Resultats de la cerca
Es mostren 457 resultats
al·lòfana

Al·lofana
© Fototeca.cat - J.Vidal
Mineralogia i petrografia
Grup de silicats d’alúmina hidratats.
La composició i la relació SiO 2 Al 2 O 3 són invariables Tenen natura de gel i per tant són amorfs Són un producte típic de l’alteració de les roques silíciques
exopolímer
Bioquímica
Biopolímer que es diposita en la superfície externa de la cèl·lula que el produeix.
N'hi ha de natura orgànica polisacàrids, lípids i de natura inorgànica —els més freqüents dels quals són els formats per SiO 2 i per carbonat càlcic, que constitueixen l’exoesquelet de molts protists—
Sisteró
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a l’esquerra del Sió.
A l’antiga església parroquial Sant Salvador, dependent després de la de Pelagalls, es venera la Mare de Déu de Bellvila
la Rabassa

Església de Sant Cristòfol de la Rabassa
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (amb l’antiga quadra de Palamós) del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), dins l’antic terme de Freixenet de Segarra.
És situat a 721 m alt, damunt l’altiplà que separa les riberes de Cervera i de Sió, vora la línia del ferrocarril de Lleida, a ponent de Sant Guim de la Rabassa La seva església dedicada a sant Cristòfol depèn de la parròquia de Freixenet
prefectura de Barcelona
Demarcació prevista per la divisió administrativa d’Espanya decretada per Josep I el 17 d’abril de 1810, quan Napoleó ja havia sostret Catalunya de la seva administració.
Comprenia el territori del Barcelonès, el Vallès, el Maresme, Garraf, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l’Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles
quars
quars
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Diòxid de silici, SiO2.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls sovint en formes prismàtiques, acabats en cares de rombòedre quan aquestes cares tenen un desenvolupament idèntic, el conjunt del cristall té l’aspecte d’una bipiràmide hexagonal, però sovint la distinta velocitat de creixement fa que els rombòedres siguin desiguals El quars presenta una gran varietat de formes cristallines, una exfoliació poc clara i una fractura concoidal Té una duresa de 7 i una densitat de 2,65 Sovint és incolor o blanc, bé que a la pràctica presenta moltes tonalitats Des d’un punt de vista estructural…
tridimita
Mineralogia i petrografia
Òxid de silici, SiO2.
Mineral polimorf, del grup de la sílice, que cristallitza en el sistema hexagonal, en petits cristalls d’un millímetre o menys en plaques hexagonals La seva densitat és de 2,26 És incolora o blanca, i presenta un esclat de vidre Hom la pot trobar dins les esquerdes i cavitats de les roques volcàniques N'hi ha al Vesuvi i també a les roques efusives del cap de Gata
coesita
Mineralogia i petrografia
Diòxid de silici, SiO2.
Fase d’alta pressió de la sílice, formada a 450-800°C i a 38 atmosferes de pressió És originada en aquelles roques que han estat sotmeses a l’impacte de grans meteorits Hom l’anomena així en honor de Loring Coes, que la sintetitzà per primera vegada l’any 1953, a una pressió de 35 atmosferes Cristallitza en el sistema monoclínic És el mineral polimorf del quars de més densitat i és pràcticament insoluble en HF Hom l’ha trobada, juntament amb quars i vidre de sílice, en els porus dels gresos del cràter Meteor Arizona, EUA i en la caldera del Ries Kessel Baviera, Alemanya
Deutero-Isaïes
Nom donat al redactor bíblic desconegut dels capítols 40-55 del llibre d’Isaïes, el conjunt dels quals és anomenat també Llibre de la Consolació d’Israel, amb inclusió dels quatre cants del servent de Jahvè.
Fins al s XVIII foren atribuïts al mateix Isaïes, però raons d’ordre històric i literari imposaren a la crítica la tesi de la duplicitat d’autors Hom situa llur composició a la darreria de l’exili babilònic Sobre el tema de la restauració de Sió, el Deutero-Isaïes elabora una concepció rigorosa del monoteisme i de l’universalisme religiós
Puigverd d’Agramunt

Puigverd d’Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina