Resultats de la cerca

Les primeres setmanes socials se celebraren en 1906-12, impulsades especialment per Antoni Vicent Madrid maig del 1906, València 12-19 de desembre de 1907, Sevilla 1908, Santiago de Compostella 1-7 de juliol de 1909, Barcelona 27 de novembre — 4 de desembre de 1910 i Pamplona 21 de juny — 6 de juliol de 1912 En termes generals, mentre que la primera s’ocupà sobretot de qüestions doctrinals, les restants insistiren més en la discussió dels problemes socials al camp, amb l’excepció de la de Barcelona, que es preocupà clarament de la situació de l’obrer industrial Les principals aportacions a…

Era format per Carles Hac Mor, Santi Pau i Antoni Munné i, ocasionalment, per Biel Mesquida, que, després, se n’allunyà Publicaren catorze articles de maig del 1975 al març del 1976 al suplement literari del diari “Tele-exprés” La seva actitud estètica i literària defensava una renovació i modernització dels codis expressius de la llengua i la superació del concepte de gènere literari Els referents teòrics cal trobar-los en el textualisme francès i els seus noms més significats La seva posició es contraposa amb el collectiu↑ Trencavel i donà lloc a un debat teòric i literari a…

Estudià a la Universitat de Heidelberg, on es titulà el 1584 i on, alguns anys més tard, començà la seva tasca docent El mateix 1584 marxà a Ratisbona i hi restà durant sis anys El 1600 retornà a Heidelberg i ocupà la plaça de mestre de capella a la cort del príncep elector del Palatinat, Frederic IV Escriví treballs teòrics de caràcter didàctic que inclouen molts exemples musicals Les seves obres més influents foren Hexacordum seu Questiones musicae practicae Nuremberg, 1591 i Dodechachordi vivi , que no arribà a editar-se Compongué abundant música religiosa, molt sovint a…

La qüestió central dels escrits musicals de Weber, recollits principalment en Els fonaments racionals i so ciològics de la música 1921 -text inacabat i publicat pòstumament-, és la següent quines són les condicions socials i tècniques que expliquen la racionalització del material musical, base de l’emergència de la singular teoria i pràctica musical que caracteritza la tradició musical occidental Weber proposa quatre àmbits d’investigació la mesura dels modes, el desenvolupament de principis de composició com la polifonia, la fixació d’una notació musical i la confecció de nous instruments…

Actiu durant la primera meitat del segle XVI, fou l’autor del tractat Arte de principios de canto llano 1530-37, segurament amb una edició anterior de la qual no s’ha conservat cap exemplar El llibre, l’única obra coneguda d’aquest autor, és un tractat convencional sobre la teoria del cant pla Dividit en capítols molt breus, tracta sobre tots els temes fonamentals d’aquesta disciplina, però evita introduir-ne d’altres L’autor demostra conèixer els escrits de teòrics contemporanis, tant de la Península Ibèrica J de Espinosa, F Tovar com italians F Gaffurius, L Fogliano, Marchetto da Padova

La seva extensa obra historiogràfica i filològica fou fonamental en la definició de la identitat espanyola de matriu castellana Segons ell mateix declarà, la música era un dels pocs camps de les humanitats que no li despertaven un interès especial i dels quals no posseïa uns coneixements aprofundits Malgrat això, inclogué nombroses referències sobre teòrics i tractadistes musicals dels segles XVI al XVIII en la seva Historia de las ideas estéticas en España cinc volums, 1883-91 Com ell mateix reconeix, la totalitat de la documentació i les opinions sobre la temàtica musical…

S'ha destacat pels seus escrits teòrics sobre dialectologia, en els quals ataca les posicions ben establertes de l’escola dels neogramàtics En un assaig del 1903 discuteix l’existència de les fronteres dialectals i fa veure la complexitat del problema en un altre del 1905 mostra la varietat que caracteritza la parla d’una sola localitat diferències de sexe, edat, oficis, formació dels parlants, etc Gauchat és també un dels iniciadors del Glossaire des patois de la Suisse romande a partir del 1924, obra que ha exercit una gran influència entre els estudiosos del retoromànic

D’origen alemany, es naturalitzà britànic arran del nazisme S'especialitzà en arquitectura i disseny Outline of European Architecture 1942, Pioneers of Modern Design 1949, The Sources of Modern Architecture and Design 1968 En els seus escrits sobre l’arquitectura moderna, manifestà la forta influència dels teòrics anglesos sobre els arquitectes de l’època i la difusió de les seves idees en el continent europeu, així com l’origen del Modernisme a la Gran Bretanya, i subratllà, alhora, la inviabilitat d’aquestes idees enfront de la indústria i la producció a gran escala Dirigí la…

Des del 1954 resideix a Amèrica, on fou alumne de Louis Kahn Es féu mundialment famós per l' Hàbitat 67 , a l’Expo 1967 de Mont-real El programa consistia en una construcció de dotze pisos capaç per a 158 famílies, realitzada amb elements prefabricats i mòduls sobreposats, intentant un hàbitat fortament individualitzat dins una estructura collectiva Aquesta obra —en la qual collaboraren David Barott i Boulvali— serví de base per a nous projectes d’hàbitat a Nova York i a Puerto Rico També és autor de l’escola rabínica Yeshivat-Porat-Josep 1970, a Jerusalem, i d’escrits teòrics

Radicat a Hamburg, a divuit anys es relacionà amb poetes com Klopstock i aprengué dibuix Fou deixeble d’Abildgaard a l’Acadèmia de Copenhaguen i estudià a la de Dresden 1801-03 En contacte epistolar amb Goethe, fou admirat per aquest La seva concepció total de l’art, basada en una interpretació mística de la natura, quedà truncada per la seva mort prematura Deixà retrats, illustracions i paisatges La seva obra més difosa, Repòs durant la fugida a Egipte 1805-06 Kunsthalle, Hamburg, sintetitza la seva concepció Deixà també escrits teòrics, poemes i contes escrits en baix alemany