Resultats de la cerca
Es mostren 2460 resultats
Decathlon
Economia
Multinacional francesa de material esportiu.
Fou creada el 1976 per un grup d’emprenedors amb l’objectiu d’oferir articles de qualitat per a la pràctica de l’esport a un preu assequible i per a tots els nivells Integra fabricació, distribució i venda al consumidor final i basa el model de negoci en la producció a escala industrial d’una àmplia oferta d’articles de marques de fabricació i disseny propis, que sotmet a un procés constant d’innovació i renovació Obrí el primer establiment, a partir dels models d’hipermercat o grans magatzems, al centre comercial d’Englos, prop de Lilla, des d’on aviat s’estengué a tot França El 1986 inicià…
Francesc Aguiló i Torraldel
Cinematografia
Actor i director.
Vida Pintor paisatgista, treballà en el teatre, destacant en el paper de Saïd a Mar i cel , d’Àngel Guimerà Fundà una acadèmia d’interpretació cinematogràfica i participà en el film que més ingressos proporcionà a la Royal Films, Fuerza y nobleza 1917, germans Baños També feu d’Alifás en Los arlequines de seda y oro 1918-19, Ricard de Baños Per a la Hispano Films protagonitzà Los misterios de Barcelona 1915-16, Albert Marro i Joan Maria Codina La secta de los misterios 1916, i El testamento de Diego Rocafort 1917, totes dues pellícules de Marro Després treballà en La obsesión de Periquito…
Mario Conde
Economia
Financer gallec, de nom complet Mario Antonio Conde Conde.
Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto, guanyà les oposicions a advocat de l’Estat 1973 El 1977 s’introduí en el món dels negocis en incorporar-se a la direcció dels laboratoris farmacèutics Abelló, i en planificà la venda a la multinacional nord-americana Merckx 1983 Amb els ingressos aconseguits amb aquesta operació adquirí el laboratori Antibióticos, que vengué a la multinacional italiana Montedison 1987 Amb els beneficis d’aquesta segona venda esdevingué, el mateix any, un dels primers accionistes individuals de Banesto , del qual fou nomenat president i conseller delegat El 1993…
Jaume Padrós i Selma
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’especialitzà en medicina familiar i del treball Màster en gerontologia clínica, fou cofundador del primer banc d’aliments de l’Estat espanyol i impulsor del Programa de la Renda Mínima d’Inserció de la Generalitat de Catalunya Presidí la Fundació Galatea, creada el 2001 i dedicada a vetllar per la salut dels professionals del sector sanitari a partir del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt PAIMM, impulsat per ell Diputat per Convergència i Unió al Parlament de Catalunya entre el 1989 i…
simbomba
Simbomba de llautó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de membrana.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de fricció a un pal en contacte amb una membrana Consta d’un recipient de terra cuita -test, gerro, catúfol-, llautó, fusta, etc, que té la boca recoberta per una membrana tensada, amb un pal o canya subjecte a la part central de dita membrana Aquesta membrana es posa en vibració en fregar rítmicament el pal amb la mà lleugerament humida És un instrument de so indeterminat, una mica ronc i penetrant, i s’ha utilitzat tradicionalment en l’acompanyament de cants populars, de ronda o carnaval, i actualment, sobretot, en les reunions familiars o…
estanc
Història
Monopoli estatal de l’explotació i venda de determinats productes.
L’estanc de la sal, el més antic, data del s XIV Una sèrie de lleis en regulaven la venda, i no n'eren permeses les importacions aquests fets, però, fomentaren el contraban Un altre estanc important fou el del tabac creat el 1634, a la corona de Castella, l’augment del consum d’aquest producte convertí el monopoli en una font important d’ingressos Concedit a una companyia arrendatària 1887, el seu rendiment n'ha permès la continuïtat fins avui A causa de les dificultats de la Real Hacienda durant el s XVII, foren introduïts nous estancs Felip IV creà les siete rentillas pólvora, plom, sofre,…
Benet Pons i Fàbregues
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Política
Polític, historiador i arxiver.
Advocat, la seva activitat política anà molt unida a una tasca periodística Ja el 1869 creà El Eco de la Juventud Fou un dels caps de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes en 1881-83, organitzà alhora la Lliga de Contribuents de les Balears i fundà i dirigí els diaris El Comercio 1880-83, La Autonomía 1883-84 i Las Baleares 1890-96 Fou un dels pocs intellectuals mallorquins que mantingué una estreta relació amb el moviment obrer, especialment influent respecte a la Unió Obrera Balear 188186 i a l’Ateneu Obrer Mallorquí 1890-92 /> A partir del…
Manuel Goded Llopis

Manuel Goded i LLopis
© Fototeca.cat
Militar
Militar.
Ingressà a l’Academia de Infantería el 1896, i el 1925, després d’intervenir en el desembarcament d’Alhucemas Marroc, fou ascendit a general Implicat en l’aixecament de Sanjurjo per l’agost del 1932, posteriorment Gil Robles el nomenà director general d’aeronàutica, inspector general d’aviació militar i magistrat de la sala sisena del Tribunal Suprem Pel febrer del 1936 fou designat comandant militar de les Balears Hi preparà l’aixecament, i la Junta Suprema de la conspiració li assignà, en un principi, l’encapçalament del sollevament a València, però ell preferí i convencé Mola…
Guillem Forteza i Pinya
Arquitectura
Urbanisme
Història
Arquitecte, urbanista i polític, titulat a Barcelona (1916).
Fou arquitecte diocesà 1919, director de construccions escolars des del 1921, professor de l’Escola d’Arts i Oficis 1925-30, delegat de belles arts a les Balears 1931 i arquitecte municipal de Palma des del 1933 Bon coneixedor de l’arquitectura catalana antiga, hi dedicà alguns treballs Relacionat amb els arquitectes i els intellectuals de la segona generació noucentista de Barcelona, la seva obra restà influïda per les formes tradicionals convent de ses Saleses, desaparegut, casa Alzamora, residència Marivent, sovint tenyides d’italianisme clínica Munar —actual Hostal Arxiduc—,…
Tomàs Forteza i Cortès
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta i filòleg.
De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears A partir del 1869 obtingué premis als jocs florals de Barcelona, i ja el 1873 fou proclamat mestre en gai saber El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Millenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i Llobera Cosí i gran amic de Marià…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina