensadors, etc són integrats dins un mateix element o suport, anomenat substrat L’element més comunament utilitzat com a substrat és el silici, encara que els composts dels grups III-V com l’arsenur de galli, el fosfur de galli, etc, gràcies a les seves propietats físiques, són més adients per a circuits d’alta velocitat GHz i optoelectrònica En alguns casos s’utilitza també substrats aïllants com el safir SOS Segons el procés de fabricació, hom distingeix diferents tipus de circuits integrats Els…
efecte Peltier
Electrònica i informàtica
Fenomen consistent en la producció o absorció de calor com a conseqüència del pas d’un corrent elèctric a través d’una junció de dos metalls, aliatges o semiconductors diferents.
El sentit del corrent determina el fet que hi hagi producció o absorció de calor L’efecte Peltier és l’invers del termoelèctric o efecte Seebeck
metall-aïllant-semiconductor
Electrònica i informàtica
Nom de caràcter més general que el de MOS que s’aplica a aquells dispositius semiconductors en què la capa aïllant de l’estructura està composta per un dielèctric qualsevol.
Un cas particular de MIS és l’estructura MOS, on el dielèctric és un òxid, generalment de silici
Centre Nacional de Microelectrònica
Centre que pertany al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i que realitza activitats de recerca i desenvolupament en el disseny i la tecnologia de fabricació de circuits integrats, dispositius i materials semiconductors.
Des de la seva creació, el 1985, les activitats del centre s’orienten cap a la modernització industrial, oferint a les empreses un conjunt de serveis, equips i personal especialitzat
Química 2015
Química
Esponges cristallines, una nova eina per a la determinació estructural La difracció de raigs X és l'eina preferida de la majoria de químics sintètics per a deter-minar l'estructura molecular d'un nou compost El problema és, però, que no sempre és fàcil aconseguir que un compost cristallitzi i, en cas que ho faci, que els cristalls que s'obtinguin siguin d'una qualitat suficient per a poder estudiar-los per difracció de raigs X Una àrea de la química en la qual aquestes limitacions són realment un inconvenient important és l'estudi de productes naturals, en què sovint es disposa de mostres…
potencial de contacte
Electrònica i informàtica
Física
En la junció de dos metalls, un metall i un semiconductor o dos semiconductors, diferència entre els valors de les energies de treball de sortida dels electrons, valors que tenen cadascun dels elements de la junció.
màquina elèctrica

Màquina eleèctrica asíncrona
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina capaç de transformar l’energia elèctrica en mecànica (motor), o a l’inrevés (generador).
O bé l’energia elèctrica d’unes característiques determinades en una altra de característiques diferents com és el cas dels transformadors , dels convertidors o dels rectificadors Pròpiament, en tota màquina elèctrica hi ha sempre una part fixa, anomenada estator , i una part que gira, anomenada rotor però hom sol incloure dins l’estudi de les màquines el transformador i d’altres, i aleshores parla de màquines estàtiques , per oposició a les primeres, que són anomenades màquines rotatives El primer tipus de màquina elèctrica ideat fou la màquina electroestàtica , però actualment les…
planar
Electrònica i informàtica
Dit de la tècnica utilitzada en la fabricació de dispositius semiconductors i circuits integrats, consistent a fer créixer una capa de diòxid de silici damunt la superfície d’un substrat de silici del tipus de conductivitat desitjat.
A les zones on hi ha d’haver difusió d’alguna substància dopadora, la capa de sílice ha d’ésser sotmesa a un procés semblant al del fotogravat, per tal de formar-hi les obertures per on es difondran les impureses Aquest procés consisteix a recobrir l’oblia amb una pellícula uniforme d’emulsió fotosensible Després hom dibuixa generalment amb l’ajut d’un ordinador una representació ampliada en què figura la localització de les obertures per on cal eliminar la sílice Aleshores hom fotografia aquest dibuix repetidament fins a reduir-lo a la mida natural Aquest negatiu és collocat com a màscara…
silici
Química
Element químic de nombre atòmic 14 i símbol Si, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica, aïllat per J.J.Berzelius l’any 1824 per reducció amb potassi del tetrafluorur de silici (SiF4).
És, després de l’oxigen, l’element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 26% en pes És constituït per una mescla de tres isòtops naturals, estables, amb masses 28 92,21%, 29 4,70% i 30 3,09%, que determinen un pes atòmic de 28,086 Són també coneguts cinc radioisòtops artificials de l’element, amb masses que van de 25 a 32 El silici és àmpliament difós a la natura, i hom ha detectat la seva presència al Sol, en estels i en meteorits No ocorre natiu i les seves menes més importants són les diverses varietats de sílice SiO 2 i els silicats L’obtenció de l’element és…
vidre calcogenur
Química
Estructura amorfa constituïda per cadenes polimèriques d’elements del grup VI a la de la taula periòdica (sofre, seleni, oxigen i poloni), que actuen com a semiconductors i troben aplicacions tecnològiques importants, especialment en la fotografia no argèntica i els dispositius de visualització.