Resultats de la cerca
Es mostren 718 resultats
Agustín Díaz Yanes
Cinematografia
Director cinematogràfic castellà.
S'inicià com a ajudant de direcció amb PAlmodóvar Átame , 1990 i com a guionista amb José Luis Berlanga, Eduardo Campoy i altres directors La seva primera pellícula, Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, li valgué un ampli reconeixement premis Ondas 1995, Goya 1996 al millor director, especial del jurat de Sant Sebastià 1995, Sant Jordi 1996 a la millor primera pellícula, etc Posteriorment ha rodat Sin noticias de Dios 2001, Alatriste 2006 i Sólo quiero caminar 2008
Francisco Ribera Gómez
Pintura
Pintor.
Diplomat a l’escola de San Fernando de Madrid 1924, residí a Barcelona des del 1931 i hi exposà individualment des del 1940 Exposà també a Madrid, on guanyà primera medalla a l’Exposición Nacional del 1950 Catedràtic i director 1964-72 de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, conreà el retratisme i la pintura de figura, d’un academicisme convencional però que li valgué una anomenada i difusió internacionals Fou molt guardonat, especialment per institucions belgues i franceses
Manuel Bretón
Història
Militar
Militar castellà.
Participà en la Guerra del Francès com a ajudant del general Castaños Essent cap de la Ciutadella de Barcelona, denuncià en un memorial 1830 les atrocitats del comte d’Espanya El 1833 era governador de Tortosa ascendí a mariscal de camp i fou traslladat al govern militar de Saragossa Lluità contra els carlins a Morella i obtingué una victòria que li valgué el títol de comte de la Riba i Picamoixons Fou capità general d’Aragó, Navarra, Catalunya 1845 i Castella la Nova
Silveri
Cristianisme
Papa (536-537).
Fill del papa Hormisdes, succeí, essent tot just sotsdiaca, Agapit 536 per imposició del rei ostrogot Teodat, fet que l’oposà a Vigili , protegit de l’emperadriu Teodora La negativa a desautoritzar el concili de Calcedònia li valgué la detenció i l’exili 537 Demostrada la seva innocència a Bizanci, tornà a Roma, però hi fou condemnat per Vigili, que l’havia substituït confinat per Belisari a les illes Poncianes, hi morí —sembla— violentament La seva festa se celebra el 20 de juny
Guido Gezelle
Literatura
Poeta flamenc.
Professor, capellà i lingüista, tingué una vida conflictiva Fou un impulsor idealista i conservador del nacionalisme flamenc La seva poesia, espontània i visionària, influí sobre els moviments avantguardistes posteriors de Flandes i els Països Baixos Escriví Kerkhofbloemen ‘Flors de cementiri’, 1858 i Rjimsnoer om en om het jaar ‘Collar de rimes al voltant de l’any’, 1897, entre altres traduí The Song of Hiawatha , de Longfellow fet que li valgué l’ingrés a la Vlaamse Academie, i Fantasia , de Rubió i Ors
Jules Martin Cambon
Història
Política
Diplomàtic francès, descendent de Pierre Joseph Cambon.
Fou governador general d’Algèria i ambaixador de França a Washington 1897 Nomenat mediador en la pau entre els EUA i Espanya 1898, el seu encert en les transaccions li valgué el càrrec d’ambaixador a Madrid 1902-07 Passà a Berlín, des d’on, d’acord amb el seu germà Pierre Paul Cambon París 1843 — 1924, ambaixador a Madrid 1886 i a Londres 1898-1920, preparà l’aliança britànica en cas de guerra amb Alemanya 1912 Fou un dels signataris del tractat de Versalles 1919
Jean Richepin
Literatura francesa
Escriptor francès.
Establert a París, portà una vida bohèmia plena d’aventures En poesia, la publicació de La chanson des gueux 1876 li valgué un mes d’empresonament També fou acusat de sensualitat i ateisme per Les caresses 1877 i Les blasphèmes 1884 El mateix caràcter romàntic exaltat, amb un llenguatge truculent i anticonvencional, reflecteixen les seves narracions, entre les quals Les étapes d’un réfractaire 1872, Braves gens 1886, Contes sans morale 1922, i el seu teatre, com Le flibustier 1888, Les truands 1899, Don Quichotte 1905, etc
Stanley Baldwin
Economia
Política
Polític i financer anglès, comte de Stanley.
Fou diputat conservador 1908, membre del gabinet 1921 i canceller de l’Exchequer en el govern de Bonar Law 1922, al qual succeí 1923 com a primer ministre 1923-24, 1924-29, 1935 Dimití el 1937, i fou nomenat par En economia fou partidari d’un proteccionisme que li valgué fortes oposicions políticament contemporitzà de primer amb el feixisme, i després prengué una actitud més dura Promogué diverses reformes politicoeconòmiques, sobretot la substitució del règim de lliure canvi per una preferència duanera amb els països del Commonwealth
Otto Fritz Meyerhof
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Estudià medicina a la Universitat de Heidelberg El seu estudi sobre el mecanisme pel qual, en la contracció muscular, el glicogen es transforma en àcid làctic li valgué, juntament amb AVHill, el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1922 El descobriment de l’ATP per part de Lohman en el laboratori de Meyerhof els dugué a la teoria de l’acoblament energètic, que explica el bescanvi energètic que s’esdevé en la fosforilació i en l’oxidació El 1940 emigrà als EUA
René Clément
Fotograma de Jeux interdits , de René Clément
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic gascó.
Iniciat com a amateur , i com a guionista, operador i director de curtmetratges, el 1946 realitzà La bataille du rail , film realista i compromès, rodat sense actors professionals La corealització, amb Jean Cocteau, de La belle et la bête , el mateix any, i les realitzacions Jeux interdits 1952, d’un gran èxit arreu i que li valgué un Oscar a la millor pellícula estrangera, Monsieur Ripois 1954, Gervaise 1956, Plein soleil 1960, Paris, brûle-t-il 1965 i Baby-Sitter 1975 en són les obres més notables
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina