Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
signe de Romberg
Patologia humana
Oscil·lacions del cos i tendència a caure, que es manifesten en el pacient dret, amb els peus junts i els ulls tancats.
És característic dels malalts amb alteracions dels centres nerviosos vestibulars o de les vies de la sensibilitat profunda propioceptiva
angiospermes

El cicle vital de les angiospermes
Marie Nigot
Botànica
Subdivisió de fanerògames integrada per plantes que presenten els primordis seminals dins un receptacle completament clos, anomenat pistil, format per carpels tancats.
No tenen espermatozoides mòbils com la majoria dels altres vegetals, sinó cèllules espermàtiques mancades de flagels, les quals no poden arribar directament al primordi seminal han de travessar les parets del receptacle clos o pistil mitjançant el tub pollínic De la fusió de les dues cèllules espermàtiques a què cada gra de pollen dóna lloc amb l’ovocèllula i amb el nucli secundari del sac embrional respectivament, i del desenvolupament dels teguments del primordi seminal, resulta una llavor , també closa dins el receptacle i del desenvolupament de les parets de l’ovari resulta una estructura…
dards
Esport
Esport de punteria consistent en el llançament d’una sèrie de dards en una diana.
El reglament de la Federació Mundial de Dards estableix una sèrie de normes per a les competicions oficials quant a material de joc dards i diana, distàncies i puntuació, entre d’altres Els dards més habituals tenen una longitud màxima de 20-28 cms, tenen la punta de metall, quatre ales i el pes no sol excedir els 50 gr Per la seva banda, la diana és de forma circular i té normalment una circumferència de 142 cm diàmetre 45,3 cm, és dividida en 20 seccions radials, cadascuna de les quals correspon a una puntuació diferent El centre té la màxima puntuació 50 Hom el juga en locals tancats…
Alegres vacaciones
Cinematografia
Pel·lícula del 1945-48, Animació, 70 min., dirigida per Artur Moreno i Salvador, Josep Maria Blay i Castillo.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Barcelona FOTOGRAFIA Albert Geniès i Wladimir Rudin truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Xavier Tulla i Valentí Castanys, Tinet fons decorats MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Ramon Ferrés ANIMACIÓ Conxita González, Irene Dalmau, Pepita Pardell, Àngel Garcia, Francesc Jordà, Trino Furnó ESTRENA Barcelona, 18101948, Madrid, 27121948 Sinopsi En Cigronet valent i els seus companys troben els estudis d’animació tancats per vacances i decideixen emprendre un viatge turístic per a conèixer Espanya i l’Àfrica…
tintura
Indústria tèxtil
Operació d’aplicar una matèria colorant a un tèxtil.
Per a la tintura hom pot emprar aparells en els quals el material resta immòbil i el líquid circula a través d’ell impulsat per una bomba Poden ésser oberts, a pressió ambient, per a temperatures fins a 100°C, o bé tancats, per a tenyir a pressió a altes temperatures, per sobre dels 100°C, que permeten d’escurçar els temps de tintura i d’aprofitar millor els colorants Hom tenyeix en aquests aparells, i en el suport adequat en cada cas, fibra en floca, cintes de manuar o de pentinadora, filats en madeixes, bobines o plegadors d’ordit i teixits enrotllats Hom pot emprar altres…
gueto

Entrada del gueto de Lódź
Història
Del segle XVI al segle XX, nom amb què eren designats a l’Europa central i oriental els barris de residència obligada per als jueus.
La Contrareforma agreujà la situació dels jueus d’Europa El sistema coercitiu del gueto fou imposat i substituí el de les jueries o calls , més oberts Els jueus, fugint dels avalots i les persecucions dels segles XIV i XV a la península Ibèrica, s’havien refugiat en algunes zones de l’Europa oriental —particularment a Polònia i a Lituània— Als segles XVII i XVIII hagueren de fugir dels pogroms entre el 1648 i el 1658 els soldats cosacs, primer, i després els suecs i russos mataren més de 20000 jueus de Polònia i Lituània Aquestes matances se succeïren al llarg del segle XVIII i produïren una…
César Gómez Campo
Botànica
Botànic castellà.
Doctorat en Enginyeria Agrònoma i en Ciències Biològiques, en 1965 fou nomenat catedràtic de fisiología vegetal de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms, on es dedicà a la docència i la investigació Arran de la reforma universitària de 1987, fou director del departament de biologia vegetal de la Universitat Politècnica de Madrid Entre les seves aportacions cal esmentar la creació d’un banc de germoplasma vegetal 1966, el primer del món a especialitzar-se en flora espontània, decisiu en la recuperació d’algunes espècies extingides com ara la crucífera Diplotaxis siettiana a partir de…
Necròpoli del Palau (Camarasa)
Art romànic
Situació Una de les tombes de la necròpoli excavada a la roca JR González Necròpoli situada en una partida de terres del terme de Camarasa, al sud d’aquesta població Mapa 33-13328 Situació 31TCG228339 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Camarasa, a uns 6 km de la primera població, a mà dreta surt una pista que ens hi porta és a 1 km de la carretera Necròpoli En aquesta partida de terres del Palau hi ha una necròpoli amb diverses tombes excavades a la roca, amb els extrems poc o molt arrodonits També hi ha alguns enterraments de lloses Curiosament, aquestes sepultures estan força lluny…
Los trobadors moderns
Antologia de poemes catalans recollits anònimament per Víctor Balaguer, editada per Salvador Manero en vint plecs de setze pàgines, a partir de més enllà de març del 1859 i fins al principi del 1860.
Subtitulada Collecció de poesies catalanes compostes per ingenis contemporàneos , una “Advertència de l’editor” explica que l’antologia volia completar Los trobadors nous amb poemes d’autors ja inclosos que no havien encaixat en cap de les seccions i amb d’altres que no hi havien estat presos en consideració per Bofarull, del qual es fa constar que no participà en la nova iniciativa Bofarull mateix, en els Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana 1864, considera que l’antologia seva no podia ser més extensa del que era i desaprova la nova iniciativa, que qualifica d’“…
,
menairó
Folklore
Cadascun dels gnoms diminuts que, segons la creença popular, treballen per a certs homes, que els tenen tancats dins un canó d’agulles.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina