Resultats de la cerca

Jugava d’extrem dret i de mig Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i fou campió d’Europa juvenil amb la selecció estatal 1957 Després de jugar amb la filial barcelonista, el Comtal 1958-60, passà al Llevant 1960-64 i la temporada 1964-65 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol A continuació jugà cedit tres temporades amb el Centre d’Esports Sabadell 1965-68, amb el qual disputà 68 partits de Lliga i marcà 15 gols Fou l’autor del primer gol marcat a la Nova Creu Alta, en la inauguració d’aquest estadi, el 20 d’agost de 1967 En deixar el Sabadell, retornà a l’Espanyol…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç o de Meda Fou sempre una església sufragània dependent de la parroquial de Sant Julià de Vilatorta Les notícies d’aquesta església comencen l’any 1050, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny acudí a Sant Julià de Vilatorta a consagrar l’església parroquial, a la qual el bisbe vinculà les esglésies de Sant Martí de Riudeperes i de Sant Ponç de Planeses, que és el nom que prenien les esglésies del sector oriental del terme del castell de Meda Més tard perdé la consideració de sufragània, ja que l’any 1686 només era…

Llicenciat en lletres el 1957,  un any després estudia filosofia a la Universitat de Sorbona de Paris La seva formació fou bàsicament autodidàctica i el 1959 es vinculà amb la sala Gaspar, on formà part de l'activitat "Homenatge a Velázquez", organitzada pel crític d'art Santos Torroella i portada a la Biennal de Venècia Conreà una pintura sota una concepció d’espais i formes oberts, resolta amb la composició, el ritme i l’organització controlada Creà, així, un expressionisme molt personal de tipus geomètric i, en general, abstracte, en què dominen el blanc, el negre i el gris Exposà…

Estudià al collegi de Cordelles i es doctorà en dret civil 1715 i es llicencià en cànons a la Universitat de Cervera, institució a la qual es vinculà per sempre n’ocupà diverses càtedres jurídiques i en fou canceller interí el 1743 Dedicà tota la vida a l’ensenyament del dret i a l’estudi de la cultura clàssica Per bé que mantingué correspondència en català amb Ignasi de Dou i en castellà amb G Maians, entre d’altres, la seva llengua de cultura fou el llatí coneixia també el grec Posseïa una formació clàssica impecable i formà una bona biblioteca de llibres de dret i de filologia clàssica A…

El 1872 començà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on feu també els de ciències i de farmàcia entre el 1877 i el 1886 el 1896 s’hi llicencià en farmàcia per dedicar-s’hi professionalment Mentrestant, s’havia enrolat per poc temps en un batalló carlista, ha-via treballat en els negocis d’un germà seu i en negocis propis, que fracassaren, i com a pràctic de farmàcia a Sarrià Fou redactor del diari La Renaixença , en què, el 1892, publicà, al fulletó, una traducció de Dubrovsky de Puixkin fou també collaborador de La Illustració Catalana i es vinculà a la Unió Catalanista…

Es formà al Conservatori de Música de Milà, i amplià els seus estudis al Mozarteum de Salzburg 1952-53, a més d’assistir diverses vegades al Curs Internacional de Música Contemporània a Darmstadt Gràcies al prestigi assolit amb l’òpera Attraverso lo specchio 1961, que rebé el Premio Italia, fou reclamat per diverses universitats nord-americanes, les quals visità com a professor convidat, com ara les de Buffalo Nova York, Michigan, San Diego Califòrnia i Seattle Washington Interessat a l’inici per la música neoclàssica i el postromanticisme, gradualment es decantà cap a altres llenguatges…

Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard Guillem III volgué desdir-se’n, però…

Debutà amb una obra teatral, estrenada el 1732 El 1743 fou contractat pel Teatre de l’Òpera Còmica de París com a director d’escena i es vinculà definitivament amb el gènere de l' opéra-comique francesa Des del 1757 fou nomenat director d’aquest teatre, institució que portà el seu nom fins a la Revolució Francesa, moment en què prengué el nom actual Entre el 1756 i el 1764 mantingué relació amb la cort vienesa, la qual informà de les novetats experimentades per l’opereta francesa, gènere que influí molt en el singspiel germànic Tanmateix, les seves obres, entre les quals cal destacar Les…

El 1965 ingressà a la Unió de l’Esquerra Socialista Es vinculà al Parti Socialiste PS i el 1973 passà a ésser-ne membre del secretariat i dos anys després responsable de formació En 1965-70 treballà al ministeri d’afers estragers Diputat a l’Assemblea Nacional des del 1977, fou responsable de relacions internacionals del PS el 1979 El 1988 deixà la direcció del PS, i fins el 1992 fou ministre d’educació El 1995, després d’haver estat derrotat en les eleccions presidencials, fou elegit primer secretari del PS El 1997 guanyà les eleccions legislatives i formà un govern amb comunistes i…

Estudià amb BSekles i Arnold Mendelssohn Després d’unes primeres obres de caire postromàntic, es vinculà a l’avantguardisme Dirigí els festivals de Donaueschingen 1921-26 i de Baden-Baden 1927-29 Estrenà per al teatre Mörder, Hoffnung der Frauen ‘Assassins, esperança de les dones’, 1921, el ballet per a putxinellis Nusch-Nuschi 1921 i les òperes Cardillac 1926, Neues vom Tage ‘Notícies del dia’, 1929 i Lehrstück ‘Peça didàctica’, 1929, amb text de Bertolt Brecht Evolucionà cap a un estil neoclàssic amb els concerts de cambra, un per a orquestra de corda i metall 1930, l’oratori Das…