Resultats de la cerca

La vila és a 668 m alt, damunt un petit esperó rocós al peu de la serra de la Freita, i comunica per un pont i un curt branc de carretera amb la de Lleida a la Seu d’Urgell L’església parroquial Sant Serni conserva algunes imatges antigues, com és ara la de Sant Miquel Fou municipi independent fins el 1969

Una de les primeres mencions documentals de Sant Sadurní, al terme de Gerb, figura en una escriptura de l’any 1082, per la qual el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Mir Arnau tot un seguit d’alous i altres béns immobles situats dins la demarcació castral de Gerb una d’aquestes donacions, en concret una almúnia situada a la riba del Segre, confrontava segons el document, “ de una part in alod de Sancti Saturnini ” Amb posterioritat, el mateix comte feia donació al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles l’any 1091 d’un lloc sota l’edificació més alta del castell de Gerb perquè l’abat, Pere, hi…

En resta un bell campanar romànic, de planta quadrada, construït als segles XI i XII Els tres pisos alts hi ha sis pisos en total tenen finestres geminades, separades per frisos d’arcuacions llombardes De fundació desconeguda, el 914 el monestir, ja abandonat, fou unit a Sant Serni de Tavèrnoles Pertangué al capítol de la Seu d’Urgell Sembla que, posteriorment, l’església serví de parròquia

Els darrers anys ha tingut un fort increment de població, i forma part del nucli urbà d’Andorra la Vella i les Escaldes Són remarcables alguns bells exemplars d’antigues cases pairals i el pont dels Escalls sobre la Valira d’Ordino L’església de Sant Jaume, derruïda, és mencionada, a la primera meitat del s XI, entre les possessions del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Alt Urgell

Les restes d’aquesta església, avui arruïnada del tot, es troben al sud de Coborriu, a la vora del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís Fou una sufragània de Sant Serni de Coborriu i així consta en l’acta de consagració d’aquesta església de l’any 1148 Els clergues de Coborriu rebien els delmes, les primícies, les oblacions i les defuncions del terme de Vilavedra

Pot ésser fix o mòbil Existent ja a les antigues basíliques cristianes, ha adquirit diverses formes i ornamentacions a través dels diferents estils És notable el baldaquí de bronze de Sant Pere de Roma 1624-33, obra de Bernini Als Països Catalans destaquen els de Toses Ripollès i de Sant Serni de Tavèrnoles Alt Urgell, del s XIII, ambdós de fusta, conservats al Museu d’Art de Catalunya, i el de la catedral de Girona, del s XIV, d’argent

El 969 era regida per l’abat Salla i el 976 ja no tenia abat per això fou cedida al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Des d’aquest moment els abats de Tavèrnoles s’intitulaven també abats de Vellanega La disminució de comunitat féu que des del 1093 caigués a la categoria de simple priorat de Tavèrnoles Tenia encara alguna vida monàstica el 1268, quan la seva possessió fou discutida a Tavèrnoles pel bisbe d’Urgell, però des del s XIV era una simple possessió regida per un clergue En resten les ruïnes

El petit llogaret de Vallllebrerola tenia un castell, l’existència del qual només es coneix per un document del 1153, un acte de venda lliurat per Guillem de la Vedrenya Entre les afrontacions de certs molins hom esmenta “ ipso castro de Valebrerola ” Vall-llebrerola destaca per la conservació de la seva estructura urbanística medieval, formada per un sol carrer les cases del qual delimiten un recinte clos en un dels extrems del carrer hi ha l’església de Sant Serni i en l’altre encara es pot advertir el portal d’accés

En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum , prop d’un modern forn de calç L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell No hi ha constància de la seva comunitat a partir del s XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles

L’església de Sant Pere, de la qual es desconeix l’emplaçament, era la segona en importància de la vila de Lasquarri Segons l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040, l’església de Sant Pere, situada a Lasquarri, així com la de Santa Maria, van ésser confirmades com a possessions de l’esmentat cenobi Cal dir que aquesta donació confirmava la que l’any 1023 va fer el rei Sanç III de Navarra i Aragó al monestir de Tavèrnoles del castell de Lasquarri i de les seves esglésies Actualment hom no recorda pas cap capella amb aquest titular dins el terme de Lasquarri