Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
Vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar)
Estructura de la villa Aspecte de la part urbana d’aquesta villa A López Aquest jaciment es troba al nucli urbà de Tossa de Mar la Selva S’estén pel vessant oriental del turó de Sant Magí, limitat a llevant per l’avinguda del Pelegrí i flanquejat per edificacions recents La part urbana ocupa una terrassa, gairebé del tot artificial, situada a mitja muntanya, i les restes conservades de la part rústica —que degué ser força més gran— es troben al peu Actualment, el conjunt, propietat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Ajuntament de Tossa, resta tancat i protegit, tot i que fa molt de temps…
Les brassicàcies o crucíferes
Brassicàcies o crucíferes 1 Coletxó Moricandia arvensis a brot florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, que mostra els dos estams curts i els quatre llargs que caracteritzen les flors de les crucíferes x 1,5 c fruit en síliqua a mig obrir, amb dues rengleres de llavors a cada banda de l’envà central x 1,5 2 Brot de ravenissa blanca Diplotaxis erucoides, x 0,5 3 Draba hispanica a planta en flor, de fulletes menudes i aglomerades en roseta basal x 0,5 b peu fruitat, amb nombroses silícules ellíptiques x 0,5 4 Aspecte general d’Erophila verna, menut teròfit molt primerenc x…
cogombre tropical
Horticultura
Fruit del cogombre tropical, allargat i verrucós, verd i amb llavors blanques quan és immadur i groc o ataronjat i amb llavors vermelles quan és madur, de gust amarg, que s’utilitza en cuina i amb finalitats terapèutiques.
timó mascle

Timó mascle
Petr1888 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 10 a 45 cm d’alçada, recoberta d’un toment blanc o groguenc, de fulles oposades, estretament oblongues, crenades i revolutes, i de flors blanques o purpúries, aplegades en glomèruls.
Creix en llocs secs i assolellats, a la regió mediterrània
polla d’aigua
Polla d’aigua
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 33 cm, que és de color negrenc amb una ratlla blanca irregular als flancs i té les infracobertores caudals blanques amb una llista negra al mig.
El bec és roig amb l’extrem groc, la placa frontal és roja i les potes són verdes Habita als canyars d’aiguamolls, de rius i estanys de tot Europa —llevat del nord d’Escandinàvia i Finlàndia—, a l’Àsia central i meridional, a l’Amèrica central i del sud fins a l’Argentina, i a tot Àfrica llevat del Sàhara És comuna als Països Catalans
sajolida de jardí
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, de 10 a 25 cm d’alçada, puberulenta, amb fulles linears o estretament lanceolades, de color verd cendrós, i amb flors blanques, rosades o liles, arranjades en verticil·lastres distants.
Pròpia de la regió mediterrània, hi és conreada com a planta aromàtica i oficinal Té els mateixos usos que la sajolida de bosc
gatzerí

Branca florida de gatzerí
© MC
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 6 m d’alçada, de fulles el·líptiques acuminades i finament serrades, de flors blanques aplegades en raïms i de fruits drupacis petits, arrodonits, negres i molt acerbs.
Es fa en boscs humits dels Pirineus
potentil·la

Aspecte general d’una potentil·la neumaniana
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes generalment herbàcies i perennes, de la família de les rosàcies, de fulles compostes, palmades o pinnades, de flors blanques, rosades o grogues, pentàmeres i caliculades solitàries o reunides en cimes, i de fruits en poliaqueni.
Cal destacar la potentilla vernal o fragassa P neumanniana
indoafgà | indoafgana
Etnologia
Dit de l’individu pertanyent a un grup de les races blanques esteses pel sud de l’Iran, la república de l’Afganistan, la conca de l’Indus i la vall del Ganges al nord de l’Índia.
Els indoafgans es caracteritzen per una alçada bastant elevada 1,70 m i una cos ben proporcionat i esvelt Dolicocèfals, tenen la cara allargassada i oval, amb el nas recte i una mica ample, els ulls molt grossos i negres, la pell clara, però d’un to càlid, i els cabells negres, llargs i ondats
Prohibició d’Ús d’Armes
Història
Ordre publicada per les autoritats borbòniques de Barcelona, el 15 de setembre de 1714, que obligava tots els ciutadans particulars de Barcelona a lliurar totes les armes blanques i de foc que posseïssin, inclosos els ganivets de punta.
L’ordre fou aplicada amb altres bans a tots els naturals de Catalunya i de manera tan rigorosa que ha estat considerada sempre una de les principals vexacions comeses pels filipistes La prohibició fou mantinguda durant tot el s XVIII, encara que en ocasions guerres, amenaces d’invasió, etc calgué fer-hi importants excepcions, com la realitzada en restablir-se el sometent, durant la Guerra Gran Pel maig del 1808, durant l’ocupació napoleònica, fou retornada als catalans la llibertat d’ús d’armes, per ordre de Murat, que volia congraciar-se els catalans Un mes més tard, però, la prohibició fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina