Resultats de la cerca

De personalitat introvertida i turmentada, fou una de les actrius predilectes d’I Bergman, a les ordres del qual interpretà Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘En el llindar de la vida’, 1958, Ansiktet ‘El rostre’, 1958, Nattvardsgästerna ‘Els combregants’, 1962, Tystnaden ‘El silenci’, 1963, Viskningar och rop ‘Crits i murmuris’, 1973 i Efter Repetitione ‘Després de l’assaig’, 1984 Actuà per a altres directors de renom, sobretot europeus Alain Resnais La guerre est finie , 1965, Mai Zetterling Nattlek , ‘Jocs de nit’, 1966, Luchino Visconti…

Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà…

Filla de Joan Llimona i Bruguera Es formà a Llotja i a l’Escola de Belles Arts Conreà la natura morta, la figura i, especialment, el paisatge, dins un estil naïf constructiu i postimpressionista, i destacaren sobretot les seves visions de Barcelona Fou presidenta del 9è i 10è Saló Femení de l’Art Actual Exercí també com a illustradora i exposà individualment i en diferents collectius, i obtingué diversos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi 2000 i la Medalla d’Or de Barcelona 2006 Té obra als museus d’art modern de Barcelona i Madrid, i d’altres Publicà Las brujas 1995 i El crit del…

Com a creador ha publicat llibres de relats  Un silenci sec 1991, premi Andròmina de narrativa 1990,  Era un secret 1998, conjunt de relats que presenten uns personatges obsedits per alliberar-se d’un espai asfixiant, i  L’atzar favorable  2012, novelles Un dia tranquil Barcelona 2010, premi Ciutat de Barcelona 2009,  D’incògnit  2016,  Illusions elementals  2017, premi Joanot Martorell 2016 i  Novella comercial 2024, i reculls d’articles  Els convidats de pedra  2015 i  Jardins secrets 99 llibres per tornar a llegir  2022 També ha tingut cura, en collaboració amb Javier Cercas…

Estudià economia i del 1966 al 2013 treballà d’informàtic El 1976 obrí a Sabadell la llibreria Els dies i, posteriorment, creà Les edicions dels dies 1981-86 i el 1989 Cafè Central, projecte editorial independent al servei de la poesia que codirigeix amb Víctor Sunyol, en el qual, a banda de l’activitat d’edició, ha dut a terme més de quatre-centes accions relacionades amb la poesia Els anys 1970-74 collaborà en la creació i direcció de Sala Tres, un espai dedicat a l’art contemporani La seva obra, d’orientació decididament avantguardista, és propera al minimalisme i a la poesia del silenci,…

Feu el seu debut el 1889 amb Undine de Lortzing, a Berlín El 1895 es donà a conèixer al públic nord-americà interpretant Lohengrin a la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment cantà al Covent Garden de Londres i a Bayreuth A partir del 1900 la seva carrera es desenvolupà durant diverses temporades al Metropolitan, fins que per raons polítiques marxà a Berlín el 1917, len què els EUA declararen la guerra a Alemanya Després de dotze anys de silenci reaparegué als teatres nord-americans, on renovà els anteriors èxits fins que un accident d’automòbil truncà la seva…

Llicenciada en filologia hispànica per la UAB i màster en Administració Pública per Esade, fou professora universitària, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentadora de programes de televisió Directora dels serveis territorials de cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona 1995-97 i directora de la Filmoteca de Catalunya  1997-2000 i cap de gabinet del conseller de Cultura Jordi Vilajoana 1999-2003 El 2011 fou nomenada directora de la Casa de Cultura de Girona  antologada a Vibracions celestials 1999, Monòlegs a tres bandes 1992 i Anys i anys 1999 amb El silenci dels…

Fill del també escriptor Indriði G Þorsteinsson, es graduà en història el 1996 i es dedicà al periodisme Autor de novella negra, els seus llibres protagonitzats pel detectiu Erlendur han assolit una difusió internacional Hom pot esmentar-ne Synir duftsins ‘Els fills de la pols’, 1997, Mýrin ‘Aiguamolls’, 2000, GrafarÞögn ‘El silenci de la tomba’, 2001, Röddin ‘Veus’, 2003, Vetrarborgin ‘Castell d’hivern’, 2005, Myrká ‘Foscor’, 2008, Furðustrandir ‘Ribes estranyes’, 2010 i Reykjavíkurnætur ‘Nits de Reykjavík’, 2012, entre d’altres, a més de Napóleonsskjölin ‘Operació Napoleó’,…

El capellà i el seu seguici caminaven pels carrers principals, que es guarnien amb flors de diferents colors amb una gran varietat de formes i dibuixos La ginesta i els pètals de roses són algunes de les flors més utilitzades en la confecció d’aquestes catifes Si bé en moltes poblacions aquesta tradició s’ha perdut, algunes l’han mantingut i ha acabat esdevenint una festa popular d’interès turístic, com en el cas de Sitges, Arbúcies i la Garriga També s’han recuperat les de Caldes de Montbui i Girona, a més de les que s’elaboren per a la Processó del Silenci de Badalona i les de…

Cadascun d’aquests accents s’indica amb una onomatopeia distinta Les principals són dum , per als accents forts, i tek , per als febles L’execució d’un īqā' de vuit temps, com per exemple el maṣmūdī , seria DD*TD*T* D = dum T = tek * = un silenci de la mateixa durada que els accents El terme īqā' és emprat, sobretot, en la música àrab oriental, juntament amb altres termes, com ara mizān -utilitzat especialment en la música magribina d’origen andalusí-, ḍarb , etc De la mateixa manera que els modes melòdics, els modes rítmics àrabs es designen amb noms d’origen àrab o turc, com per exemple…