Resultats de la cerca

De nom de soltera Angela Dorothea Kasner Filla d’un pastor protestant, que es traslladà a l’antiga RDA l’any del seu naixement, es llicencià en física el 1973 i es doctorà el 1986 a Berlín El 1989 ingressà al partit Demokratischer Aufbruch DA, ‘Ruptura Democràtica’, que l’any següent s’uní amb la Christlich-Demokratische Union en l’Aliança Democràtica, que guanyà les úniques eleccions lliures a l’RDA En les primeres eleccions al Bundestag  reunificat desembre del 1990, fou elegida diputada per la CDU i, dins del govern de Helmut Kohl constituït el 1991, ocupà la cartera per a la Dona i la…

Fill dels reis de Castella, l’arxiduc d’Àustria Felip el Bell i Joana la Boja hereva, alhora, de la corona catalanoaragonesa A la mort del seu pare 1506, heretà els territoris del ducat de Borgonya —exclòs el ducat pròpiament dit, en poder de França des del 1477—, regits fins el 1515 per la seva tia Margarida d’Àustria, que tingué cura de la seva educació El 1515, declarat major d’edat, prengué el govern de Borgonya i traslladà la cort de Malines a Brusselles Els seus consellers principals foren Jean Sauvage, Adrià d’Utrecht i Guillaume de Croy, senyor de Chièvres El seu avi, Ferran II de…

Vida i obra Fill del vicecanceller Antoni Agustí i de Siscar , net del regent de la cancelleria de Ferran II Jeroni Albanell  i germà del militar i funcionari Jeroni Agustí i l’eclesiàstic Pere Agustí Estudià a Alcalá de Henares 1526-28 i traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil el 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya 1535-37 i de grec i lletres a Pàdua 1537 El 1538 anà a Viena com a ambaixador el 1539, tornà a Bolonya, on rebé el grau de doctor en dret el 1541, i el 1544, nomenat auditor de la Rota 1544-61, passà a residir a Roma Prengué posició el 1550 en la controvèrsia…

Com aquesta, tingué dos òrgans l’assemblea general i els conservadors, nomenats per aquella Ací, però, tingué un caràcter diferent, més popular i més revolucionari El seu principal motor fou la ciutat de València, la qual seguiren més aviat o més tard gairebé totes les viles valencianes i una bona part de la noblesa, i fins i tot algun alt oficial reial, com el vicecanceller Arnau Sanbrera Les principals reivindicacions foren la magistratura del justícia, com a Aragó, la reunió anual del parlament de València per a elegir els conservadors de la Unió, l’assistència dels valencians…

Fou el resultat de la unió de l’Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein fundada per Ferdinand Lassalle el 1863, i el Sozialdemokratische Arbeiterpartei fundat l’any 1869 en el congrés d’Eisenach per August Bebel i Wilhelm Liebknecht La política repressiva de Bismarck 1878-90 no aconseguí de frenar el seu creixement En el congrés d’Erfurt 1891 adoptà un programa marxista revolucionari defensat per Kautsky A partir del 1896 prengué cos la tendència revisionista d’ Eduard Bernstein , que, malgrat les condemnes oficials com la del congrés de Hannover, 1899, s’introduí profundament en la pràctica del…

La Diputació del General disposava d’un erari públic separat del fisc reial Víctor Ferro el considera “un dels eraris públics més antics d’Europa” Aquest tenia el seu origen en els impostos permanents i temporals i en el dret d’emetre un deute públic censals Creat per les corts, l’erari servia tant per a sufragar els serveis al rei com per a pagar les obligacions públiques de la Diputació, des de les vinculades als seus deures en matèria de defensa de la legalitat contra les contrafaccions fins a les lligades al manteniment de la mateixa institució i a les derivades de l’exercici de la…

El dia 18 de desembre de l’any 1473 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Maurici de Ribes – Santa Maria de la Real 1488, abat de Santa Maria de la Real diputat militar Joan Ramon Folc de Cardona i d’Urgell, fill del comte Joan Ramon Folc III de Cardona diputat reial Bernat Aibrí, burgès de la vila de Perpinyà oïdor eclesiàstic Francesc Amiguet, canonge i prior claustral de la seu de Tortosa oïdor militar Nicolau de Lupià, cavaller de Perpinyà oïdor reial Galceran Dusai, ciutadà de Barcelona Joan Maurici de Ribes fou abat del monestir de Santa Maria de la Real…

Història del monestir de Ripoll Fundació Fundat pel comte Guifré el Pelós vers el 879, dins la tasca de repoblament del territori, inicialment el dotà amb els predis de les valls de Ripoll i de Sant Joan La nova casa fou encomanada a  Daguí , prevere de Gréixer, que fou el primer abat, en espera que més tard regís l’abadia Radulf, fill del comte Guifré, aleshores infant, el qual, però, més tard, preferí la mitra d’Urgell El 885 el comte creà el nou monestir de Sant Joan, dit originàriament Sant Joan de Ripoll , per a la seva filla Emma, retallant així la primitiva dotació en el Ribamala,…

Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a…