Resultats de la cerca

De les arrels rebroten noves tiges i, si el clima és favorable, hom pot obtenir-ne diverses collites un mateix any Les plantacions de rami poden durar una vintena d’anys Les tiges, verdes o seques, són decorticades, a mà o mecànicament, i les tires d’escorça obtingudes són sotmeses a un raspat, manual o mecànic, per a separar-ne la part llenyosa la fibra bruta així obtinguda és sotmesa a banys calents dèbilment alcalins o àcids o a solucions sabonoses per tal que resti neta Les fibres elementals tenen de 60 a 260 mm de longitud i un diàmetre de 40 a 80 μ Són blanques, lluents i…

La compactació és el mètode més emprat per a l’afermament de les subbases de carreteres i pistes d’aterratge i per als fonaments d’obres de fàbrica El grau de compactació necessari, determinat per l’assaig de Proctor, és en funció del tipus de terra i molt especialment de la seva humitat, puix que a un augment d’humitat correspon, fins a un valor anomenat òptim , un reblaniment del terreny que en facilita la compactació però, passat aquell límit, l’aigua que ocupa els porus, en ésser pressionada, tendeix a separar les partícules sòlides i, així, disminueix la densitat Per tal de…

Formà part de la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club d’Esquí Puigmal, de l’Equip d’Espeleologia del Centre Aragonès i de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya El 1965 presidí el Comitè Regional d’Exploracions Subterrànies, precedent de la Federació Catalana d’Espeleologia Realitzà campanyes a Terol i al Solsonès Fou un dels principals impulsors del treball intergrupal a Catalunya i dirigí, al principi de la dècada de 1960, l’Operación Turolensis, primera expedició espeleològica multidisciplinària a Terol, amb vint-i-tres participants d’un total de…

Àrea de nidificació de la mallerenga emplomallada Parus cristatus als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie sedentària i nidificant comuna però no abundant, a la majoria de boscos dels Països Catalans No se la troba ni a les Balears ni a la franja costanera i més meridional del País Valencià Tampoc no se la troba a les seques planes de la Depressió de l’Ebre, l’Empordà, el S del Principat i la terra baixa de la Catalunya Nord A mesura que anem cap al S, es va fent cada cop més local i escassa A la tardor i a l’hivern, és una espècie divagant, amb petits moviments…

Els greixos o lípids són compostos químics que, de la mateixa manera que els hidrats de carboni, estan formats bàsicament per àtoms de carboni, d’oxigen i d’hidrogen, però que, a diferència d’aquells, no són solubles en medis aquosos —excepte els anomenats fosfolípids—, però sí en dissolvents orgànics, com ara l’èter o el cloroform Aquests nutrients tenen un poder energètic molt alt Pràcticament tots els aliments contenen una proporció més gran o més petita de lípids Els olis comestibles, les margarines i els greixos animals concentrats, com ara la mantega i els llards, estan formats en gran…

Amb pa ratllat per sobre, hom ho posa al forn i ho serveix en cassola de terrissa

Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el cos més…