Resultats de la cerca
Es mostren 7779 resultats
Alfonso de Montagut Biada
Vela
Regatista.
Membre del Club Nàutic Arenys de Mar, destacà en diferents classes de vela lleugera Fou campió d’Espanya de la classe 420 1966, 1967 amb el seu germà Ramón-Felipe Posteriorment navegà amb Emili Gras, amb el Duende I i el Duende II , i assolí el Campionat de Catalunya 1970 i el d’Espanya 1971 També guanyà tres Copes d’Or i participà en diferents proves internacionals
Francesc Mussons Trullols
Esports de tir
Tirador.
Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà durant la dècada de 1950 i la de 1960 Participà en diverses competicions espanyoles i en matxs llatins El 1962 guanyà el Trofeu Governador Civil de tir amb pistola El 1966 rebé la medalla de plata al mèrit esportiu Formà part del comitè tècnic i del jurat en Campionats de tir provincials, i fou vicepresident del club als anys seixanta
Josep Soler i Ventura
Música
Violoncel·lista.
A deu anys ingressà a l’Escolania de la Mercè Deixeble de Joan Baucis, quan en tenia tretze formà part de diverses orquestres Posteriorment fou membre de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, on arribà a ser violoncel solista Des del 1897, fou catedràtic de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on desenvolupà una important tasca pedagògica Entre els seus alumnes destacà Aurèlia Sancristòfol
,
Josep Seguí
Cristianisme
Frare augustinià, missioner i arquebisbe.
Professà al convent de la Seu d’Urgell 1789, d’on anà a les missions de les Filipines 1795 Fou destinat tot seguit a la Xina, on estigué vuit anys Fou procurador de la província religiosa 1818 i definidor 1825-29 Bisbe auxiliar de Manila 1829 i arquebisbe titular 1830-45 Es destacà pel seu treball pastoral i esperit caritatiu És autor d’algunes obres pastorals
Domènec Saura
Pintura
Pintor.
Vidu, abraçà l’estat eclesiàstic Hom destaca la seva facilitat en el dibuix Té obres a la parròquia de Sant Esteve de València, al convent de Sant Pasqual de Vila-real Plana Baixa Mort de sant Pasqual Bailón , i a l’església parroquial de Llucena Sant Nicolau La seva Trinitat amb Sant Joaquim i Santa Anna Boston, coll particular denota la influència d’Espinosa
Ginger Rogers
Ginger Rogers
© Fototeca.cat
Cinematografia
Dansa i ball
Teatre
Nom artístic de Virginia Katherine Mac Math, actriu i ballarina nord-americana de teatre, cinema i televisió.
Es destacà en els films musicals, en la majoria dels quals fou parella de Fred Astaire Entre la seva nombrosa filmografia cal destacar The Gay Divorcee 1934, Top Hat 1935, The Story of Vernon and Irene Castle 1939, Fifth Avenue Girl 1939, Kitty Foyle 1940, que li valgué l’Oscar d’interpretació, The Major and the Minor 1942 i Monkey Business 1952 Es retirà el 1969
Carles Gumersind Vidiella
Carles Gumersind Vidiella
© Fototeca.cat
Música
Pianista.
Deixeble de Joan Baptista Pujol, l’any 1877 anà a París, pensionat, a estudiar amb Antoine François Marmontel Hi debutà amb un gran èxit de crítica, i poc després es presentà a Barcelona 1879 Es destacà per la perfecció del fraseig Actuà sovint en concerts, fins que es retirà, el 1914 Es dedicà especialment a l’ensenyament Fou mestre de Joaquim Nin i Castellanos
Bartomeu Valperga i Simó
Literatura catalana
Escriptor.
Es doctorà en dret civil i canònic a Itàlia i hi actuà com a jutge i assessor reial El 1604 tornà a Mallorca i, influït per Alonso Rodríguez, ingressà a la cartoixa de Valldemossa, d’on fou prior 1611-13 Escriví diverses obres espirituals en castellà, entre les quals es destaca la Vida, muerte y milagros de la bendita virgen sor Catherina Thomasa 1617
Gabriel Álvarez de Toledo
Literatura
Escriptor, bibliotecari i secretari de Felip V i un dels fundadors de la Real Academia Española.
La seva obra poètica publicada per Torres Villarroel el 1744 consta de composicions satiricoburlesques, fruit de la joventut, entre les quals destaca la paròdia èpica La Burromaquia , i de poemes filosòfics i religiosos La muerte es vida , etc, influïts per l’obra ascètica de Quevedo Escriví també la Historia de la Iglesia y del mundo 1713, que provocà una apassionada polèmica pels seus plantejaments heterodoxos
Xavier Goerlich i Lleó
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914 Les seves primeres obres a València fins cap al 1920, possiblement les més coherents, palesen una marcada influència del Modernisme barceloní Més tard, ja consagrat, adoptà un llenguatge retòric i ampullós que ignorava els avenços del racionalisme Projectà molts edificis del nou centre de la ciutat, dels quals destaca la plaça de Castelar 1931
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina