Resultats de la cerca

Quan la columna abraça des del nivell del terra fins al cim de l’atmosfera s’anomena columna total d’ozó Generalment, s’expressa com el gruix que tindria aquesta columna si només contingués ozó amb la densitat corresponent a les condicions normals 0ºC i 1012 hPa En aquestes condicions la columna tindria molt poc gruix, de l’ordre dels 3 a 4 cm Per això s’expressa sovint en unitats Dobson

La peça, de ceràmica, té una alçada de 17 cm i és de color negre a causa de la tècnica reductora aplicada a la cocció Hom la relaciona amb els cultes a la deessa mare o a la fertilitat i es tracta de la primera figura clarament antropomorfa del Neolític a la península Ibèrica Té una antiguitat d’entre 5800 i 5500 anys i representa una figura femenina embarassada És exposada al Museu de Gavà

Els desbrotadors, en general, eliminen la divisió cellular o bé els processos d’allargament de les cèllules, i fan que els borrons quedin petits i no prosperin Perquè tingui efecte, cal aplicar el desbrotador mentre els brots són menors de 3 cm Hom l’utilitza per a inhibir el creixement de brots auxiliars en plantes de tabac, com a retardador del creixement de la gespa i també per a inhibir la brotada de la ceba

Assoleix 40 cm de llargada, i té una cuirassa òssia al cap, acabada en dues punxes, i la boca arrodonida i petita Es desplaça mitjançant cops de cua i estenent les aletes pectorals, molt grosses, amples i en forma d’ala Habita al fons, bé que fa curtes volades fora de l’aigua N'hi ha a la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar Roja, i és bastant freqüent a les aigües dels Països Catalans

Presenten bioluminescència Viuen en el plàncton de totes les mars, poden arribar fins a fondàries de 3 000 m, i poden fer des d’uns pocs millímetres fins a uns 20 cm Inclou la gran majoria de ctenòfors, amb uns pocs gèneres repartits en unes 60 espècies, entre les quals cal destacar Leucothea , Pleurobranchia , Hormipfora , Callianira i Cestus , amb l’espècie Cveneris cinyell de Venus Són comuns a les mars dels Països Catalans

Construïda el 1930 per Charles William Beebe amb la collaboració d’Otis Barton, consistia en un globus d’acer de 3 cm de gruix, 1,45 m de diàmetre i 2 250 kg de pes, amb tres finestres, i era sostinguda des d’un vaixell per un cable d’acer El 1934 Beebe descendí a 906 m prop de les illes Bermudes Incapaç de maniobrar per ella mateixa, la batisfera fou substituïda aviat pel batiscaf

La composició química d’aquestes espícules és del 87% de carbonat càlcic cristallitzat, el 7% de carbonat magnèsic cristallitzat i el 3% d’aigua són microscòpiques i tenen forma de bastó Les esponges calcàries habiten fixes en el fons, bé solitàries, en forma d’urna, bé agrupades en colònies Són en general de petites dimensions 3-5 cm i habiten gairebé sempre a la zona litoral marina, bé que hi ha espècies d’aigua dolça

Els valors de les diferents longituds d’ona són donats per l’expressió l/λ= R H 1/2 2 -1/ N 2 , essent R H la constant de Rydberg per a l’àtom d’hidrogen R H =109 737 cm - 1 i N un nombre enter més gran que 2 Aquesta equació, deduïda empíricament per JJ Balmer, no rebé una interpretació teòrica correcta fins a l’adveniment del model de l’àtom de Bohr

L’església parroquial del poble del Catllar es troba al bell mig de la vila El lloc del Catllar formava part del terme d’Ullastrell, dit després de Montoliu, segons una escriptura datada l’any 1060, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació del puig d’Ullastrell, amb la seva fortalesa, en propi alou, a Bernat Amat de Claramunt i la seva muller Arsenda Posteriorment, el terme i castell del Catllar era integrat dins el territori cedit per Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu l’any 1066 Els Montoliu senyorejaren el Catllar fins a mitjan segle XIV Malgrat tenir…

Situació Una vista de conjunt de l’edifici M Ànglada Casa senyorial situada a pocs metres d’una capella, al centre d’una clariana de conreus que s’estén pel vessant solell d’una de les petites valls que s’obren al cantó de tramuntana dels rasos de Tubau, entre Aranyonet i Puigbò Mapa 255M781 Situació 31TDG228769 Per arribar-hi, venint de la carretera que va de Gombrèn a la Pobla de Lillet, cal prendre una carretera de terra, que surt a poc més de 3 km de la primera població i que mena a Vilalta Des d’aquest mas, convé de baixar fins al fons de la vall i agafar una pista forestal que va cap al…