Resultats de la cerca

Fill del pintor Gilbert de Séverac, començà estudis musicals a Tolosa, al Llenguadoc, i els prosseguí al conservatori de París 1893-96 i a la Schola Cantorum 1897-1907, on fou deixeble de Blanca Selva i Isaac Albéniz Des del 1909 residí a Ceret, on, juntament amb Manolo Hugué, fou un dels principals impulsors de l’escola de Ceret La seva producció pianística és extremament refinada i subtil Les obres més notables són Le chant de la terre 1900, Cerdanya 1910-11, suite de cinc fragments sobre un mateix tema musical, En vacances 1912-21 foren estrenades per Ricard Viñes i Blanca Selva També…

Es formà com a violinista i director d’orquestra al conservatori de la seva ciutat natal El 1955 fou contractat per a dirigir l’Orquestra Filharmònica de la Ràdio Neerlandesa —com a principal director entre el 1957 i el 1961— i el 1961 fou el director més jove de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, de la qual fou titular en 1963-88 Posteriorment estigué al capdavant de la Filharmònica de Londres —com a principal director entre el 1967 i el 1979 i com a president a partir del 1990—, de la Jove Orquestra de la Unió Europea, des del 1994, i de l’Orquestra Simfònica de Boston —com a…

S’imposà a partir del Classicisme i continuà essent molt popular durant el Romanticisme Tant el tema com les seves variacions acostumaven a tenir forma binària, és a dir, en dues seccions separades per una barra de repetició tal com es feia en l' aria variata Era tradició també numerar cadascuna de les variacions i presentar-les com a unitats tancades -a diferència d’altres formes de variació com el double o la xacona-, tot i ser peces dependents les unes de les altres i haver de ser interpretades sense interrupció en l’ordre establert Sovint -especialment en el Romanticisme-, la darrera…

La transformació temàtica s’ha de distingir de la variació o del desenvolupament, ja que no es tracta d’una derivació secundària d’un tema principal, amb el qual s’establiria una dependència o subordinació lògica En aquest sentit, no hi ha una preeminència, més enllà de la cronològica, entre un tema i la seva transformació, tot i que es reconeix el vincle entre els dos Així, doncs, la transformació s’erigeix en una entitat autònoma, autosuficient i amb una personalitat pròpia, aquesta última eventualment subordinada a les necessitats programàtiques de l’obra El concepte de transformació…

Vida Estudià a l’Escola d’Orgue de Praga 1879-82 empès pel seu pare, que era organista, mestre de cor i una figura important en la renovació de la música religiosa a Bohèmia Succeí A Dvorák, a qui conegué personalment, com a organista de l’església de Sant Vojtech 1882-88, activitat que compaginà amb la de crític musical i la de professor de cant a diverses escoles de Praga Casat el 1888 amb la cantant Berta Lauterová, l’acompanyà quan aquesta, contractada per la Stadtsoper, es traslladà a Hamburg 1893 Förster continuà donant classes en aquesta ciutat i exercint de crític en la premsa local,…

Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona i posteriorment fou deixeble de Josep Soler en les disciplines de contrapunt, fuga i instrumentació Fou professor del Conservatori Professional de Música de Manresa 1982-86 i, parallelament, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’inicià com a compositor el 1977, any que estrenà l’obra pianística Set de set Rebé encàrrecs de l’Asociación Música XXI 1979, el Festival Internacional de Música de Barcelona 1981, l’Ajuntament de Badalona 1989, l’Associació Catalana de Compositors 1991 i el Centro para la Difusión de…

Descendent de la coneguda família d’argenters i artistes Masriera , germà de l’escriptor Artur Masriera i Colomer Es formà musicalment amb els mestres Carles Vidiella, amb qui estudià piano, Francesc Alió i Anselm Barba Molt jove, als 15 anys, publicà la seva primera obra per a piano Dansa ideal Promotor de la música, fundà l’Associació Musical Catalanista al Foment de la Producció Nacional i posteriorment l’Associació Musical de Barcelona 1888, de la qual fou el primer president, per a la difusió de la música simfònica en una Barcelona mancada llavors de temporades de concerts …

La difusió de la música simfònica ha fet proliferar les formacions orquestrals estables, des de la fi del segle XIX moltes estan al servei d’un municipi, d’un estat, d’una institució, d’un teatre d’òpera, etc Parallelament el director d’orquestra inicialment el primer violí del conjunt ha assolit un prestigi que ha anat parallel al d’algunes orquestres, a través d’intercanvis entre ciutats o estats i amb l’enregistrament de discs Als Països Catalans, amb l’excepció de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu més tard anomenat Principal i, més endavant, la del Gran Teatre del Liceu, la labor de…

Dificultats econòmiques allargaren la construcció d’un nou edifici, amb projecte d’Antonio López Aguado, fins a la intervenció 1848 d’Isabel II, gran amant de l’òpera Fou inaugurat l’any 1850, el dia de l’aniversari de la reina, amb La favorita , de G Donizetti Esdevingué el centre principal de la vida musical i social madrilenya hi predominà l’òpera italiana -Verdi hi assistí a l’estrena de La forza del destino el 1863- i la francesa, i des de la fi del XIX, l’obra de R Wagner També hi foren presents autors espanyols com R Chapí, T Bretón o J Serrano Hi cantaren les grans veus del moment -…

La temporada de l’orquestra comença al mes de setembre amb un cicle de concerts a la seva seu de l’Auditori de Granada, que es complementa amb el cicle Música y Poesía -iniciat el 1998-, els Concerts Simfònics, el Festival Monogràfic -dedicat cada any a l’obra d’un compositor- i un cicle dedicat a la música de M de Falla, que es duu a terme des del 1995 Els darrers anys també realitza una sèrie de concerts familiars i una altra de concerts didàctics, dirigits a les famílies i a les escoles respectivament, que tenen com a objectiu despertar l…