Resultats de la cerca

Fou alumne del Conservatori de París, on estudià amb Maurice Maréchal Es perfeccionà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena de Sergio Lorenzi i formà part del Quartet Chigiano Ha fet una carrera important com a solista i també com a intèrpret de música de cambra, primer amb el pianista Christian Ivaldi, al qual s’afegiren posteriorment Gérard Caussé i Sylvie Gazeau, collaboració que donà origen al Quartet Ivaldi Des del 1979 és professor del Conservatori de Lió El seu repertori inclou obres barroques i contemporànies, amb especial dedicació a aquestes últimes Ha enregistrat obres…

Es formà al Conservatori de Música de París, on es diplomà l’any 1963 Començà la seva carrera a l’Orquestra de l’Òpera de Lilla i posteriorment a París, primer a l’Orquestra de l’Òpera Còmica i posteriorment a l’Orquestra de l’Òpera de París Fundà l’Ensemble Rameau amb Martin Roche clave i Franky Daniel violoncel Amb ells es dedica a la interpretació d’obres del repertori barroc amb criteris històrics Del 1976 al 1983 fou violí solista de la Nova Orquestra Filharmònica de Radio-France i posteriorment de l’Orquestra de l’Òpera de Lió Ha fet nombrosos enregistraments d’obres de…

Estudià dret a Tolosa, però el seu interès pel cant feu que l’any 1911 iniciés els estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat llenguadociana Ferit a Verdun el 1916, no reprengué la seva carrera fins el 1919 Debutà al Caire amb Hérodiade , de J Massenet, i després realitzà diverses gires arreu d’Europa El 1932 es presentà a la Sala Favart de París en el paper de Scarpia Tosca , escenari on actuà amb assiduïtat fins el 1957 A partir del 1942 inicià una important tasca pedagògica al Conservatori de París Enregistrà La damnació de Faust , de Berlioz, i Samsó i Dalila , de…

Estudià piano amb la seva mare i el 1933 ingressà a la Juilliard School de Nova York, on estudià cant Debutà el 1943 amb Martha a la Chautauqua Summer Opera Casada amb el director F Madeira el 1947, l’any següent debutà al Metropolitan de Nova York com una de les Nornes El capvespre dels déus , teatre on cantà de manera quasi ininterrompuda fins el 1971 La seva carrera europea es desenvolupà amb èxit al Festival de Salzburg -on el 1956 debutà com a Clitemnestra d' Electra , que enregistrà més tard en disc-, Munic, Londres, Brusselles i Viena El 1968 participà en l’estrena…

Es caracteritzà per mesclar el blues enèrgic i el rock en unes melodies sinistres, cantades per la veu profunda del poeta i filòsof Morrison El 1967 feren el primer disc, The Doors , ple del lirisme autodestructiu i tortuós de Morrison Les seves actuacions es consideraven escandaloses i després de set discos, on destacaren Morrison Hotel 1970 i LA Woman 1971, Morrison es traslladà a París, on morí d’un atac de cor i esdevingué un mite del rock El grup es mantingué fins el 1973, any en què cada component emprengué la seva carrera en solitari Bibliografia Complement bibliogràfic…

Migcampista, fitxà pel Futbol Club Barcelona al març del 1961 procedent de l’Atlético de Madrid Pertanyé al club blaugrana fins el 1964, amb sengles cessions al Còrdova 1962-63 i el Gimnàstic de Tarragona 1963-64, i jugà 33 partits amb la samarreta blaugrana i marcà 3 gols La temporada 1964-65 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, que estava a segona, i a mitja campanya passà al Llevant Retornà al Sabadell 1966-72, amb el qual disputà 140 partits a la màxima categoria i marcà 15 gols Acabà la seva carrera al Mallorca 1972-73 Formà part de la selecció catalana dues vegades

S’inicià en l’equip de la Biblioteca Pública de Montgat, que el 1939 esdevingué la Unió Esportiva Montgat Conegut popularment com el Gat per la seva capacitat per al salt, jugà tota la seva carrera esportiva a la UE Montgat, malgrat que reforçà l’equip del FC Barcelona en alguns torneigs internacionals i partits amistosos La temporada 1945-46 disputà la final del Campionat d’Espanya Formà part de la selecció espanyola absoluta en trenta-vuit ocasions, amb la qual disputà el Campionat del Món 1950 La temporada 1954-55 es retirà a causa d’una lesió, i el seu club l’homenatjà el 1956

Conegut per la seva faceta de reporter gràfic, sobresortí durant la dècada de 1950 i principi de 1960 Començà la seva carrera a Mundo Deportivo Les seves fotografies illustraren nombrosos partits de futbol de tot l’Estat espanyol Treballà especialment per a Vida Deportiva i per al setmanari Destino El 1959 creà un equip de filmació amb Carlos Pérez de Rozas i Juan Antonio Sáenz Guerrero que servia notícies esportives a Televisió Espanyola El 1965 rebé la medalla al mèrit esportiu a títol pòstum El mateix any s’instaurà el Trofeu Ramon Dimas de beisbol i posteriorment es convocaren alguns…

Format al Club d’Esquí Sant Ponç, desenvolupà la major part de la seva carrera esportiva al Club Nàutic Sant Pere Pescador – Estadi Màgic Posteriorment, també formà part del Club d’Esquí Nàutic Pallars Jussà i del Club Esportiu la Baells Practicà diferents especialitats i destacà en eslàlom, en què guanyà els Campionats de Catalunya i d’Espanya tant en categories inferiors com en sub-21 i Obert En categoria absoluta, obtingué dos Campionats d’Espanya d’eslàlom 2002, 2003 i dos Campionats de Catalunya de figures 2001, 2002 i d’eslàlom 2006, 2009 Participà en els Jocs Mediterranis…

Estudià a Atenes i després amplià la seva carrera a Viena, on fou deixeble de Hans Swarowsky i es diplomà l’any 1947 Posteriorment es perfeccionà al costat de H von Karajan i exercí de director musical de les òperes de Bregenz Àustria, 1947-48, Graz Àustria, 1948-59, Colònia Alemanya, 1959-62 i la Staatsoper de Viena Compaginà la seva tasca de director d’òpera amb la direcció de música simfònica, al capdavant de formacions orquestrals com la Filharmònica Hongaresa, la Simfònica Danesa o la Filharmònica d’Oslo Fou convidat a dirigir diverses orquestres arreu d’Europa i els EUA, i …