Resultats de la cerca
Es mostren 1229 resultats
xitxarra
Oficis manuals
Instrument per a foradar, molt emprat en els tallers, i especialment a bord dels vaixells, per a fer forats en llocs poc accessibles de peces metàl·liques.
Consisteix essencialment en una tija, proveïda d’una broca, solidària amb una roda dentada que rep el moviment, a través d’un cadell, d’una palanca feta anar manualment que gira en un pla perpendicular a la tija Al cap d’aquesta tija oposat a la broca hi ha un pom que permet, ultra mantenir-la en posició, d’exercir amb la mà lliure la pressió necessària
sabata

Peces de la sabata
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de cuir, feltre o altra matèria que cobreix el peu i eventualment el turmell (en la sabata alta
o borseguí
), amb sola de cuir, de goma, etc.
Les peces constitutives de la sabata que no cobreix el turmell sabata baixa eren i solen ésser, especialment en les fetes a mà, ultra la sola, la puntera, l'empenya, la llengüeta i la talonera, i les de la sabata alta la puntera, l’empenya, la llengüeta aquestes dues darreres constituïdes generalment per una sola peça, anomenada llengua , el tirant, la canya i la talonera
Vulci
Ciutat antiga
Antiga ciutat etrusca, situada 20 km al NW de Tarquínia (Viterbo), Itàlia.
Formava part de la federació etrusca fou vençuda pels romans 280 aC, i decaigué a l’època imperial Les excavacions, fetes entre el 1825 i el 1956, posaren al descobert, ultra el traçat dels carrers, una importantíssima collecció de vasos grecs, bronzes, peces d’orfebreria, escultures, etc Els frescs de la tomba François —escenes úniques sobre la història etrusca— són a la collecció Torlonia de Roma
Lleó Hebreu
Filosofia
Nom amb què és conegut Yěhudà Abrabanel, filòsof i metge jueu.
Fill i deixeble d' Isḥaq Abrabanel , emigrà a Toledo 1483, i residí en diverses ciutats italianes Ultra poesies en hebreu, escriví, en italià, un tractat sobre l’amor, bastit en diàlegs dels amants Filó i Sofia Els Dialoghi d’amore 1535, malgrat la traducció hebrea de Leone di Modena, foren pràcticament ignorats pel judaisme, i constitueixen la màxima influència del platonisme en el Renaixement cristià
Vulgata
Versió llatina de la Bíblia adoptada, no sense resistències, per l’Església llatina al segle V i oficialitzada pel concili de Trento.
Llevat d’alguns llibres deuterocànonics i els Salms , la versió és de sant Jeroni a partir del text hebreu Quant al Nou Testament, únicament en revisà els evangelis Ultra l’edició oficial de Sixt V, publicada per Climent VIII 1592, se n'han fet diverses edicions crítiques, la més important de les quals —iniciada el 1926— és la de l’abadia de San Girolamo de Roma
Enrico Cardona
Literatura catalana
Historiador de la literatura italià.
De llunyana ascendència catalana, es doctorà en dret i publicà, ultra estudis de filosofia i història del dret, estudis de teoria i història de l’art i sobre música Bellini i Wagner i l’estudi Dell’antica letteratura catalana 1878, que precedeix la vida de Jaume I traduïda de la Crònica de Muntaner D’interès purament divulgatiu, les fonts es limiten pràcticament a Raynouard, Joan Andrés, Sismondi i Cambouliu
sepultura eclesiàstica
Dret canònic
Conjunt d’actes i cerimònies que acompanyen l’enterrament d’un fidel difunt.
Comprèn el trasllat del cadàver a l’església parroquial o electiva, el funeral dins l’església i l’acompanyament al cementiri o al lloc de sepultura Ultra els no batejats, en són exclosos els apòstates, heretges o cismàtics i els excomunicats o interdits, si abans de morir no han donat senyals de penediment Fins recentment n'eren també exclosos els suïcides i els qui havien disposat d’ésser incinerats incineració
caravanserrall
Història
A Orient, edifici per acollir-hi les caravanes.
Construïts al llarg de les rutes caravaneres, eren constituïts per quatre cossos, generalment amb un pis a sobre, enquadrant un pati al centre del qual hi havia una font per a les ablucions i, sovint, una mesquita A les ciutats, ultra la seva funció d’hostatgeria, era utilitzat per a vendre-hi les mercaderies i per a fer-hi tota mena d’operacions comercials Correspon als alfòndecs mediterranis
Jean-Henri Probst
Història
Lul·lista francès.
Doctor en lletres, fou professor de filosofia i membre de l’Escola Francesa d’Espanya Ultra la seva tesi doctoral, que versà sobre Le lullisme de Raymond de Sabonde 1912, dedicà altres estudis a Ramon Llull, com Caractère et origine des idées du bienhereux Raymond Lulle 1912 i La mystique de Ramon Llull e l’Art de Contemplació 1914 Publicà també treballs sobre Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda
Jiři Wölker
Literatura
Poeta txec.
Representant principal del grup avantguardista Devětsil i de la “poesia proletària” txeca, la seva obra, en versos lliures i d’una gran simplicitat i precisió, manté contactes amb les cançons populars del seu país i assumeix la causa dels oprimits en la lluita contra les injustícies socials Ultra els reculls de poesia Host do domu ‘L’hoste a casa’, 1921 i Těžká hodina ‘Hora difícil’, 1922, publicà contes, drames i assaigs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina