Resultats de la cerca
Es mostren 2597 resultats
diagrama d’Ellingham

Diagrama d’Ellingham
© fototeca.cat
Física
Representació gràfica de la variació de l’energia lliure de formació d’una substància en funció de la temperatura i que permet l’anàlisi termodinàmica visual de la possibilitat d’una reacció química.
Així, per exemple, en el cas de la formació d’òxids, la reducció del magnesi és termodinàmicament possible per damunt dels 2 172 K, ja que Δ G f 0 < 0 l’òxid de magnesi no pot ésser reduït pel monòxid de carboni a cap temperatura, i per sota dels 1 000K, el monòxid de carboni és millor agent reductor que el carboni Per a la reducció
massa d’aire
Meteorologia
Gran extensió d’aire, que cobreix una àrea mínima de centenars de milers de km2, en la qual les propietats físiques de l’aire, temperatura i humitat principalment, varien poc en sentit horitzontal.
Les masses d’aire es formen quan l’aire queda estancat durant un temps suficient sobre una superfície homogènia continent nevat, oceà de la qual adquireixen la seva temperatura i el seu grau d’humitat Una classificació possible és massa d’aire àrtic , massa d’aire antàrtic , massa d’aire polar marítim , massa d’aire polar continental , massa d’aire tropical marítim , massa d’aire tropical continental i massa d’aire equatorial
fusió nuclear freda
Física
Nom donat al procés anunciat el 1989 per M. Fleischman, de la Universitat de Southampton, i S. Pons, de la Universitat d’Utah, que manifestaren haver realitzat el procés de fusió nuclear d’àtoms de deuteri en el laboratori, a temperatura ambient, gràcies a un catalitzador de pal·ladi.
Posteriorment, però, equips de la resta del món es mostraren incapaços de repetir l’experiència, tot i que en alguns casos s’assolí un anormal despreniment de neutrons, un dels senyals del procés de fusió nuclear Mentre alguns grups continuen organitzant congressos sobre la fusió freda, la majoria d’investigadors rebutgen l’èxit de tal experiment La denominació fusió freda respon al fet que s’hauria produït a una temperatura molt més baixa dels milions de graus necessaris teòricament Un altre camí per aconseguir la fusió a temperatura més baixa és el de J Rafelski Es…
gas natural liquat
Química
Transports
Combustible gasós emmagatzemat en estat líquid a una temperatura de -165ºC, utilitzat com a combustible per a vehicles dotats de motor tèrmic, per tal de donar-los una autonomia comparable a la dels vehicles que usen combustibles fòssils.
La seva utilització en forma líquida proporciona avantatges respecte del gas natural comprimit, especialment quant a rapidesa en les operacions de recàrrega i seguretat de marxa, en no haver de suportar els dipòsits les elevades pressions No obstant això, el principal inconvenient és que, per a mantenir-lo en estat líquid, és necessari emmagatzemar-lo en dipòsits criogènics a una temperatura de -165ºC
envelliment
Tecnologia
Procés tèrmic de precipitació d’un dels components d’una solució sòlida que es presenta en els aliatges metàl·lics lleugers quan la solubilitat varia amb la temperatura i que produeix un augment de la duresa i de la resistència mecànica.
El precipitat apareix en forma de partícules finament dividides i distribuïdes de manera uniforme en el si del metall dissolvent L’envelliment pot ésser natural, a temperatura ambient, o bé artificial, provocat per un refredament ràpid d’una solució sobresaturada Hom l’aplica sobretot als aliatges d’alumini i als acers dolços i extradolços
termoclina estacional
Geografia
Capa en la qual hi ha el valor màxim del gradient vertical de temperatura, que es desenvolupa durant l’estiu a les latituds temperades i que se situa a una fondària variable (entre 10 i 100 m al mar i a menor fondària en masses d’aigua menys extenses).
A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc disminució de temperatura termoclina Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la seva profunditat…
front

Esquema dels fronts fred i càlid segons la disposició i el moviment de les masses d’aire
© Fototeca.cat
Meteorologia
Superfície teòrica que separa dues masses d’aire de característiques diferents, especialment en llur temperatura i humitat.
Més que un límit, un front és una faixa de transició ràpida, d’uns 20 km d’ampla, i fins i tot més En sentit restringit, el terme és aplicat a les discontinuïtats que resulten de l’ondulació dels grans fronts Així, hom denomina front càlid la línia que separa la massa d’aire calent d’una altra de fred, sobre la qual avança ascendint en pendent suau en ascendir, l’aire càlid es condensa i origina cirrus, altoestratus i, finalment, nimbus que provoquen pluges fines i persistents, i després del seu pas hi ha un augment de la temperatura Front fred és el que separa de l’aire càlid…
autoclau de contrapressió
Tecnologia
Autoclau caracteritzada pel fet que en el seu funcionament existeix una contrapressió, feta amb aire comprimit des de l’exterior, que manté automàticament constant la pressió total en totes les etapes (escalfament, esterilització i refredament) i la fa independent de la temperatura.
Aquesta contrapressió ha de mantenir l’autoclau unes 0,2 atm per damunt de la pressió corresponent a la temperatura màxima La seva utilització fonamental és per a esterilitzar aliments continguts en envasos de vidre, en els quals un canvi de pressió pot fer saltar les tapes o trencar els envasos
soldadura

Soldadura : a) per arc amb protecció gasosa creada pel revestiment; b)per arc en atmosfera de plasma d’hidrogen; c) contínua per resistència elèctrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Unió de dues peces, d’igual o diferent material, mitjançant l’aplicació d’escalfor (sovint fins a la temperatura de fusió de les peces) o, eventualment, de pressió.
En la soldadura, el punt, la línia o la zona d’unió formen un tot homogeni amb les dues zones laterals més pròximes La soldadura permet d’efectuar construccions rígides més lleugeres i més econòmiques, en cost i en temps, que la rebladura Cal distingir la soldadura pròpiament dita, per fusió o per pressió, de l’anomenada falsa soldadura , en la qual la unió no és aconseguida per la fusió del metall, sinó per la interposició d’un altre metall fos La falsa soldadura és anomenada soldadura blana quan el metall interposat és de baix punt de fusió, com és ara l’estany, i, per tant, les parts…
solidificació
Física
En una substància, pas de l’estat líquid a l’estat sòlid (o de l’estat gasós al sòlid) mitjançant la disminució de la seva temperatura, la variació adequada de pressió (en general, augment) o ambdues accions simultàniament.
És el fenomen invers del de la fusió Si es tracta de substàncies que són cristallines a l’estat sòlid, hom pot definir, per a una pressió determinada, una temperatura de solidificació o punt de solidificació , els valors dels quals coincideixen amb els de fusió corresponents Durant la solidificació és emesa una quantitat d’energia calorífica per unitat de massa, igual a la que cal fornir per a provocar la fusió de la mateixa substància calor de fusió en les mateixes condicions de pressió fase 3
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina