Resultats de la cerca

Base, començà a jugar a l’Escola Pia de Barcelona A 15 anys s’incorporà al Joventut de Badalona i debutà amb el primer equip la temporada 1983-84 Jugà amb la Penya fins a la temporada 1995-96, i guanyà dues Lligues ACB 1991, 1992, tres Copes Príncep d’Astúries 1987, 1989, 1991, una Copa Korac 1990 i una Eurolliga 1994 Entre el 1996 i el 1998 va jugar al FC Barcelona, on obtingué una Lliga ACB 1997 La temporada 1998-99 s’incorporà al CB Girona, posteriorment retornà al Joventut de Badalona 2000-03, i disputà l’última temporada novament al CB Girona 2003-04 Amb la selecció…

Dins de la realització de continguts de temàtica esportiva, entre el 1989 i el 1990, presentà el vídeo L’espectador i l’esport per encàrrec de l’Olimpíada Cultural El 1992 fou director de les cerimònies d’inauguració i de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, assessor en la direcció de les cerimònies dels Jocs Paralímpics de Barcelona i guionista i supervisor artístic de la cerimònia inaugural dels Special Olympics, també a Barcelona Igualment, fou el director de la cerimònia del centenari del FC Barcelona 1998, de la final de la Lliga de Campions disputada al Camp Nou 1999 i…

La primavera del 1958 fitxà pel FC Barcelona, just abans de la final de la Copa de Fires que guanyà el conjunt blaugrana Amb ell a la banqueta el Barça visqué un dels períodes més brillants de la seva història guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa 1959 i una Copa de Fires 1958-60 En el partit de tornada d’aquesta competició ja no seia a la banqueta, ja que cessà després que el Barça fos eliminat pel Real Madrid en la semifinal de la Copa d’Europa Posteriorment, amb l’Inter de Milà conquerí dues vegades la Copa d’Europa i la Copa Intercontinental 1964, 1965 i dirigí la selecció…

Davanter, la temporada 1972-73 fitxà pel juvenil del FC Barcelona i poc després debutà amb el primer equip Excepte la temporada 1975-76, en què milità en el Reus Deportiu, i la 1985-86, que tancà la seva trajectòria esportiva al CH Piera, sempre defensà la samarreta del Barça, amb el qual conquerí deu Copes d’Europa 1973, 1974, 1978-85, nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, cinc Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985 i cinc Supercopes d’Europa 1981, 1982-85, a les quals cal afegir un Mundialet de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux en representació d’Espanya…

Fill de l’empresari i advocat Manuel Carrasco i Formiguera , es graduà a l’IESE Fou director de la Companyia d'Indústries Agrícoles, vicepresident del Banc Industrial de Catalunya BIC i de la química Sinorgan i conseller de diverses empreses Membre directiu de  Banca Catalana , en fou el darrer president 1965-1981 Fou vicepresident del Futbol Club Barcelona 1969-77 durant els dos mandats d’Agustí Montal i presidí el club des del desembre del 1977 fins al juny del 1978 Durant la seva presidència l’equip de futbol guanyà la Copa del Rei, que fou el primer trofeu que s’oferí al president de la…

Defensa que debutà a primera divisió amb l’Athletic Club de Bilbao El 1980 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on romangué 13 temporades i amb el qual aconseguí 17 títols Guanyà quatre Lligues 1985, 1991, 1992, 1993, una Copa d’Europa 1992, quatre Copes del Rei 1981, 1983, 1988, 1990, tres Supercopes d’Espanya 1983, 1991, 1992, dues Copes de la Lliga 1983, 1986, una Supercopa d’Europa 1992 i dues Recopes 1982, 1989 Durant els disset anys que jugà a primera divisió marcà 34 gols Debutà amb la selecció espanyola el 1978 i fou convocat en 34 ocasions Participà en una Eurocopa 1980 i el Mundial d’…

Dominador d’aquesta especialitat els anys trenta, debutà amb el Club Gimnàstic de Tarragona en els campionats universitaris i guanyà la prova dels 200 m 1930 Posteriorment, competí amb el Futbol Club Barcelona i el Barcelona Universitari Club En quatre ocasions feu el doblet 100-200 m en els Campionats de Catalunya 1930, 1932, 1934, 1935 i en dues en els Campionats d’Espanya 1930, 1932 Guanyà també els 100 m en el Campionat d’Espanya 1933 Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 200 m, els 300 m i els relleus 4 × 100 m i 4 × 400 m, i el rècord de Catalunya dels 100 m Participà en tres…

A catorze anys, emigrà amb la seva família a Barcelona, on compaginà feines diverses amb la interpretació de la música de tradició popular andalusa copla , rumba, pasdoble, bolero, etc Amb els seus germans, creà el grup Manolo Escobar y sus guitarras, que actuà en locals dels barris d’immigració A l’inici dels anys seixanta començà a adquirir fama i a fer gires arreu de l’Estat espanyol Algunes de les seves cançons, com ara El Porompompero 1960, Mi carro 1969 o Y viva España 1972, de la qual fou l’intèrpret més famós, es convertiren en grans èxits Des del seu primer LP, Espigas y Amapolas…

Nasqué com un moviment espontani de defensa davant els obstacles al desenvolupament de la cultura catalana, als intents de restablir el centralisme i com a reacció a un manifest en què hom denunciava la pretesa discriminació dels castellanoparlants a Catalunya Posteriorment la Crida evolucionà fins a reivindicar la independència dels Països Catalans Convocà actes multitudinaris camp del FC Barcelona, 1981, manifestacions contra la LOAPA, 1982, campanyes de solidaritat internacional Etiòpia, Eritrea, Nicaragua, etc, viatges en massa a institucions internacionals i accions directes…

Estudià a la Universitat de Navarra i s’inicià professionalment com a redactor l’any 1965 a El Noticiero de Zaragoza , d’on fou expulsat per haver participat en una manifestació antifranquista 1968 Posteriorment, passà a Tele/Express  1970-77, del qual l’any 1973 esdevingué cap de la secció internacional i el 1975 cap de cultura Director del setmanari Primera Plana 1977, i altres revistes entre les quals cal citar Barça  1971-76, en la qual tingué com a mentor Manuel Ibáñez Escofet, també collaborà en el butlletí oficial del FC Barcelona L’any 1982 s’incorporà a La Vanguardia , diari del qual…