Resultats de la cerca

Participà activament en els Congressos d'Arquitectes de Llengua Catalana 1932-33 i en el Primer Congrés Municipalista Català Feu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic 1932-49 Projectà unes escoles a Figueres 1920 i a Girona 1927, que, bé que no foren fetes, eren concebudes encara dins l’estètica modernista Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou Els anys trenta adoptà el racionalisme a l’escola Prat de la Riba, també a Girona Fou el primer degà 1931 del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya , arquitecte…

Estudià dret a la Universitat de València Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al Congrés per Alacant a les legislatures del 1977, el 1979 i el 1982 Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva…

Membre del secretariat central de les joventuts del partit comunista 1933, les dirigí a partir del 1952, però hagué d’abandonar el càrrec el 1966 arran de la seva oposició a la Revolució Cultural Reaparegué l’any 1972 a l’ombra de Deng Xiaoping i s’encarregà de reorganitzar l’Acadèmia Xinesa de Ciències 1975, però tornà a caure en desgràcia l’any 1976 Rehabilitat a l’XI congrés del partit comunista 1977, esdevingué membre del politburó des del 1978, secretari general d’aquest 1978-80 i secretari general del partit 1980 i 1982-87 La seva mort fou un dels desencadenants del moviment estudiantil…

Llicenciat en dret canònic i doctorat en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat sacerdot el 1952 en el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona Ocupà la diòcesi de Tenerife fins el 1970, que fou nomenat bisbe auxiliar d’Oviedo Arquebisbe de Saragossa des del 1977, presentà la renúncia al papa Joan Pau II 2005, que l’acceptà el mateix any En la Conferència Episcopal Espanyola  CEE fou secretari general 1972-77, president de la Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesi 1978-87 i 2005-17, vicepresident 1987-93, president 1993-99 i membre del Comitè…

Estudià història a la Universitat de Barcelona i peritatge a l’Escola Industrial de Vilanova Participà en el modernisme publicant a “Joventut” i El Poble Català , que premià amb un accèssit la seva única novella Eros-Christ 1908, relat de vaga inspiració decadentista que narra l’itinerari i les temptacions d’un intellectual traslladat de París al Pirineu aragonès El 1906 havia participat al Congrés de la Llengua Catalana Passat el modernisme, es dedicà al taller d’impressió familiar i a l’erudició històrica amb llibres com Introducción al estudio del arte del alfabeto en Cataluña…

Tenia com a fi la implantació a tots els EUA de la legislació sobre assegurança de desocupació i organitzar un sistema comú d’assegurança per a la vellesa per a determinats treballadors, com els cecs, per als quals disposava mesures de rehabilitació

El seu fons documental és un dels més importants del món, conté més de 74 milions d’entrades principals en els seus fitxers 29 milions de llibres i fulletons 10 milions de microfitxes, 276000 rodets de microfilm que contenen diaris 31 milions de manuscrits 4 milions i mig de mapes 8 milions de partitures impreses i 3 milions d’enregistraments sonors en discs o cintes 15 milions de cartells i fotografies i 720000 pellícules, entre d’altres Ocupa tres edificis el que era originalment la Library of Congress, on hi ha oficines, sales d’exposicions i la famosa sala de lectura, i que a…

Prengué el nom del personatge literari creat el 1855 per l’escriptor Ludwig Eichrodt, amb el qual personificà un tipus de petit burgès acomodatici, estret de mires i lleugerament grotesc Significà la transició entre el Romanticisme més exaltat i l’inici del realisme, com a reacció contra l’anterior idealisme transcendent En art correspon al primer estil victorià anglès i a l’estil Lluís-Felip francès, i es caracteritzà per l’eclecticisme, la simplificació de l’ornamentació i del mobiliari, i el gust per l’anècdota en la pintura, representada per Ferdinand Georg Waldmüller, Ludwig Richter,…

Un any més, l’argumentari de caràcter històric va ser àmpliament utilitzat en conflictes que poc tenen a veure amb la historiografia Un any més, la importància social d’aquests conflictes va tornar a condicionar la presència mediàtica d’aquesta disciplina Així, cal parlar de la sempiterna qüestió del Born El canvi de color del govern municipal a Barcelona va significar una nova lectura dels usos que s’havien de donar a un lloc que s’havia dotat de tant valor simbòlic Aquesta nova lectura va tenir el seu punt més calent amb la collocació i posterior retirada, després d’haver patit innumerables…