Resultats de la cerca
Es mostren 522 resultats
Enrique Pérez de Guzmán
Música
Pianista castellà.
Estudià al Conservatori de Madrid i posteriorment ho feu a París amb Marguerite Long i Magda Tagliaferro Els premis aconseguits en el Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu de Bucarest i en el Concurs Internacional Mozart de la Hochschule Mozarteum de Salzburg li obriren les portes a una carrera internacional L’any 1973 debutà als Estats Units i des del 1976 resideix a Londres Ha actuat amb les orquestres angleses més importants -Orquestra Simfònica de Londres, Orquestra Filharmònica de Londres, Halle Orchestra de Manchester i la City of Birmingham Orchestra-…
György Sándor
Música
Pianista hongarès naturalitzat nord-americà.
És un dels representants més genuïns de l’escola pianística hongaresa del segle XX Estudià piano amb Béla Bartók i composició amb Zoltán Kodály El 1930 debutà a Budapest i set anys més tard ho feu al Wigmore Hall de Londres El 1939 oferí la seva primera actuació als Estats Units i s’establí a Nova York L’any 1946 estrenà el Concert número 3 , de Béla Bartók, amb l’Orquestra de Filadèlfia sota la direcció d’Eugene Ormandy En 1965-67 enregistrà la integral de l’obra per a piano de Béla Bartók, amb la qual aconseguí el Grand Prix du Disque del 1967 Aquest mateix any enregistrà l’obra pianística…
Capella Clàssica de Mallorca
Música
Agrupació coral mallorquina fundada a Palma el 1931 i dirigida per Joan Maria Thomàs.
Formada per un nombre de cantors que no superà mai la quarantena, el seu repertori prioritzà la música vocal a cappella i abraçà un àmbit cronològic situat entre els segles XVI i XX Els anys de la República realitzà una extensa tasca de recopilació, transcripció i ordenació de la literatura coral autòctona, i estimulà els compositors de l’època a ampliar el repertori coral amb noves produccions L’activitat artística s’inicià l’any 1932 a la cartoixa de Valldemossa, dins el II Festival Chopin, amb la participació del pianista Arthur Rubinstein L’any 1933 Manuel de Falla, que…
Repartiment de Mallorca
Història
Repartiment de cases i terres de l’illa de Mallorca fet arran de la conquesta.
És contingut en un llibre que sembla haver estat redactat el 1232 per l’escrivà Pere de Santmelió, però conté també la transcripció d’acords del 1230, i continua amb d’altres fins el 1273 És guardat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona i n'hi havia un altre exemplar a Mallorca, en part en llatí i en part en àrab, del qual es conserva una còpia de 1267-69 a l’Arxiu Històric És un text del més gran interès per al coneixement de l’illa immediatament abans i després de la seva incorporació als dominis de Jaume I Pròsper de Bofarull el publicà el 1856, però Josep MQuadrado ja l…
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1130-47).
Fill del comte Guillem III de Castellnou Ardiaca d’Elna 1111, fou elegit bisbe el 1130 Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte de Rosselló Gausfred III restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia cluniacenca de…
Carmina Burana
Literatura
Música
Col·lecció de poemes goliardescs, trobats el 1803 al monestir de Benediktbeuern (Bura Sancti Benedicti), a Baviera.
El manuscrit és del segle XIII, però la majoria dels poemes són del segle XII conté 250 poemes en llatí medieval i 55 en alemany Escrits per clergues o estudiants “vagants” alemanys, francesos, anglesos, etc, anònims, els poemes són cants a l’amor i al vi, però també n'hi ha de morals, didàctics i satírics polítics i anticlericals Són inspirats en la poesia clàssica Ovidi, Horaci i Catul i popular i escrits generalment en quartetes monorimes El poeta més destacat del recull és l’anomenat Arxipoeta Algunes d’aquestes peces, trops, seqüències i drames litúrgics tenen notació…
,
ARNpolimerasa dependent d’ADN
Bioquímica
Enzim ARNpolimerasa de transcripció que requereix un motlle d’ADN, quatre ribonucleòsids trifosfats i cations divalents.
L’allargament de la cadena es realitza mitjançant l’enllaç del grup 3'-hidroxil de la ribosa al 5'-fosfat del nucleòsid que s’afegeix N'existeixen tres formes diferents amb localització nuclear distinta i específica i amb el requeriment de cations diversos
Síntesi de proteïnes
Genètica
Cada gen estructural té la informació pertinent per a l’elaboració d’un determinat polipèptid En alguns casos la cadena polipeptídica sintetitzada a partir de la informació d’un gen constitueix una proteïna en altres casos, la informació existent en dos o més gens actua conjuntament, originant les diverses cadenes peptídiques que poden constituir algunes proteïnes La manera com el ADN emmagatzema aquesta informació, si bé a primera vista sembla molt complexa, de fet té un principi senzill la llarga molècula de ADN, segons la disposició dels seus elements, disposa d’un codi o alfabet de quatre…
àcid ribonucleic

L’estructura de l’ARN missatger
© fototeca.cat
Bioquímica
Nom genèric d’un grup d’àcids formats per nombrosos nucleòsids units entre ells mitjançant l’àcid fosfòric.
Els àcids ribonucleics presenten una estructura molt semblant al desoxiribonucleic i, com aquest, tenen una importància capital en la síntesi de proteïnes N’hi ha tres tipus principals l’ ARN missatger ARNm, l’ ARN ribosòmic ARNr i l’ ARN transferidor ARNt Cadascun d’ells forma una fibra única, té un pes molecular característic i una determinada composició de bases L’ARNm conté 4 tipus de base adenina, guanina, citosina i uracil i és sintetitzat en el nucli durant la transcripció Els ARNt actuen com a molècules transportadores d’aminoàcids específics durant la síntesi proteica en…
Josep Teixidor i Barceló
Música
Compositor, organista i musicòleg.
Vida La seva biografia encara presenta força llacunes Podria haver estat emparentat amb Domènec Teixidor, que fou mestre de capella de la catedral de Lleida Si bé es desconeixen les dades de la seva primera formació musical, és molt probable que fos alumne d’Antoni Soler pels volts del 1770, ja que, entre altres notícies que avalen aquest fet, se sap que aquell any Teixidor sojornà uns quants dies a El Escorial Mestre de capella de la seu de Lleida, entre el 1774 i el 1778 fou prevere titular i organista primer de Las Descalzas Reales de Madrid Més tard, també per oposició, ocupà el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina