Resultats de la cerca

Fins ara la documentació ha aportat ben poques notícies sobre l’església de Sant Climent, de la qual es té una referència de la tercera dècada del segle XI Consta, per una acta testamentària datada el 1037, que el testador, un sagristà de Santa Maria de la Seu dit Seniofred, llegà ad Sancti Clemente… Chavane el seu antifoner, i ultra això, deixà també als dos preveres que la regien un sou a cadascun Tres segles i escaig després, en les relacions de la dècima de la diòcesi d’Urgell de l’any 1391, consta que el capellà de l’església de Cava satisféu per aquest impost una lliura i tres sous El…

En aquesta època d’extensió màxima comprenia 18 termes, que ocupaven bona part de l’alta Noguera sense la vall d’Àger ni el Segre mitjà, el nord del sector urgellenc de la baixa Noguera i l’extrem sud-est de la conca de Tremp, amb un total d’uns 520 km 2 i 3 000 h el 1981

El llogaret de Peranera és al bell mig de la vall que li dóna el nom, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert El seu topònim, ‘pedra negra’, guarda relació amb els importants jaciments d’hulla que hi ha a banda i banda de la vall A l’inici del segle XI, el lloc de Petra Nigra és citat com a límit territorial de la vila de Raons La fortalesa de Peranera, que dominava el pas d’Erta de Sas, és esmentada l’any 1120, quan Miró Guerreta, conjuntament amb la seva muller i llurs fills, concedí al monestir de Lavaix un home del castell de Peranera en compensació dels mals que li…

El terme comprèn, a l’est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa, als vessants meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet coll de Sant Joan, 807 m alt coll de les Colomines, 699 m alt, i, a l’W, més enllà del coll de les Alzines, l’altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l’Adasig, on hi ha els antics castells de Saquera i de Rocaverd La superfície agrícola es limita a 319 ha, amb predomini absolut de la vinya 292 ha, 254 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, a més, 17 ha de pastures i…

El terme, a ponent del coll de la Batalla, ocupa els vessants meridionals de la serralada divisòria entre les conques de la Tet i de l’Aglí El terme és drenat per la riera de la Craberissa, afluent de la Tet Hi ha restes d’alzinar, brolla i pasturatges La sequedat de les terres explica el predomini de la vinya 533 ha La població es mantingué relativament estable al segle XIX, sempre per damunt dels 400 h al començament del segle XX continuà l’estabilitat, fins i tot amb tendència a l’augment, però a partir del 1936 començà a minvar, i restà reduïda a 310 h el 1962 i a 262 h el…

La capital és Perpinyà Fou creat el 1790, amb la divisió administrativa de la República Francesa, que comprèn l’antiga província del Rosselló vegueries de Rosselló, Vilafranca de Conflent i Cerdanya-Sallagosa i sotsvegueries de Vallespir i Capcir i la vegueria llenguadociana de la Fenolleda, llevat de la vall de Santa Creu, incorporada a l’Aude, malgrat la voluntat expressada per llurs habitants d’ésser adscrits a la prefectura de Perpinyà, a la qual se sentien més lligats econòmicament i tradicionalment Incloent-hi aquesta excepció, coincideix amb el territori conegut com a  Catalunya del…

Comprèn el sector més desenvolupat de la Serralada Prelitoral i l’angle SW de la Depressió Central Catalana, amb la cubeta de Móra Comprèn les comarques del Baix Ebre i el Montsià, d’ambient mediterrani litoral, la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Matarranya, de tendència continental Coincideix, juntament amb el Priorat, amb la conca baixa de l’Ebre La densitat de població 172 023 h 1981, sobre 4 904,83 km 2 és de 35 h/km 2 , la més feble del litoral dels Països Catalans i la més poc progressiva l’increment des del 1877 és del 11,6% És una regió agrícola, amb poques ciutats Tortosa, amb 29 934…

En aquests processos d’inquisició, que es tramitaven en forma breu i sumària, s’inquiria especialment si el sotmès a ells, anomenat tingut en taula , havia infringit les Constitucions de Catalunya Per constitució de Jaume II a la cort de Barcelona del 1291 hom creà tres jutges de taula per a cada vegueria, amb obligació d’inquirir sense tràmit de judici l’actuació dels funcionaris cada dos anys, sense necessitat de queixes o denúncies prèvies el tingut en taula era obligat a esmenar les infraccions comeses i, si calia, era sotmès a judici en principi la inquisició no afectava…

El lloc de Torrelameu apareix esmentat l’any 1093 com una heretat o almúnia andalusina que pertanyia a Balaguer L’indret fou conquerit pel comte d’Urgell, Ermengol VI, vers el 1147 1 fou integrat a la comanda templera de Corbins posteriorment, quan s’abolí l’orde dels templers el 1317, Torrelameu passà a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, sota el domini del qual figura en els fogatjaments de l’any 1381, quan el lloc és mencionat amb el nom de Torre de Mahó De fet, fou possessió dels hospitalers fins a la desamortització Després de la desmembració del comtat d’Urgell, Torrelameu…

La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…