Resultats de la cerca
Es mostren 11286 resultats
dent de mar
Malacologia
Nom donat a diversos mol·luscs de la classe dels escafòpodes, de la família dels dentàlids, que tenen la conquilla de forma cònica i allargada (d’uns 2 a 5 cm), lleugerament arquejada com una defensa d’elefant i oberta per tots dos costats.
Presenten la boca envoltada de tentacles i amb una ràdula dentada Manquen de cor i de brànquies i tenen dos ronyons Viuen enfonsats obliquament al fang o a la sorra dels fons marins, des de les zones del litoral fins a 4 000 metres Constitueixen els representants d’un fílum arcaic amb fòssils del Devonià
corda vocal
Fonètica i fonologia
Anatomia
Cadascun dels quatre replegaments, dos a cada banda, de la mucosa de la laringe, els quals, disposats en sentit anteroposterior, tenen, com a inserció anterior, el cartílag tiroide i, posteriorment, el cartílag aritenoide.
Les cordes vocals superiors tenen esquelet membranós Les cordes vocals inferiors contenen un fascicle voluminós del múscul tiroaritenoïdal i són part essencial de la glotis com a òrgan de fonació A les cordes vocals hi ha els caps terminals del nervi recurrent regulador del moviment vibratori que caracteritza el to fonamental de la veu dels parlants i imprimeix la sonoritat bàsica al corrent aeri que procedeix dels pulmons Gairebé totes les llengües conegudes fan ús diferencial de la vibració vocàlica oposant l’absència a la presència d’aquest tret Així, en català hom distingeix les…
estereoisomeria
Química
Tipus d'isomeria que presenten els composts que tenen els mateixos àtoms units entre ells i en el mateix ordre, però que difereixen en llur arranjament espacial, és a dir, en la configuració
.
Se subdivideix en isomeria òptica i isomeria geomètrica Aquesta diferència de configuració, en un àtom de carboni saturat, és possible perquè les seves valències són dirigides cap als quatre vèrtexs d’un tetràedre el centre del qual és ocupat per l’àtom de carboni, i té lloc quan els quatre àtoms o grups d’àtoms enllaçats al carboni central són diferents, puix que aleshores hi ha dues maneres possibles de distribuir aquests quatre grups d’àtoms Les dues configuracions que en resulten no són superposables, sinó que són com la imatge especular l’una de l’altra hom diu que els composts…
somereta
Entomologia
Ortòpter de la família dels efipigèrids pertanyent a diversos gèneres, com Ephippigera, Steropleurus i Pycnogaster, d’uns 2-4 cm de llargada segons les espècies, amb el protòrax proveït d’un pronot molt gros que protegeix els èlitres reduïts a escates coriàcies: no tenen les ales membranoses.
Les femelles tenen un llarg oviscapte de color críptic, gris o verd, i viuen sobre mates i arbusts s’alimenten exclusivament de plantes Algunes espècies, com ara Ephippiger vitium , ocasionen estralls a les vinyes
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
ulls de gos
Ulls negres, que tenen la pupil·la negra.
ulls de gat
Ulls blancs, que tenen la pupil·la blava.