Resultats de la cerca
Es mostren 32638 resultats
Anna
Muller d’Elcana, la qual, després de pregar Déu que li concedís un fill, infantà Samuel, el profeta.
En acció de gràcies entonà un càntic, que probablement fou el model del Magníficat de la Mare de Déu
Napoleó d’Aragó
Història
Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya-Aragó) i de la siciliana Gerolda.
Mai no fou admès pel seu pare a la cort, i per això es posà al servei del bei de Tunis, d’on sortí el 1322 per passar al Marroc Des d’allà envià diverses ambaixades a Jaume II Alfons III, que, essent infant, no l’acceptà en la conquesta de Sardenya, li donà el castell de la Joiosa Guarda en aquella illa i el casà amb la filla del mallorquí Guillem Robert 1332 Pere III li confià alguna missió al Marroc
Generación Consciente
Publicacions periòdiques
Revista mensual, anarquista, que aparegué primerament a Alcoi (juny del 1923 — 1925) i després a València (1925-28).
Fou editada i dirigida per Joan Juan i Pastor Tingué un caràcter eclèctic i insistí especialment en temes com la gimnàstica, el naturisme i l’amor lliure Posteriorment es convertí en Estudios
ducat de Montblanc
Història
Títol senyorial concedit el 1387 per Joan I al seu germà l’infant Martí (després rei Martí I).
A partir de Ferran II, fins a l’adveniment de la dinastia dels Borbó, fou ostentat, amb el principat de Girona, per tots els primogènits de la corona catalanoaragonesa
Olesa

Armes dels Olesa
Llinatge de ciutadans honrats i després cavallers mallorquins originari, segons la tradició familiar, de la vila d’Olesa.
Té per genearca conegut Jaume d’Olesa , procurador del rei Jaume I, el qual acompanyà a la conquesta de Mallorca i a la de València amb el seu fill Jaume d’Olesa i Cerdà i els seus parents Bernat, Arnau i Ferrer d’Olesa A Mallorca tots reberen béns en el Repartiment que el rei hi feu Jaume d’Olesa i Cerdà s’establí a l’illa, on fou procurador del rei Jaume II fou pare de Bernat d’Olesa i Martí , doctor en lleis, que sembla que passà a Barcelona, on radicà, i de Jaume d’Olesa i Martí , que anà de capità 1330 en una expedició contra els genovesos Aquest fou pare de Bernat d’Olesa i Torrebadal…
Bhavabhūti
Teatre
Dramaturg indi en llengua sànscrita, del començament del segle VIII, considerat com el més important després de Kālidāsa.
Se n’han conservat tres drames Uttara-rāmacharita ‘Les últimes aventures de Rāma’, Mahāvīra-charita ‘Vida del gran heroi’ i Mālatī-mādhava , el més reeixit de tots, mena de Romeu i Julieta sànscrit
Bon Event
Mitologia
Divinitat romana de les bones collites que després esdevingué el déu de la bona sort i dels èxits.
gueez
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua semítica parlada a Etiòpia fins al segle X i mantinguda després com a llengua literària i litúrgica.
Té dos gèneres, dos nombres i, en el terreny verbal, dotze formes o conjugacions, dos temps perfet i imperfet, dos modes subjuntiu jussiu i imperatiu i dues formes nominals infinitiu i participi Pel que fa a la sintaxi, la frase és molt lliure, mentre que el lèxic és influït per l'amhàric i per les llengües cuixítiques Té alfabet i escriptura propis, adoptats també per l’amhàric etiòpic La literatura en gueez és fonamentalment religiosa i es basa en traduccions d’originals grecs i àrabs versió de la Bíblia, llibres apòcrifs, com el d’Henoc Els tractats hagiogràfics i màgics són nombrosos i…
Sant Vicenç de Campllong
Despoblat
Despoblat del municipi de Vernet (Conflent), situat a l’E del poble, a la dreta del riu de Sant Vicenç, curs d’aigua que davalla de la pica del Canigó i drena la vall de Sant Vicenç, coberta de boscs; després de rebre, per la dreta, el riu de Bonaigua, el riu de Sant Vicenç davalla ràpidament (amb notables salts d’aigua).
Aigua avall de l’esmentada església s’obre a la vall de Vernet, deixa aquest poble a ponent i, després de passar per Cornellà de Conflent, s’uneix al riu de Cadí per formar el riu Major, afluent, per la dreta, de la Tet L’església, arruïnada, pertanyia al començament del segle IX al comte Belló de Carcassona el 874 pertanyia al comte Miró Prop seu hi havia el vilar de Campllong, esmentat el 863
la Candelera

Aspecte de la Fira de la Candelera de Molins de Rei
© Fira de la Candelera
Folklore
Nom popular de la festa cristiana de la Presentació del Senyor, celebrada quaranta dies després de Nadal el 2 de febrer (i originàriament, de l’Epifania, el 14 de febrer), en la qual hom commemora la presentació de l’infant Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, d’acord amb la llei jueva.
Aquesta festivitat, que ja era celebrada a Jerusalem al segle IV, Justinià la introduí a Constantinoble al segle VI, des d’on s’estengué per l’Orient i després per l’Occident Abans de la missa major hi ha benedicció de candeles que hom reparteix als assistents A Catalunya, és costum de desfer els pessebres aquest dia En alguns llocs de la Catalunya septentrional hom feia una paròdia de la cacera de l’os A Valls hom celebra cada deu anys les festes de la Candela , i des del 1851 Molins de Rei celebra un mercat i fira agrícola coincidint amb la celebració Fira de la Candelera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina