Resultats de la cerca
Es mostren 1370 resultats
ibn Wāǧib
Història
Alfaquí de València, membre de la puritana família dels Banū Wāǧib.
Partidari del fanatisme almoràvit, durant el setge del Cid revoltà el poble contra ibn Ǧaḥḥāf, el qual substituí en el govern de la ciutat Restituït ibn Ǧaḥḥāf, fingí de lliurar la ciutat a al-Musta'īn de Saragossa per tal de guanyar-se el desorientat poble, però, descobert, fou lliurat per ibn Ǧaḥḥāf al rei de la taifa de Saragossa
Luis de la Cruz Goyeneche
Història
Militar
Política
Militar i polític xilè.
Alcalde de Concepción 1796, s’uní als independentistes i fou desterrat a l’illa de Juan Fernández 1814 En tornar-ne 1817, substituí temporalment O'Higgins Proclamà la independència de Xile 1818, però fou derrotat a Cancha Rayada Novament exiliat, a Lima, el govern peruà l’ascendí a mariscal 1822 i el nomenà ministre de guerra i marina 1826-27
Claude John Eyre Auchinleck
Història
Militar
Mariscal britànic.
A la Segona Guerra Mundial comandà el cos expedicionari anglès a Noruega 1940 i les forces britàniques de l’Índia Posteriorment substituí Wavell en el comandament de les forces de l’Orient Mitjà 1941-42 i d’Àfrica, on fou derrotat per Rommel resistí després a El-'Alamein El 1943 retornà a l’Índia, on acabà el servei actiu 1947
José Antonio Fernández FernándezFer
Esport general
Art
Caricaturista, dibuixant i humorista conegut amb el nom de Fer.
Començà collaborant en publicacions com Mata Ratos , En Patufet , Oriflama i La Prensa Dirigí la revista El Papus i treballà a Barrabás , en què es feia humor del món de l’esport El 1982 fou un dels creadors d’ El Jueves , revista que dirigí posteriorment Substituí el caricaturista Cesc en el diari Avui Ha rebut el premi Ivà al millor dibuixant humorístic 1996
Ferrocarrils de Via Estreta
Nom de la societat estatal que des del 1965 substituí la Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado.
Explotà els ferrocarrils d’amplada inferior a la normal espanyola amb llurs concessions caducades i les línies abandonades per les companyies explotadores privades El 1976 la societat es féu càrrec de l’explotació de les línies de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans El 1978 l’Estat espanyol transferí aquestes línies a la Generalitat de Catalunya, que les integrà als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Publicació oficial de la Generalitat de Catalunya en què apareixen les lleis del Parlament de Catalunya, els decrets i altres disposicions del Govern, actes administratius i altres textos que hi han de ser publicats perquè entrin en vigència.
Apareix diàriament, en edició bilingüe, i des del juliol del 2007 es publica únicament en línea Amb aquest nom, substituí el 26 d'agost de 1936 el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya , i es publicà fins el 26 de gener de 1939 Amb la recuperació de la Generalitat de Catalunya com a institució de govern, reaparegué el 5 de desembre de 1977
Manresa Deportiva

Primera pàgina del núm. 1 (1 de març de 1947) de la publicació Manresa Deportiva
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Suplement d’esports del diari Manresa publicat per primera vegada l’1 de març de 1947 a la capital del Bages.
Tractava la informació esportiva de Catalunya, amb especial dedicació als clubs de la ciutat i la comarca De periodicitat setmanal, sortia inicialment els divendres i més tard els dimecres Constava de 4 pàgines i el darrer número fou el 356, que es publicà el 31 de març de 1955 Posteriorment, el mateix diari el substituí per un altre suplement setmanal d’esports titulat Los Deportes
Estadi Camp Nou de Reus
Futbol
Estadi de futbol de Reus.
Inaugurat el 1977, substituí l’antic camp del carrer de Gaudí, que funcionava des del 1927 Fou el primer terreny de joc propietat del Reus Deportiu, tot i que el 1984 passà a ser de titularitat municipal La inauguració tingué lloc el 12 d’octubre de 1977 amb el partit Reus-Barcelona 0-1 Esteban fou l’autor del gol Té una cabuda de 4500 espectadors
Antonio Salandra
Història
Polític italià.
Diputat liberal des del 1866, entre el 1891 i el 1910 ocupà diversos càrrecs polítics Substituí Giolitti com a primer ministre 1914 i, en esclatar la Primera Guerra Mundial, mantingué Itàlia neutral El 1915, però, arran del tractat de Londres —que afavorí—, arrenglerà el país amb l’Entesa Deposat 1916, cooperà inicialment amb el feixisme Entre altres obres, escriví La neutralità italiana , 1914 1928
Rafael Coloma
Música
Compositor i mestre de capella.
Fou mestre de capella de la seu d’Urgell, on substituí Joan Brudieu temporalment 1586-87 i el succeí més tard 1591-94 Anteriorment havia estat mestre de capella de Tarragona 1589-91, i hom el retroba a la seu tarragonina el 1595 procedent de la seu de Solsona És autor de motets polifònics a quatre veus Surrexit Pastor Bonus i Dum sacrum convivium
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina