Resultats de la cerca
Es mostren 925 resultats
cianamida de calci
Química
Sòlid cristal·lí i incolor.
El producte industrial, conegut generalment com a “cianamida” o “nitrocalç”, és un material pulverulent grisós, amb una puresa que no sol excedir el 70% i un contingut en nitrogen entre el 20 i el 25% És obtingut per reacció del carbur de calci amb nitrogen al voltant de 1000 o 1 100°C, segons un procés exotèrmic d’acord amb l’esquema CaC 2 + N 2 →CaCN 2 + C, ∆H= -72 000 cal La cianamida càlcica ha perdut una gran part del seu interès industrial com a font de composts nitrogenats Resten encara, però, diversos dels seus usos Pels volts del 60-70% de la producció és consumit com a…
New Orleans jazz
Música
Estil primigeni del jazz.
La formació típica reuneix tres instruments de vent -trompeta, trombó i clarinet- i tres o quatre de secció rítmica, amb piano i/o guitarra, contrabaix i bateria Altres variants inclouen una segona trompeta o un saxòfon El tret distintiu de l’estil és la improvisació collectiva a càrrec de la secció de vent Es desenvolupà a la ciutat de Nova Orleans durant les dues primeres dècades del segle XX, però no existeixen fonogrames que el documentin Els primers enregistraments foren fets al principi dels anys vint a Chicago, on havien emigrat els millors músics de Nova Orleans, entre els quals…
Nicolau de Credença
Matemàtiques
Pintura
Literatura catalana
Pintor, matemàtic i poeta, actiu a Barcelona.
Fill del pintor Nicolau de Credença Reparà probablement unes vidrieres de la catedral 1550 i de la casa de la ciutat 1551 És autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf 1571 i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona 1586, desconegut Prengué part amb diverses poesies, en castellà i en català, en tres certàmens de caràcter religiós, dos en honor de la Immaculada Concepció i un altre sobre la immortalitat de l’ànima, celebrats tots tres a Barcelona Un dels certàmens immaculistes, se celebrà pels volts del 1580, i els altres dos…
,
Santa Magdalena de Bell-lloc
Monestir
Antic monestir benedictí i després de monges clarisses o damianites, situat a l’W de la ciutat de Tarragona, prop de la necròpolis romanocristiana.
Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari,…
mont Carmel
Muntanya
Muntanya d’Israel, al maḥoz de Haifa, al costat de la ciutat de Haifa, de la qual protegeix el port (650 m).
Actualment forma part de la zona residencial de Haifa És l’emplaçament de nombroses coves amb jaciments d’època paleolítica que han proporcionat interessants indústries lítiques cova de Maghārat al-Tabūn La cova Maghārat al Skhūl proporcionà, dins un nivell mosterià, una sèrie d’importants restes antropològiques esquelets del mont Carmel mixtes, entre l’home de Neandertal i el sapiens , les quals constitueixen una fita important per a l’estudi de l’evolució humana Des de molt antic fou seu del culte a Baal Fou escenari de la discussió entre Elies i els sacerdots de Baal narrada en el Llibre…
ermità agustí
Cristianisme
Membre de l’orde mendicant creat pel papa Alexandre IV (1256).
Sorgí de l’agrupament en una sola institució de diversos grups d’ermitans que escolliren la regla de sant Agustí en oposició a la regla, més contemplativa, de sant Benet Després d’un període difícil, l’orde agafà volada i en el seu si el constant neguit de reforma féu sorgir d’altres congregacions menors El punt àlgid de la seva expansió fou al final del s XVIII És una religió clerical, presidida per un prior general no vitalici i aconsellat pels assistents que representen les zones respectives els provincials, elegits pel capítol de la pròpia província, són també temporals L’orde es dedica…
mil·liari

Mil·liari romà d’època proconsular de la via romana, trobat al Vilar de Tona
© Fototeca.cat
Història
Columneta posada pels romans en les vies de comunicació més importants per assenyalar la distància en milles existent entre el lloc concret i la ciutat de Roma (o qualsevol ciutat important de l’Imperi).
La inscripció columnària solia recordar també el nom de l’emperador i del magistrat que havien construït o restaurat la via Un milliari miliarium aureum , erigit al fòrum de Roma per August l’any 20 aC, marcava el centre ideal de totes les carreteres de l’Imperi Als Països Catalans han estat trobats diversos milliaris, sobretot a la part central del Principat i al nord del País Valencià La majoria corresponen a la Via Augusta a Sarrià de Ter, Palau-sacosta, Arenys, Vilassar, Barcelona, Castellet del Penedès, Traiguera, les Coves de Vinromà, Borriol, Xilxes, València també n'hi ha que…
castanyada

Menjars típics de la castanyada
© Adobe Stock / Nico
Folklore
Menjada de castanyes, normalment torrades, especialment la que hom sol fer la nit de Tots Sants.
Tradicionalment el costum ja era molt generalitzat a la fi del segle XVIII, la castanyada era efectuada en família, després de sopar el dia 1 de novembre, vigília del dia de difunts, acompanyada de panellets i vi dolç hom passava el rosari en commemoració dels morts Posteriorment, es traspassà la celebració a la vigília del dia 1 Actualment, se celebra en colles d’amics o en família, i fins i tot se’n fan de populars organitzades per ajuntaments o associacions com a postres es mengen panellets, castanyes i moniatos, acompanyats de vins dolços, rancis o també cava A les poblacions grans, pels…
Sant Joan de Rosanes (la Garriga)
Art romànic
Capella particular del Casal de Rosanes al qual J Mas i A Gallardo atribueixen un document del 1054 que esmenta Sant Joan d ‘Orençana , bé que sembla que es tracta de Sant Joan de Canals de can Ribes de Santa Eulàlia de Ronçana L’any 1291 Bernat de Rosanes, casat amb Guilleuma de Torrella, li assignà una dotació i hi creà un benefici sacerdotal, cosa que sembla suposar que es devia construir o reconstruir pels volts d’aquella data Del 1323 en endavant hi ha noticies de collacions del benefici i visites pastorals que l’anomenen indistintament Sant Joan de Rosanes o Sant Joan de…
Jean-Georges Sieber
Música
Editor i instrumentista francès.
El 1758 anà a París i ingressà en una banda militar com a intèrpret de trompa Més tard tocà el mateix instrument en diverses orquestres parisenques, com ara la de la Comédie-Française, la de l’Òpera i la del Concert Spirituel També fou intèrpret d’arpa i trombó, instruments que tocà com a membre de l’orquestra de l’Òpera de París La primera incursió de Jean-Georges Sieber en el món editorial es produí pels volts del 1770 o el 1771, quan s’associà amb un tal Fischer i comprà l’editorial Huberty L’experiència, però, resultà un fracàs i després d’això s’establí pel seu compte El seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina