Resultats de la cerca
Es mostren 480 resultats
Fira Mediterrània

Factoria circular, un dels espectacles presentats durant la Fira Mediterrània del 2012
© Anna Brugués / Fira Mediterrània
Folklore
Mostra representativa de la cultura popular i tradicional catalana que, des de l’any 1998, s’organitza cada mes de novembre a Manresa.
Els primers anys rebé el nom de Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional i des del 2004 preval el nom actual Organitzada per la Fundació Fira Mediterrània , nasqué com una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Manresa, amb el suport de l’antiga Caixa d’Estalvis de Manresa i la collaboració de diverses entitats manresanes fins a la vuitena Fira, fou organitzada des del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana A banda dels grups provinents dels Països Catalans, cada any hi ha una regió o un país de la Mediterrània convidat,…
séquia de Manresa

Aqüeducte de la séquia de Manresa (Bages)
© C.I.C - Moià
Canal de regadiu, que forneix també d’aigua la ciutat de Manresa, de 26 km de llargada i 10 m de desnivell, amb un cabal de 1.000 l/s.
Pren l’aigua del Llobregat, sota el castell de Balsareny, i travessa els termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages i, des del 1974, desemboca al llac de l’Agulla, situat dins el parc de l’Agulla de Manresa Just a l’entrada del llac hi trobem les bifurcacions que porten aigua a les zones d’horta de Viladordis i el Poal La séquia rega unes 1500 ha, dedicades primer a cereals, després a llegums i verdures i, des del segle XIX, a més de verdures, a arbres fruiters i, sobretot, a blat de moro i farratge Iniciada el 1339, amb l’aprovació de Pere III, segons projecte del mestre d’obres…
golondrina

Golondrina al Port Vell de Barcelona
© Lluís Prats
Transports
Nom que reben els vaixells d’ús turístic per a la visita al port de Barcelona i el seu litoral.
Les primeres embarcacions eren de vapor i tenien el casc amb la proa i la popa aixamfranades, un sol pis cobert i bancs transversals reversibles Els anys vint aparegueren les de dos pisos i motor dièsel A la dècada de 1950 les golondrines tenien proa i atracaven de popa, mentre que al final de segle s’incorporaren en alguns serveis els catamarans L’origen de les golondrines de Barcelona es remunta a l’any 1884 quan l’indiano Leopold Herrera posà en servei petits vaixells de vapor per a transportar banyistes des del moll de les Drassanes fins a les noves installacions de banys al contradic de…
el Toro

Aspecte del santuari de la Mare de Déu del Toro
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Toro) situat al municipi des Mercadal (Menorca), al cim de la muntanya del Toro (385 m alt.), màxima elevació orogràfica de l’illa, a llevant de la vila.
La tradició atribueix la troballa de la Mare de Déu a uns ermitans de Llinàritx que acudiren a la muntanya guiats per una columna de llum Però cal situar la fundació del santuari vers el 1288, immediatament després de la conquesta El pariatge de Jaume II de Mallorca cita la capella de Sant Salvador del Toro a la demarcació parroquial de Sant Llorenç de Binixems L’església fou regida successivament per mercedaris fins el 1297, capellans diocesans, augustinians 1595-1835, franciscans 1880-81, ermitans de Sant Pau i Sant Antoni 1941-68 i darrerament per franciscanes La comunitat augustiniana…
Mobile World Congress

Mobile World Congress
Dret
Congrés de telefonia mòbil.
És organitzat per Global System for Mobile Communications Association GSMA, que té l’origen en el Groupe Speciale Mobile GSM, entitat formada el 1982 per la Confederació Europea de Telecomunicacions amb l’objectiu de desenvolupar un sistema de comunicació mòbil internacional i fixar-ne l’estàndard, a la qual des del 1993 s’afegiren operadors de fora d’Europa La GSM Association, que a mitjan primera dècada del segle XXI incloïa prop del 80% d’operadors de mòbils del món, començà el 1987 a celebrar el MWC, anomenat inicialment GSM World Congress i més tard…
Sant Joan de Castellnou de Seana
Art romànic
El poble de Castellnou de Seana és situat al sector de llevant de la comarca, tocant a la comarca de l’Urgell Des de l’any 1139 aquest indret formà part de la jurisdicció senyorial de la baronia de Bellpuig, que inicialment estigué en mans dels Anglesola, malgrat que altres famílies nobles, com els Gombau i els Ribelles, hi tenien possessions Fins a la desamortització del segle XIX, aquest indret es mantingué dins la senyoria dels Anglesola-Cardona i els ducs de Sessa La seva església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista, és documentada per primer cop en una relació de parròquies del…
Museu de Montserrat

Una de les sales del Museu de Montserrat
© Museu de Montserrat
Museu
Museu, situat al monestir de Montserrat, que tingué el seu origen en el Museu Bíblic fundat el 1913 per a mostrar objectes diversos procedents del Pròxim Orient relacionats amb els textos bíblics.
El 1963 fou ampliat i hom hi integrà les colleccions de pintura antiga que decoraven els murs del monestir pintura italiana —Caravaggio, autor del Sant Jeroni penitent , l'obra més destacada del Museu—, espanyola —Berruguete, Morales, Greco—, flamenca i francesa Més recentment hom hi ha incorporat la collecció Sala, que representa un conjunt importantíssim d’art català dels segles XIX i XX Completen el museu colleccions d’orfebreria i d’objectes litúrgics dels segle XV al XX El mes d’octubre del 1996 el Museu de Montserrat inaugurà la renovació de les seves dependències, que comportà la fusió…
Manuel J. Borja-Villel
Museologia
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els estudis a la Yale University i a la City University de Nova York Des del 1990, any de la seva inauguració, fins al juliol del 1998 dirigí la Fundació Antoni Tàpies i hi fou responsable del programa d’exposicions Organitzà “Els límits del museu” i “La ciutat de la gent”, així com mostres individuals d’artistes com Louise Bourgeois, Brassaï, Marcel Broodthaers, Lygia Clark, Hans Haacke i Krysztof Wodiczko Del juliol del 1998 al gener del 2008 fou director del MACBA , on dedicà exposicions a artistes com William…
Les droseràcies
Droseràcies 1 Drosera rotundifolia a aspecte general d’aquesta petita planta insectívora x 0,5 b detall d’una flor x 2 c càpsula seccionada transversalment x 2 Eugeni Sierra Formen aquesta petita família vora d’un centenar d’espècies d’herbes escampades per quasi totes les regions, bé que més abundants a Austràlia Fan les flors actinomorfes i pentàmeres, amb tres o més carpels soldats que donen una càpsula En aquests vegetals destaca, però, més que cap altre, el fet que són plantes carnívores molt especialitzades, que atrapen i consumeixen insectes Com la resta de plantes amb el mateix…
Santiago Sierra
Art
Artista castellà.
Estudià Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid 1989 i féu un taller al Círculo de Bellas Artes de Madrid el mateix any Del 1989 al 1991 fou estudiant visitant a la Hochschule für Bildende Künste d’Hamburg Entre el 1995 i el 1997 gaudí d’una beca d’investigació a l’Escola de San Carlos Universidad Autónoma de México Viu i treballa a Ciutat de Mèxic des del 1995 L’any 2000 exposà a la mostra collectiva Pervirtiendo el minimalismo , realitzada al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía MNCARS de Madrid Mostrà el treball Persona remunerada durante una jornada de 360 horas continuas…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina