Resultats de la cerca

La capital és Saintes Rebé el nom de la tribu galla dels sàntons i formà part de l’Aquitània Presa successivament pels alans, els vàndals i els visigots 419, l’any 507 fou sotmesa per Clodoveu I Més tard, formà part del ducat d’Aquitània i el 1152 passà a Anglaterra pel matrimoni d’Elionor d’Aquitània amb Enric Plantagenet Reconquerida pels francesos, que la incorporaren a llur regne 1375, durant la Reforma fou un feu important del protestantisme a França

Procedia d’una família de la noblesa local de Bàrcino D’acord amb la seva categoria senatorial passà per diversos alts càrrecs, com és ara qüestor, tribú de la plebs, pretor any 98, governador de les províncies de l’Àfrica Proconsular i de Numídia vers 103-105 Tingué un paper destacat com a general en la guerra de Trajà contra la Dàcia Pagà unes termes a Bàrcino que corresponen probablement a les identificades sota, i al costat, de la casa de la ciutat

Als segles XV i XVI hi hagué una nova emigració vers els països eslaus i bàltics i al segle XIX una nova onada es traslladà als EUA Els asquenazites constitueixen la gran majoria del món jueu, bé que foren les principals víctimes de les matances nazis Parlen un dialecte alemany amb elements hebreus i eslaus, l’ídix El mot asquenazita derivat d’Aškěnaz, epònim d’una tribu descendent de Jafet inclosa a la “taula de pobles” del Gènesi és emprat des de l’edat mitjana

De la tribu manding i musulmà, fou traficant d’esclaus a Bisandugu, ciutat que acabà dominant Entre el 1874 i el 1882 creà un regne a l’Alt Níger en país mande després d’una sèrie de campanyes sagnants, però topà amb l’expansió francesa al Sudan El 1887 cedí a França la vora esquerra del riu i acceptà el protectorat sobre el seu regne Represes les hostilitats el 1891, es retirà a Libèria i a la Costa d’Ivori fins que fou capturat i deportat 1898

De família aristocràtica, fou tribú militar a Tràcia, Macedònia, Grècia i a l’Orient, legat de Tiberi a Germània i Pannònia, qüestor i pretor És autor d’una història de Roma des dels orígens fins a l’any 30 Ad MVinicium libri duo La història més recent des de la mort d’August és tractada molt minuciosament, amb un estil ampullós i ple d’adulació envers Tiberi, inclou notícies literàries, obres públiques, etc Les fonts que utilitza són Cató, Livi i l’autobiografia d’August

Qüestor de Cras en la seva campanya contra els parts 52 aC, el 49 aC esdevingué tribú de la plebs Durant la guerra civil fou prefecte de la flota pompeiana Després de Farsàlia es reconcilià amb Juli Cèsar, però fou un dels caps principals en la conspiració que en preparà l’assassinat, en el qual participà personalment 44 aC Fou després governador de Síria S'alià amb Brut contra el triumvirat A Filip fou vençut, i, ignorant la victòria de Brut, es féu matar per un llibert

Aquest nom, que designava la regió muntanyosa dels voltants de Betlem, entrà en l’esquema genealògic dels fills de Jacob, com a epònim d’una de les dotze tribus Des del temps de David, la tribu de Judà aplegava tots els clans residents entre Jerusalem i el Nègueb Amb Rubèn, Simeó i Leví formava el primer grup dels fills de Lia, expressant així una relació històrica entre aquestes tribus En les benediccions de Jacob i de Moisès, Judà es destaca com a pare del futur Messies

Entre elles es destaquen la lex vetus tribunicia , atribuïda a un tal Quint Papiri ~304 aC, que prohibia la consagració d’un temple sense autorització legislativa la lex Papiria tabellaria , que estenia el vot, escrit i secret, als comicis legislatius la lex Papiria , atribuïda al tribú Gai Papiri Carbó Arvina 89 aC, que contribuí a l’ordenació monetària, després d’haver estat concedida la ciutadania als itàlics també cal consignar altres texts jurídics una lex Iulia-Papiria de multarum aestimatione , una altra Lex Poetelia Papiria de nexis , etc