Resultats de la cerca
Es mostren 2657 resultats
museografia
Art
Conjunt de tècniques i de pràctiques relatives al funcionament dels museus.
Wilhelm von Bode, director dels museus de Berlín al començament del s XX, en fou un dels iniciadors L’International Council of Museums ICOM, creat el 1947 i vinculat a la UNESCO, i la revista Mouseion , publicada per aquesta darrera entitat, han dut a terme la tasca d’establir i propagar les normes museogràfiques actuals També és anomenada museologia aplicada
Otto Müller
Pintura
Pintor alemany.
Aprengué la litografia i estudià a l’acadèmia de Dresden A Berlín 1908, EHeckel l’introduí al grup Die Brücke 1910-12, i es relacionà particularment amb ELKirchner Amb formes anguloses i amb efectes menys brutals que altres expressionistes, creà una obra pictòrica i gràfica d’un gran lirisme decoratiu, inspirada en la pintura egípcia, amb una temàtica dedicada al món dels gitanos
acordió
acordió
© Fototeca.cat
Música
Instrument musical aeròfon de llengüetes lliures, constituït per una manxa, muntada entre dues plaques de fusta o metall, que és accionada amb els braços.
Els dits de la mà dreta premen les tecles o els botons que produeixen la melodia extensió del la al do 3 , i els la mà esquerra teclegen sobre els botons dels baixos 5 octaves i els de l’acompanyament cada botó produeix un acord, d’aquí el nom de l’instrument Fou patentat el 1922, a Berlín, per Friedrich Buschmann
Miquel Capllonch i Rotger
Música
Pianista i compositor.
Cursà estudis musicals a Palma i a Madrid, i els amplià a Berlín, on adquirí un gran prestigi com a concertista i professor entre els seus deixebles hi hagué Arthur Rubinstein Compongué inspirats lieder i peces per a piano Sehnsucht ‘Anhel’, Traümerei ‘Somieig’, Nocturn i Tema i variacions Residí a Madrid, a Barcelona i a Palma, ciutats on exercí el professorat
Max Reinhardt

Max Reinhardt
Österreichisches Theatermuseum Wien
Teatre
Productor i director de teatre austríac.
Treballà al Deutsches Theater de Berlín, del qual fou director des del 1905 Arran del nazisme fugí d’Alemanya 1933 i es naturalitzà nord-americà 1940 S'especialitzà en el teatre experimental, amb uns muntatges monumentals Entre les seves creacions escèniques sobresurten les d’Èdip rei i El somni d’una nit d’estiu , que, a més, portà al cinema el 1935
Otto Klemperer
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià a Hamburg i a Berlín Gràcies a Mahler, fou nomenat director de l’òpera alemanya de Praga 1907-10 posteriorment passà a altres teatres alemanys Abandonà l’Alemanya nazi i anà als EUA, on dirigí Los Angeles Philharmonic Orchestra 1933-39 Tornà a Europa, on dirigí l’Òpera de Budapest 1947-50 i enregistrà un gran nombre de discos
Gene Kelly

Gene Kelly
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actor, coreògraf i director cinematogràfic nord-americà.
La seva concepció de la dansa dins el cinema revolucionà el gènere del musical Alguns dels seus films són The Pirate 1948, The Three Musketeers 1948, Singing in the Rain 1952, On the Town 1951, actor i director, Invitation to the Dance 1953, actor i director, premi al festival de Berlín, Hello Dolly 1968, director i That's Entertainment II 1976, director
Bruno Bozzetto
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Especialitzat en el cinema d’animació, el 1960 creà el personatge del senyor Rossi, prototip de l’home contemporani És també autor dels llargmetratges West and Soda 1965, Vip, mio fratello superuomo 1968 i Allegro ma non troppo 1974 Posteriorment, fora d’aquest gènere, ha realitzat diversos curtmetratges Sotto il ristorante cinese , 1987 Mister Tao , 1990, Os d’Or al Festival de Berlín
Volkstümliches Lied
Música
Tipus de lied que pren per model la cançó popular (volkslied), de la qual imita tant el tipus de text com de música.
A la recerca d’una major simplicitat, fou cultivat especialment al final del segle XVIII pels compositors de la Segona Escola de Berlín JAP Schulz, JF Reichardt, CF Zelter i influí sobre les següents generacions de compositors alemanys com F Schubert, R Schumann i J Brahms Aquest tipus de lied acostumava a portar la indicació de tempo Im Volkston 'a la manera popular'
Yasuhiro Ozu
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Fou desconegut internacionalment fins que, el 1963, un cicle retrospectiu dels seus films al festival de Berlín donà a conèixer la seva gran qualitat de cineasta Alguns films seus són Tokyo no Gassho ‘El cor de Tokyo’, 1931, Hitori Musuku ‘El fill únic’, 1936, Banshun ‘Estiu tardà’, 1949, Akibyori ‘L’última tardor’, 1961 i Suma no aji ‘Tarda de tardor’, 1962
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina