Resultats de la cerca
Es mostren 1362 resultats
Willi Apel
Música
Musicòleg americà d’origen alemany.
Estudià matemàtiques a les universitats de Bonn, Munic i Berlín De formació musicològica pràcticament autodidàctica, el 1936 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la tonalitat als segles XV i XVI Després de la seva presentació es veié obligat a emigrar als EUA, on ensenyà a les universitats de Harvard 1938-42 i Indiana 1950-70 És autor del llibre The notation of polyphonic music, 900-1600 1942, manual indispensable sobre aquesta matèria Els seus interessos se centraren en el cant gregorià, la música del final del segle XIV i la música per a tecla fins al segle XVII El 1944 publicà el…
Nikolaj Obukhov
Música
Compositor rus.
Passà pel Conservatori de Peterburg, on estudià amb N Cerepnin i MO Štejnberg fins el 1917 Molt aviat centrà el seu interès en l’ús dels dotze tons i canvià l’escriptura dels sostinguts per una creu A París, estudià amb M Orban i M Ravel, i finalitzà el gran oratori Le livre de vie 1925 El 1926 construí amb P Dauvillier un instrument de sons electrònics, precedent de les ones Martenot, que anomenà croix sonore La seva música, deutora de les concepcions universalistes d’A Skr’abin, mostra una voluntat de millora de la condició humana i representa un cant a la pau i a la…
Antoni Codina Ruiz

Antoni Codina Ruiz
CN Terrassa
Natació
Nedador.
Competí amb el CN Terrassa, amb el qual fou campió de Catalunya absolut de 100 m lliure 1963, i d’Espanya formant part dels equips de relleus catalans de 4 × 100 m lliure 1963-64 i 4 × 200 m lliure 1962-64 Fou dos cops recordista estatal de 4 ×100 m lliure 1963, 1964 i quatre cops de 4 × 200 m lliure 1963-64 Participà en els Campionats d’Europa 1962, els Jocs Mediterranis 1963 i els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 La seva carrera es veié interrompuda pel servei miliar i el 1967 començà la carrera de tècnic Entrenà successivament al Reus Deportiu, el CN Catalunya, el CN Terrassa, el Centro…
Josep Maria Estany Volart
Hípica
Genet.
Practicà el polo durant més de dotze anys, competint amb el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB, on exercí com a capità de l’equip Participà en diversos trofeus internacionals, però arran d’un accident que patí durant un torneig a la República Dominicana es veié obligat a abandonar l’alta competició El 1962 esdevingué un dels reorganitzadors del polo a Barcelona que, per motius econòmics, s’havia deixat de practicar d’ençà del 1955 També fou un dels promotors de la constitució, el 1964, de la Federació Catalana de Polo, de la qual fou el primer president, i més tard, president d’honor…
Ponència d’Educació Física
Esport general
Organisme rector de l’educació física a Catalunya entre el 1921 i el 1924.
Creat a l’empara del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, fou el primer intent del catalanisme polític per regular la política esportiva de Catalunya Tenia per objectiu orientar i dirigir la cultura física i els esports de Catalunya a través de la creació d’una base infraestructural esportiva i de plataformes per a atletes i preparadors físics N’assumí la presidència Romà Sol i en foren vocals Alfred Pereña, Enric Ràfols, Josep Martínez Vallespí i Josep Anton Trabal A causa de l’inici de la dictadura de Primo de Rivera l’any 1923, les seves polítiques no arribaren a desplegar…
Pistoia
Pistoia Ospedale del Ceppo, decorat amb un fris de terracotta esmaltada dels della Robbia
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia, al NW de la vall de Florència.
Tradicionalment es dedica a la metallúrgia i a la manufactura de sabates i teixits La Pistoia romana resta lligada a la mort de Catilina 62 aC Cap al 1300 era un municipi important, sobretot en el camp de les finances començà, però, a decaure durant el s XIV quan, amb les lluites entre “blancs” i “negres”, hagué de sofrir les envestides de Florència i de Lucca fins que finalment es veié obligada a acceptar, el 1401, la sobirania de Florència Conserva les esglésies de San Bartolomeo in Pantano, San Giovanni Fuorcivitas, amb l’exterior de marbres verds i blancs, i Sant'Andrea, amb púlpit de G…
Ròmul
Mitologia
Fundador mític de Roma i heroi epònim de la ciutat.
La seva llegenda —que es confon amb la dels orígens de l’urbs— presenta diverses formes D’acord amb la més divulgada, fou fill de Mart i de Rea Sílvia Llançat, en néixer, al Tíber, en unió del seu germà bessó Rem , ambdós foren trobats per una lloba Lloba capitolina , que els nodrí fins que foren recollits per un pastor reial Ambdós fundaren una ciutat, al peu del Palatí, que fou després Roma Més tard Ròmul occí el seu germà Així que s’hagué produït el rapte de les sabines, es veié obligat a lluitar amb el rei dels sabins fins que, units els dos pobles, els monarques respectius determinaren…
‘Abd al-‘Azīz ibn Abī-‘Āmir al-Manṣūr
Història
Rei de València (1021 o 1026-61).
Fill de Sançol i net d’Almansor Alguns caps amirites de València, havent rebutjat la sobirania de Lābīb de Tortosa, el proclamaren rei a Xàtiva d’altres amirites no l’acceptaren i fou bandejat de València ‘Abd al-'Azīz reeixí, però, a emparar-se de la ciutat 1026 i en construí les muralles Fou un dels qui reconegueren el califa usurpador Hišām II El 1038, aprofitant la mort del seu esclau llibert Zuhayr, rei d’Almeria i de Múrcia, allegà drets sobre els seus béns i s’apoderà del regne La seva força militar mai no fou considerable Així, es veié obligat a signar un tractat de pau amb el seu veí…
Fernando Belaúnde Terry
Política
Polític peruà.
Fundador del partit Frente Democrático Nacional 1942 i del Partido de Acción Popular 1956 Elegit president 1963, formà un govern de coalició amb la democràcia cristiana i amb un programa molt moderat Hagué d’enfrontar-se a un període de fortes tensions socials, especialment amb l’aparició de guerrilles i aixecaments camperols El 1968 fou derrocat pel cop militar del general Velasco Alvarado i marxà a l’exili fins el 1976 Establerta de nou la democràcia, fou elegit president, però el seu mandat 1980-85 es veié erosionat per la crisi econòmica i el desenvolupament de la guerrilla maoista…
Mario Del Treppo
Historiografia
Historiador italià.
Especialista en història medieval, fou professor ordinari de la Universitat Frederic II de Nàpols des del 1968, acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1973 i, des del 1974, membre del comitè científic de l’Institut Internacional d’Història Econòmica Francesco Datini, de Prato Itàlia La seva investigació s’ha centrat en l’economia i el comerç a la Mediterrània, especialment del sud d’Itàlia i Catalunya El 1967 publicà I mercanti catalani e l’espansione della Corona d’Aragona nel secolo XV Collaborà en la Storia del Mezzogiorno amb la part Il regno aragonese…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina