Resultats de la cerca
Es mostren 5074 resultats
brucel·losi
Patologia humana
Nom genèric de les malalties infeccioses causades per bacteris del gènere Brucella.
La reserva natural de les brucelles són els animals, sobretot el bestiar boví B abortus , el cabrú B mellitensis , el porquí B suis , l’oví B ovis i els gossos B canis La malaltia es pot transmetre a l’home per contacte directe o per la ingestió de productes dels animals, especialment la llet i els derivats Les tres primeres espècies són les principals causants de malaltia en l’home, la B canis l’afecta excepcionalment i la B ovis no l’afecta La B mellitensis , que fou la primera a ésser descoberta 1887 pel bacteriòleg britànic David Bruce, és la que provoca la major part de…
bordetel·la
Biologia
Gènere de coccobacils, de la família de les brucel·làcies, hemolítics i gramnegatius.
Són paràsits i patògens per a diversos animals i per a l’home Foren descrits pel metge bacteriòleg i fisiòleg belga Jules Bordet 1870-1961 La B pertussis antigament anomenada Hemophilus pertussis és l’agent causant de la tos ferina i fou descoberta, conjuntament amb J Bordet, pel bacteriòleg francès Octave Gengou 1875-1957
argonauta
argonauta 2 ( A. argo )
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes de l’ordre dels octòpodes, semblants als pops.
Els mascles són molt petits uns 2 o 3 cm, molt més que les femelles, que mesuren fins a 15 cm Els mascles tenen un braç hectocòtil que, un cop desenvolupat dins una bossa, es desprèn del cos per autotomia en el moment de la fecundació, l’extrem d’aquest braç, portador dels espermatozoides, penetra a la cavitat pallial de la femella i la fecunda Les femelles tenen dos dels braços repleglats endarrere i molt modificats són amples i aplanats a l’extremitat i secreten una ooteca fràgil, calcària, espiralada i estriada que mesura uns 15 cm, a la qual, a més, serveixen de suport Aquesta ooteca…
crisomela
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels crisomèlids, de petites dimensions.
Algunes espècies, com la Ch fastuosa i la Ch menthastri , tenen una coloració brillantíssima A Catalunya en són conegudes diverses espècies, algunes de les quals molt abundants
megalobatraci
Herpetologia
Gènere d’amfibis urodels, de la família dels criptobrànquids, de grans dimensions.
Comprèn les espècies Mdavidianus , que pot arribar a fer 1 m de longitud total i que és pròpia de la Xina i del Tibet, i Mjaponicus , anomenada salamandra gegant del Japó , que habita només a l’illa de Honshū i que pot atènyer els 160 cm de llargària Ambdues espècies són típiques de zones muntanyoses
estafilococ
Biologia
Gènere de cocs grampositius i immòbils, de la família de les micrococcàcies.
De vegades poden tenir pigments, com l’espècie Saureus , que damunt un medi sòlid és de color groc El pigment que li dóna aquest color és propi de cultius vells Algunes soques poden generar una toxina molt activa Els estafilococs produeixen i digereixen la gelatina, són sapròfits i es troben damunt la pell i les mucoses, on poden causar infeccions furóncols, i des d’on poden passar a la sang i produir una septicèmia i afectar diversos òrgans Aquesta mena d'infeccions, si bé són molt poc freqüents, són fatals en una proporciómolt elevada entorn al 50% i reben el nom de síndrome de xoc tòxic ,…
iberomesornis
Paleontologia
Au fòssil, de la subclasse dels arqueornítids, del Cretaci inferior trobada al jaciment de Las Hoyas, a Conca.
Evolutivament, l’iberomesornis se situa entre el primer gènere d’au conegut, l’arqueòpterix, del Juràssic superior, i les aus d’aspecte modern del Cretaci superior com Hesperornis i Ichthyornis Malgrat conservar alguns dels caràcters reptilians que són presents a l’arqueòpterix, l’iberomesornis mostra ja una marcada especialització cap al vol actiu, com ho demostren els dits de les ales, molt reduïts, i la presència d’un veritable pigostil o os caudal, en lloc de les prop de vint vèrtebres lliures de l’arqueòpterix
homoteri
Paleontologia
Fèlid macairodòntid (mamífer carnívor) amb grans dents anomenades de sabre que visqué al Plistocè europeu.
El registre més tardà d’aquest gènere data del Plistocè superior d’Alemanya A Catalunya, l’espècie Homotherium latidens ha estat trobada al jaciment del Plistocè inferior d’Incarcal Crespià, Pla de l’Estany L’estudi de les insercions musculars a les vèrtebres del coll d’aquest animal indiquen que podia dur a terme moviments complexos, com per exemple flexions i extensions laterals Probablement, aquests moviments eren adaptacions per a la captura de preses de grans dimensions, a les quals mossegaven en diferents parts del cos
aciclovir
Farmàcia
Fàrmac antivíric.
Es tracta del primer quimioteràpic antivíric desenvolupat 1977 En inhibir la polimerasa de l’ADN impossibilita la síntesi d’àcids nucleics vírics i evita selectivament la replicació del virus Actiu contra els virus del gènere Herpes com els VHS, VVZ, el de l’encefalitis herpètica, l’herpes neonatal i l’herpes mucocutani La resistència vírica al fàrmac va creixent lligada a mutacions en els gens dels virus i adquireix importància en pacients immunodeprimits sida, pacients sotmesos a trasplantaments o a quimioteràpia, nens amb agammaglobulinèmia, etc
forma musical
Música
Mode d’organització d’una idea musical segons un determinat ordre o sistema que permet de copsar l’obra en la seva totalitat.
La característica principal de la forma és la unitat assolida mitjançant diversos elements melòdics, harmònics i rítmics o determinades combinacions vocals i instrumentals L’obra pot ésser individualitzada formalment gràcies a un ritme, a una tonalitat o a la repetició de motius melòdics o rítmics Segons HRiemann, la paraula forma té dues accepcions la primera té el sentit d’estructura o de pla de composició en les formes abstractes lied , sonata, etc, i la segona, com a gènere musical en les formes concretes estudi, concert, toccata , etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina