Resultats de la cerca
Es mostren 7545 resultats
purga
Farmàcia
Medicina
Nom genèric dels medicaments que tenen un efecte purgant a causa del principi actiu que contenen.
Les purgues foren molt emprades en medicina antiga per a provocar o accelerar l’expulsió del contingut intestinal L’efecte purgant té lloc segons diferents mecanismes, d’acord amb els quals poden ésser classificats els purgants Així, hi ha els purgants salins, que actuen dificultant l’absorció els purgants amb acció excitant de la motilitat de l’intestí prim olis, resines els purgants amb acció excitant sobre la motilitat de l’intestí gros derivats de l’antracè, àcids biliars els purgants que actuen per lubrificació de la paret intestinal com l’oli de parafina els purgants…
Pere Lloret i Ordeix
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat.
Participà en els moviments catalanistes del començament del segle XX a Tarragona, i dirigí, de fet, Lo Camp de Tarragona 1900-07, així com Catalunya Nova 1907-13 i Renovació 1913-18 Fou diputat provincial per Falset-Gandesa, i participà en la Mancomunitat de Catalunya des de la seva creació Fou president de la Diputació de Tarragona en 1917-19 Membre fundador d’Acció Catalana Alcalde de Tarragona de l’abril del 1931 a l’octubre del 1934 i febrer-març del 1936, promogué la urbanització del passeig Arqueològic de la ciutat Fou 1932 diputat al Parlament de Catalunya, com a representant únic d’…
bugada
Llar
Conjunt d’operacions destinades a netejar i blanquejar la roba.
Antigament, en fer o passar bugada, hom posava la roba blanca, després d’escatada, picada i rentada amb sabó, sense prémer-la, en un cubell bugader o lleixiver damunt era collocada cendra dins uns draps o saquets cendrers , i a intervals hi era abocada aigua calenta que passava a través dels cendrers i, convertida ja en lleixiu alcalí, a través de la roba, sortia finalment per un forat situat a la part inferior del cossi de la bugada Després hom deixava estovar la roba abans d’una repassada amb sabó, d’esbaldir-la amb blau o sense i finalment d’eixugar-la Posteriorment, en fornir el comerç…
Josep Maria Totosaus i Martorell
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Ordenat sacerdot l’any 1956, es llicencià en teologia i feu estudis de catequètica a Roma i a París Molt influït per Joan Batlles , fou vicari de les parròquies de Sant Sadurní i de Sants Fou consiliari d’Acció Catòlica i fundador i secretari del Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona 1968 Cofundador 1969, amb Josep Junyent, Joan Carrera i Plana i d’altres, de la revista bimensual Quaderns de Pastoral , publicació durant molt de temps afí a les directrius del concili II del Vaticà i de la qual fou director fins el 1993 Fou un dels capdavanters de la lluita per una Església catalana a la…
aigua clorofòrmica
Farmàcia
Química
Solució aquosa al 0,5% de cloroform.
Emprada com a antiemètica a causa de l’acció anestèsica del cloroform sobre l’estómac
genalcaloide
Química
Alcaloide que conté en la molècula el grup R≡N = O.
Els alcaloides de l’organisme es transformen en genalcaloides per l’acció d’una reductasa
triacetiloleandomicina
Farmàcia
Èster triacetílic de l’oleandomicina; és un antibiòtic produït per Streptomyces antibioticus
.
És emprada com l’oleandomicina, però s’absorbeix millor i té una acció més ràpida
antiadrenèrgic
Farmàcia
Nom genèric de les substàncies antiadrenèrgiques, anomenades també blocadors adrenèrgics
, que inhibeixen la transmissió de l’estímul del sistema nerviós simpàtic en blocar-ne els receptors α o β ( sistema simpàtic
).
Aquesta acció és utilitzada en el tractament de la hipertensió arterial, la cardiopatia isquèmica, etc
absorció
Medicina
Propietat que tenen determinats medicaments i alguns teixits de permetre la penetració de substàncies exteriors, dissoltes o aeriformes, i de retenir-les a llur interior.
Sovint per aquesta acció els uns i els altres experimenten modificacions més o menys essencials
reacció de Sandmeyer
Química
Reacció d’halogenació de composts aromàtics, introduïda l’any 1884, que hom porta a terme per addició d’una solució d’una sal de diazoni a una dissolució d’un halogenur cuprós, excepte el fluorur, en l’hidràcid corresponent, d’acord amb l’esquema
.
Pot ésser també emprada en la preparació de benzonitrils, mitjançant l’acció del cianur cuprós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina