Resultats de la cerca
Es mostren 4720 resultats
Melchior Franck
Música
Compositor alemany.
Possiblement estudià amb C Demantius En 1601-03 estigué actiu a Nuremberg, on conegué l’obra de HL Hassler i, a través seu, la de l’Escola Veneciana dels Gabrieli A partir del 1603 ocupà el càrrec de mestre de capella del príncep Johann Casimir a Coburg Fou un compositor força prolífic i edità moltes de les seves obres, en les quals palesa un gran domini del contrapunt Entre la seva producció destaquen les obres religioses en llengua alemanya, en bona part basades en corals, algunes composicions profanes i diverses danses instrumentals Tot i estar ancorat en la tradició, és considerat un dels…
Melchior Vulpius
Música
Compositor alemany.
Estudià amb Johann Steuerlein a la Lateinschule de la seva ciutat natal L’any 1589 es convertí en professor supernumerari de llatí a la Lateinschule de Schleusingen El 1592 consolidà la seva posició en aquest centre, tot assumint el càrrec de kantor i ocupant una plaça estable de professor Des del 1596 fins a la seva mort exercí com a kantor a la Lateinschule de Weimar Autor de nombrosa música religiosa per a l’Església Luterana, se’n conserven més de 200 motets i prop de 400 himnes que foren molt coneguts a Alemanya en el seu temps També escriví un tractat teòric, Musicae compendium 1608
Adam Bernhard Gottron
Música
Musicòleg alemany.
Estudià història germànica i de l’art a les universitats de Friburg i Giessen, on es doctorà el 1911, i teologia a les universitats de Friburg i Innsbruck i al seminari de Magúncia, on fou ordenat de sacerdot el 1917 Durant tots aquests anys combinà els estudis amb la formació musical Fou director i professor de diverses escoles i universitats, i fundador i editor de diverses publicacions musicals, com la revista "Musik und Altar" 'Música i altar', 1947-52, en la qual publicà alguns dels seus articles Del 1960 al 1970 fou professor honorari de la Universitat Gutenberg de Magúncia…
Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz
Música
Científic alemany.
Estudià medicina a Berlín i es doctorà el 1842 Els seus interessos, però, anaven més enllà i també estudià filosofia, matemàtiques i física Després de treballar com a metge a l’exèrcit prussià 1843-48, començà a impartir classes a la Universitat de Königsberg Al llarg de la seva vida també exercí la docència en altres universitats, com ara les de Bonn, Heidelberg i Berlín El 1887 fundà a Berlín un institut dedicat a la recerca científica, el Physikalisch-Technische Reichsanstalt Les investigacions de Helmholtz cobrien camps molt variats, però es convertí en una personalitat en el terreny de l…
Philipp Heinrich Erlebach
Música
Compositor alemany.
Vida Des del 1679 serví com a músic a la cort de Rudolstadt, on ocupà el càrrec de mestre de capella entre el 1681 i el 1714 Des d’aquest lloc, tingué destacats èxits que li proporcionaren fama com a compositor i contribuí a elevar la importància de Rudolstadt com a centre d’activitat musical a Turíngia Mantingué estretes relacions personals i professionals amb Johann Philipp Krieger, mestre de capella de la cort de Weissenfels Saxònia El 1705 dirigí la seva pròpia música, composta expressament per a la cerimònia d’homenatge a l’emperador Josep I a Mühlhausen de Turíngia Durant els darrers…
Johann Friedrich Doles
Música
Compositor alemany.
Fill del cantor de Steinbach, a cinc anys es quedà orfe de pare, i fou el seu germà Johann Heinrich qui li donà les primeres lliçons de música A l’edat de quinze anys obtingué, per un any, la plaça d’organista substitut de la seva escola a Schmalkalden Turíngia Posteriorment estudià a Schleusingen Turíngia, on, del 1736 al 1739, fou prefecte de cor a l’escola Allà organitzà concerts i compongué diverses obres, entre les quals motets, àries, etc El 1739 inicià els estudis de teologia a la Universitat de Leipzig, i simultàniament fou deixeble de Johann Sebastian Bach El 1743 fou director del…
Hugo Distler
Música
Compositor alemany.
Vida Fou instruït en l’art de la música des dels primers anys de la seva formació escolar i més tard ingressà al Conservatori de Música de Leipzig, on estudià direcció orquestral En aquest centre, però, decidí de reconduir la seva carrera cap a la composició i l’orgue També a Leipzig, conegué un grup de músics pertanyents al moviment de l’Orgelbewegung, que li transmeteren el seu interès per la recuperació del so de l’orgue dels segles XVI i XVII Distler es convertí així en un estudiós del contrapunt, del coral luterà i de les grans figures de la música alemanya, com ara H Schütz, D Buxtehude…
Franz Ignaz Danzi
Música
Compositor alemany.
Membre d’una nissaga de músics alemanys d’origen italià, era fill del violoncellista Innozenz Danzi, de qui rebé les primeres lliçons de violoncel, piano i cant El 1778 ocupà la plaça de violoncellista de la famosa Orquestra de Mannheim, i cinc anys més tard succeí el seu pare, a Munic, com a intèrpret del mateix instrument El 1790, després del seu matrimoni amb la cantant Margarethe Marchand, viatjà arreu d’Europa en una gira de concerts El 1807 obtingué una plaça de mestre de capella a Stuttgart La seva música mostra trets de l’elegància classicista La seva producció inclou tant obres…
Karl Franz Friedrich Chrysander
Música
Musicòleg alemany.
Després de dedicar-se a la pedagogia s’orientà vers la musicologia, disciplina en la qual es doctorà per la Universitat de Rostock Mecklenburg el 1855 amb treballs versats en folklore i en l’oratori Escriví sobre diversos períodes de la història de la música, des del Barroc fins al començament del segle XIX Una de les seves aportacions més importants fou l’especial atenció que dedicà a GF Händel, de qui escriví una biografia que quedà incompleta, i de qui impulsà l’edició de les obres completes sota els auspicis de la Societat Händel, feina que l’ocupà entre el 1858 i el 1894 Després de la…
Rudolf von Beckerath
Música
Orguener alemany.
Deixeble de Víctor González a París 1927-29 i de Theodor Frobenius a Dinamarca 1930 Durant els anys trenta treballà com a assessor a Hamburg, on el 1949 obrí el seu propi taller d’orgueneria dedicat a la restauració i a la construcció d’instruments Els seus nous orgues estaven basats en criteris històrics i de retorn a la sensibilitat de la tracció mecànica i al temprament antic Aviat el seu prestigi fou internacional Amb tot, sempre es resistí a ampliar la seva factoria, ja que volgué exercir personalment el control artístic de les seves obres Construí més d’un centenar d’orgues,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina