Resultats de la cerca
Es mostren 630 resultats
Ciberatac contra el web del Ministeri de Justícia
LexNet, el principal web del Ministeri de Justícia espanyol, és víctima d’un atac informàtic massiu que impedeix l’accés, fins al migdia, a uns 200000 professionals de la justícia El sabotatge duu per nom LexNetACascarla, i és la continuació d’un altre que es va produir el 28 de juliol Després dels atacs, que fan que uns 150000 advocats i procuradors no tinguin accés durant un temps a les dades de persones que han pres part en processos judicials, el Ministeri de Justícia anuncia una inversió de 60 milions en seguretat a les plataformes d’aquest mateix Ministeri
arpó

Caçador amb arpó
© Fototeca.cat-Corel
Pesca
Instrument de pesca consistent en una barra de ferro o d’acer proveïda, en un extrem, de pues dirigides cap endarrere, anomenades llengüetes, les quals impedeixen que la presa es desclavi un cop enfilada.
Els arpons clàssics són, generalment, proveïts de mànec i llançats a mà Han esdevingut especialment coneguts els grans arpons que eren emprats en la caça de la balena, del catxalot, etc en les formes més modernes, els arpons presenten llengüetes que es mantenen replegades sobre l’eix i es despleguen dins la carn de la víctima dofinera Actualment per a la caça dels cetacis hom empra arpons de llengüetes desplegades proveïts d’una càrrega explosiva que mata l’animal, els quals són llançats mitjançant canons especials un cap de corda permet de llevar la presa Hom empra també arpons…
Nicèfor II Focas
Història
Emperador d’Orient (963-969).
General de l’exèrcit, es distingí contra els àrabs, als quals arrabassà Creta 961 L’exèrcit, d’acord amb Teòfan, vídua de Romà II, el proclamà emperador per aclamació Emprengué diverses campanyes bèlliques a Orient conquesta d’Antioquia el 969 i a Occident, contra els búlgars, aliat amb els prínceps de Kíev També envià els seus generals a Itàlia per combatre els àrabs de Sicília i l’emperador germànic Otó I Malvist per la seva política fiscal, fou víctima d’una conjura ordida per Teòfan —que ell havia esposat— i el seu nou amant Joan Tsimiscés futur emperador Joan I
José Villegas Cordero
Pintura
Pintor andalús, deixeble d’Eduardo Cano i José Romero.
Amplià aviat estudis a Roma, on s’installà Allà fou director de l’Academia Española de Bellas Artes 1898-1901 Acadèmic de San Fernando, el 1901 accedí a la direcció del Museo del Prado de Madrid, càrrec que exercí fins el 1918, que hagué de dimitir a causa d’un famós robatori de què fou víctima el museu De la seva obra de creació primerament orientalista i després dominada per la pintura d’història de tema venecià La coronació de la dogaressa , sobresurt, tanmateix, l’ambiciosa sèrie El Decàleg exposada a Madrid el 1916, d’un simbolisme grandiloqüent Morí cec
Gesualdo Bufalino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Professor d’institut, el seu talent literari fou descobert molt tardanament per LSciascia quan llegí el pròleg que havia escrit per a un llibre de fotografies Gràcies a Sciascia, el 1981 es publicà la seva primera novella, Diceria dell’untore , escrita el 1971, guardonada amb el premi Campiello i traduïda aviat a diversos idiomes, on feia servir l’experiència dels anys passats en un sanatori prop de Palerm 1943-46 Posteriorment publicà Museo d’ombre 1982, Argo il cieco 1984, La menzogne della notte 1988, Calende greche 1990 i Qui pro Quo 1991 Morí víctima d’un accident de trànsit
José María Torrijos
Història
Militar
Militar i polític castellà.
Lluità contra els francesos a la guerra contra Napoleó Durant la restauració absolutista intervingué en diverses conspiracions liberals i fou empresonat Durant el Trienni Progressista lluità contra els reialistes catalans Restaurat l’absolutisme, hagué de refugiar-se a Londres 1824, des d’on organitzà una expedició antiabsolutista Es traslladà a Gibraltar 1830, i, després d’efectuar alguns intents, frustrats, de desembarcament, fou víctima d’un parany ordit pel general Vicente González Moreno, governador militar de Màlaga, el qual aconseguí de fer-lo desembarcar a Fuengirola amb…
Ifigènia
Mitologia
Heroïna grega.
Filla d’Agamèmnon i de Clitemnestra, alguna llegenda àtica la fa filla de Teseu i d’Helena Agamèmnon, obeint els vaticinis de l’endeví Calcant, la disposà com a víctima per a un sacrifici destinat a obtenir uns vents favorables a la flota aquea, encallada a Àulida Sembla que els déus la salvaren d’ésser immolada i que s’estigué molts anys a Tàurida, consagrada al culte d’Àrtemis La tragèdia grega immortalitzà la seva figura, que, en èpoques successives, ha inspirat altres escriptors Racine, Pindemonte, Goethe, etc, i també músics DScarlatti, Jommelli, Gluck, Piccinni i pintors i…
Adolfo Aristarain
Cinematografia
Director cinematogràfic argentí.
Després de treballar com a ajudant de realització per a directors de diferents països −entre els quals Sergio Leone, Mario Camus i Melvin Frank−, debutà el 1978 amb la pellícula d’intriga La parte del león Des d’aleshores ha dirigit pellícules com ara Tiempo de revancha 1981, Últimos días de la víctima 1982, The Stranger 1987, Un lugar en el mundo 1992, La ley de la frontera 1995, Martín Hache 1997, Lugares comunes 2002 i Roma 2004, sovint abordant la realitat del seu país També dirigí la sèrie de televisió Pepe Carvalho 1984, basada en el personatge creat per Manuel Vázquez…
Sant Ponç de Fontejau (Girona)
Art romànic
Antiga església parroquial, ara del tot desapareguda, que es trobava prop de la confluència del Ter amb el torrent de Fontejau, al NW de la ciutat L’església havia estat víctima de molts aiguats, fins que fou destruïda el setembre de 1808 per facilitar la defensa de la ciutat davant els assetjaments francesos L’any 1268 és anomenada Sancti Pontii de Fonteajallo , nom que el 1362 trobem sota la forma Fonte agello A partir del 1809 el lloc va dependre religiosament de Talaià, raó per la qual a vegades és anomenada impròpiament Sant Ponç de Talaià
Ramon Folc de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (Ramon Folc I de Cardona), fill de Folc I i de Guisla.
Fou una gran personalitat dels regnats de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II Després de la mort de Ramon Berenguer II el 1082, fou un dels dirigents de l’oposició contra Berenguer Ramon II Abans, havia pres part en les campanyes de Berenguer Ramon II contra els sarraïns de Saragossa i contra el Cid Morí víctima d’una incursió sarraïna contra el castell de Maldà La seva mort facilità la tasca del partit moderat, que volia una concòrdia entre el comte i el seu nebot Ramon Berenguer III
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina